Connect with us

Bolos

LAGARTIJA NICK celebra els 35 anys amb una gira molt especial

Publicat fa

el

En essència, la trajectòria de Lagartija Nick es pot definir amb aquell aforisme de Val del Omar: “Qui estima, crema. I el que crema, vola a la velocitat de la llum”.

La banda d´Antonio Arias ha desenvolupat una carrera tan brillant com temerària. S’han suïcidat diverses vegades. I sempre quan els anava bé. Han abraçat els extrems amb passió. Han trepitjat l’accelerador contra el mur per enlairar-se amb l’impacte. Arias diu que la seva universitat va ser 091, on ocupa la plaça de baixista als vuitanta. Eric Jiménez assajava al local del costat. Tots dos solien ajuntar-se per tocar temes de Siouxsie & The Banshees. Això passa el 1987: fa més de trenta anys.

El 1991, la formació, completada amb els guitarristes Juan Codorniú i M.A.R. Pareja planta les bases del seu llenguatge a Hipnosis, un dels discos de debut més excitants del rock espanyol. Tensió electrificada. Vici i paranoia a la veu-proclama d’Antonio Arias. Descàrregues de punk-rock artie, visionari i amfetamínic. Atmosferes futuristes. Flaixos pertorbadors. Riffs tòxics, entre Ron Asheton, Thurston Moore i John Cipollina. Un rampell d’idees a la ressacosa escena nacional de l’època. Un grup frontissa, com Surfin’ Bichos, Cancer Moon o Los Bichos. Però Lagartija Nick sempre ha estat un vers solt.

Bolos

RENALDO & CLARA sumen dates a la seva gira

Published

on

By

Tres mesos després de la sortida de “L’encant”, el cinquè disc de Renaldo & Clara continua donant-nos alegríes i sumant dates a la seva gira, que ha tingut una arrencada espectacular amb actuacions a la Festa Major de Lleida i al festival Primavera Sound, així com grans moments a premsa com la seva primera portada a la revista Enderrock o la recent doble pàgina a Mondo Sonoro.

Els lleidatans han construït una de les carreres més sòlides de l’escena catalana, una frontissa entre l’escena popArb que va revolucionar el panorama fa gairebé dues dècades i la nova fornada de pop urbà. Amb un peu a l’electrònica i un alé tremendament pop, que coneix i domina l’orfebrería de la cançó de tota la vida pero sona sempre com l’any en que viu, consolidant-se com el clàssic més modern del pop català.

El disc arriba tres anys després de La boca aigua i sis després de L’amor fa calor, dos discos importantíssims a l’escena catalana que es van fer amb el premi MIN al millor disc català de l’any (dos cops), el premi Enderrock al millor disc, el premi del Temps de les Arts a més de ser un dels treballs destacats a mitjans com Rockdelux, El Periódico, diari Ara, Jenesaispop o La Vanguardia. Lluny de la urgència de mercat, sense presses i cuidant perquè cada cançó sigui la millor cançó possible.

Properes dates,
11/9 Tarragona – La Terrasseta
4/10 Sant Cugat – Petits Camaleons
28/11 Barcelona – Sala Apolo (Empremtes)

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.