Novetats discogràfiques
COMIC SANS personalitzen el seu midwest emo a “Cosas que salen mal” el primer single del seu nou disc amb BCore
Combustible per aixecar el repte
Comic Sans tornen a la càrrega! El quartet donostiarra té ja llest el seu tercer àlbum, “Cosas que salen mal”, una nova referència al segell barceloní BCore després de “Éramos felices y no lo sabíamos” i l’EP “Ojalá fuera mi cumpleaños”, i avui avancen el seu primer single: “Cosas que salen mal”. Un tema que tracta un dels assumptes més universals de la humanitat, el desamor, però des de la perspectiva única de Comic Sans, que barreja nostàlgia i aquest optimisme desafiant propi de la joventut que els segueix funcionant com a principal combustible. Així, sobre l’implacable galop de la seva fórmula midwest emo, el conjunt basc narra la ruptura d’una relació d’anys i com costa deixar de pensar en aquesta persona (“Creo que ya he conseguido olvidarme de ti”); fins que al final de la peça es confessa la seva superació: “Creo que ya he conseguido olvidarme de ti”.
Inspirada en referents clàssics de la banda com The Promise Ring, Get up kids o fins i tot Blink-182 i el so emo dels 90, “Cosas que salen mal” sona poderosa i fresca, com una dutxa revitalitzant. El seu ritme, ple de redoblaments, frenades i accelerades, ens ajuda a avançar en volades; i les guitarres, ben polides i carregades de riffs frenètics, ens condueixen pel camí de la sanació. Perquè a ningú no li senti malament una bona dosi de punk-pop per superar el duel i aixecar el vol.
“Cosas que salen mal” i el seu single d’obertura vénen a marcar una evolució dins l’estil perfectament reconeixible de Comic Sans. Sense abandonar els paràmetres del midwest emo, els donostiarres volen arribar a més gent i sonar més a ells mateixos que a les seves influències. Han madurat i es nota en una lírica més profunda, sense deixar de ser honesta i directa, i en una elecció més personal d’estructures, efectes i melodies. Tot més indie, vaja; entenent l’indie ja no com un gènere (que mai no ho va ser) o una qualificació relativa a la mida dels canals de difusió d’una banda, més mainstream o més underground, sinó com la voluntat d’allunyar-se dels cànons de l’estil en què van brotar i van fer els primers passos per desenvolupar allò genuïnament propi. El 13 de març es publica Totes les coses que ens van sortir malament, amb suport dels segells Stiff Slack (Japó), Through Love Records (Alemanya), Saltamarges (Girona) i Discos 17 Dolores (València), i comprovarem fins on han arribat en la seva evolució.
Imathe principal Jaime Rod
Concerts presentació
16/4 – Málaga – CSA Las Vegas (+ Bernal + Vis Viva)
17/4 – Granada – Rockanrolla (+ Bernal)
18/4 – Murcia – TBA
23/4 – Donosti – Dabadaba (+ Bernal)
1/ 5 – TBC
2/5 – Barcelona – Sala Vol (+ Garbí)
15/5 – León – Babylon (+ Memocracia)
16/5 – Madrid – TBA
29/5 – Copenhague – TBA
19/6 – Vigo – Sala Radar (+ Bum Motion Club)
20/6 – Ferrol – Sala Urania (+ Bum Motion Club)
Columna Durruti
El doble disc ‘Durruti, t’estimo’ arriba a botigues i plataformes aquest divendres
Aquest divendres 17 de juliol es publica el nou doble àlbum “Durruti, t’estimo”, un original i ambiciós projecte que posa música a la vida i el pensament del combatent anarquista Buenaventura Durruti. El llançament del disc coincideix amb el 90è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil, un moment clau a la seva vida.
El músic Guillem Caballero i l’escriptor Tuli Márquez, de la mà de La Companyia Les Solidàries, signen el retrat d’un personatge clau en la lluita obrera de fa un segle, esdevingut un mite alhora barceloní i universal.
Avui dijous 16 a les 19h tindrà lloc l’acte de benvinguda a Ultra-local Records, amb l’escolta del disc i la presència dels músics.
Ja s’ha anunciat la data de la presentació oficial del disc a Barcelona. Serà el proper 14 d’octubre a la Sala Apolo, i les entrades ja estan a la venda.

D’un “Jesucrist Superstar” amb vocació punk mutat en el “Tommy” de The Who, amb el record dels Surfing Sirles a la solapa. De l’ “A las Barricadas” als Beach Boys surf simfònics, del pop de cambra de Sufjan Stevens als nous Black Country, New Road o les melodies operístiques de Kurt Weill. Una paleta de colors de totes les èpoques que torna Durruti a la vida, i ressitua els comptes pendents de l’anarquisme.
La Companyia Les Solidàries conforma un supergrup local de luxe, amb membres d’Els Surfing Sirles, Les Testarudes, STA, Chaqueta de Chándal o Les Cruet: Guillem Caballero (teclats i veus), Joan Colomo (guitarra i veus), Júlia Soler (trombó i veus), Xavi Garcia (baix i veus), Irene Molenz (guitarra i veus), Pablo Volt ‘Pope’ (trompeta i veus) i y Pau Albà (bateria i veus), a més de Jordi Castells als visuals.

-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
