Connect with us

Novetats discogràfiques

REMEI DE CA LA FRESCA clama contra la privatització de l’aigua a “Mal de muntanya”

Publicat fa

el

Calia un grup que es preguntés, alt i clar, de qui és l’aigua del riu. Que és com preguntar-se de qui és la muntanya, de qui és la natura o de qui és el planeta. Preguntes que flueixen, clares i cristal·lines, com la pròpia aigua de la riera d’Arbúcies escolant-se dins les garrafes de vuit litres de les embotelladores que eixuguen el Montseny. Preguntes que ressonen al nou single de Remei de Ca la Fresca“Mal de Muntanya”. Avui arriba a totes les plataformes i n’estrenen videoclip.

“No és el clima qui ens amenaça, hi ha culpables amb ànim de lucre”

D’ells ja sabíem que volien ocupar-te el xalet. O potser aquest només era el primer pas. Perquè les reivindicacions de Remei de Ca la Fresca van més enllà i ho abasten tot. Amb un discurs feréstec, alhora esmolat i poètic, desafien tota frontera estilística i disparen al mort i a qui el vetlla. Se’n riuen del que diran, defugen tot eufemisme, posen en dubte els discursos oficials i assenyalen culpables amb ànim de lucre. Ens posen davant del mirall.

Nascuts a les profunditats del Montseny en aquell desconcertant 2020, Remei de Ca la Fresca s’ha revelat des de llavors com una de les bandes més inquietes i inclassificables del nostre panorama musical. Es van donar a conèixer en guanyar el concurs Erra Forta, armats amb unes castanyoles i una fusta de planxar, i tot seguit van publicar sota el segell Indian Runners un disc debut homònim que va ser rebut amb entusiasme. El seguirien unes sorprenents adaptacions d’Underworld i M.I.A. i el corprenedor single Tots els tons de la ràbia, basat en un poema de la palestina Rafeef Ziadah.

Remei de Ca la Fresca són Artur Piera, Xantal Rodríguez, Víctor Inskipp i Iago Rueda“Mal de Muntanya” és un primer avançament del seu segon àlbum, amb producció d’Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) i que publicarà Bankrobber la tardor de 2024.

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

on

By

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.