Bolos
BETANIA LÓPEZ de gira per presentar-nos el seu darrer disc “Corriente Fluvial”
Betania López, és una cantant xilena, de rítmes llatins barrejats amb sonoritats jamaiquines i carnavalesques, amb tints electrònics derivats del Dub. Betania és considerada una influència en el entorn Ska, Reggae mundial de lletres quotidianes, retraten l’actual viure des d’una mirada feminista, en una veritable festa que no deixarà ningú sense ballar.
Precoçment es va iniciar dins de l’entorn nacional del reggae i ska. Anys de residència a Texas i Florida la van acostar a la música caribenya i afroamericana, i aquesta va ser la barreja que va decidir buscar a la seva vocació com a cantant. La seva música combina elements de reggae, ska, rocksteady i hip-hop, i ha anat incorporant amb el temps un focus de creixent inquietud social, connectada a les lluita del seu temps, com ho demostren els singles postesclat social “Santa capucha” i “Censura”.
Betania López compta amb dos LP editats, diversos singles i un sense nombre de col·laboracions. Al 2010 edita “En las calleses de mi tierra”, fent els seus primers passos a la música editant aquest Ep de 3 temes. Al 2014 edita “La última carta” l’àlbum debut. Aquest disc conté els híts que la va fer coneguda al cercle mundial com “Siempre en vano fue” i “Piropero” entre d’altres. Al 2018 publica el seu segon treball “Amor Perverso y Dub”, un disc experimental lligat al Dub Jamaica i els seus derivats. En aquest disc Betània aconsegueix una millor sonoritat al treballar amb el productor Cristóbal Pera Prezz. D’aquest àlbum emergeix el hit “No es tu rocksteady”. Finalment, al 2023 publica el seu tercer i darrer disc “Corrriente Fluvial”, un treball que compta amb vuit cançons, que van de l’Indie Reggae al Pop orquestral, passant pel Mambo, Ska, Cumbia i Dub. Treballat amb diferents productors entre ells Esteban Descalzo de Argentina i René Calderón. Gravat entre Xile i Argentina, compta amb la participació de músics dels Auténticos Decadentes, Los Cafrés, Dread Mar-I i una col·laboració amb la banda Anarkia Tropikal.
“Tant que dius, però tant que feies. Senyors grans empaitant nenes. Però ara va i canvies de lema, no fos cas que et portem problemes…”
Remei de Ca la Fresca estrena avui divendres el nou videoclip “De cara / Esmolada”, extret del recent i aclamat disc “L’ham de la pregunta”. El clip està realitzat per Paloma Lambert i en la cançó compten amb una col·laboració vocal de Carme Vives (Reïna).
Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat en pocs anys com una de les bandes més inquietes, inclassificables i guerreres del nostre panorama musical. Mai amagats, sempre de cara, ara presenten el seu esperat segon àlbum, “L’ham de la pregunta”, produït per Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i Artur Piera.
Avui mateix ofereixen el primer concert de l’any a Girona (Neu! Festival, entrades exhaurides) i aquest gener també actuaran a Cardedeu, Vic, Gósol i Lleida. Al febrer se’ls podrà veure a Manresa i Barcelona (Iridia Fest).
D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.
Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda. El quartet arbucienc es va donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim (2021) que va ser rebut amb entusiasme i els va portar a girar intensament arreu del país. El seguirien unes sorprenents adaptacions de M.I.A. (“Tot el que volem és okupar-te el xalet”) i Underworld. I pel camí, alegries com el premi del jurat obtingut al festival internacional de llengües minoritàries Suns Europe, celebrat recentment a Udine (Itàlia).
La primera pista que van donar d’aquest nou disc fou el corprenedor single “Tots els tons de la ràbia”, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah. Tot seguit descobririen “Mal de muntanya”, un clam contra la privatització dels recursos hídrics on denunciaven que “no és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”. O aquell dard de tres minuts anomenat “Fusta d’artista”, amb la mira apuntant a aquells senyors que manen tant i parlen tan bé.
Però cap de les 12 cançons del nou disc és inocua, totes apunten de manera quirúrgica a algun capil·lar del sistema patriarcal o del capitalisme. El casat amb fills que vol una nena. La necessitat imposada d’escollir, escollir, escollir. I com a via d’alliberament, la bruixeria i la poesia, que es vindrien a ser el mateix i es fonen en la “Lisèrgica espardenya” que els va dedicar Maria Callís.
PRIMERS CONCERTS 2025
10/01 Girona – Neu! Festival / El Foment EXHAURIT
11/01 Cardedeu – Tarambana / Off Tastautors
24/01 Vic – Jazz Cava
25/01 Gósol – Festival Esquimal
31/01 Lleida – Cafè del Teatre
01/02 Manresa – Ateneu la Sèquia
14/02 Barcelona – Paral·lel 62 / Irídia Fest
-
Festival6 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga