Novetats discogràfiques

EL RELEVO ALEMÁN publiquen nou àlbum

Publicat fa

11 mesos concretament

14/03/2025

Per

Arni

«Sigrar» significa ‘victòries’ en idioma islandès, és a dir, dels vikings, la qual cosa podria sonar a un altre nou sarcasme marca de la casa… quan en realitat no és més que la incontestable victòria o, més ben dit; victòries en plural; que es plasmen en aquest sisè àlbum de El relevo alemán. Perquè, si tenim en compte que «La séptima extinción», el seu il·lustre i dens predecessor, va sortir en el pitjor de la pandèmia (profètic títol, per cert), amb aquest nou treball la banda de Madrid necessitava reactivar el seu entusiasme, introduint alguns canvis en la seva disciplina musical. Tot, en pro d’una cerca de llum que culmina en aquest fantàstic disc.

Per exemple, viatjar a l’idíl·lic estudi de Brian Hunt (Half foot outside, Templeton), situat en el més profund de la Cantàbria rural (part substancial de la infància de JC), i rematar, mesclar i masteritzar el disc amb Ojo (La débil, Nudozurdo) a El purgatorio, el seu estudi de Madrid, han estat dues experiències noves i estimulants. Ambdues han marcat la dinàmica de gravació a la qual en JC, la Cris i en Javi estaven acostumats. Factors, tots ells, que fan que probablement ens trobem davant el disc més dinàmic i amb més contrastos entre les cançons de la carrera del trio de Madrid.

Les dues cares de la moneda -el pop aguerrit i el noise- coexisteixen i es confonen en unes composicions on allò personal i allò surrealista enfunden màscara i text de personatges sense igual. Amb eloqüents referències històriques, els protagonistes d’aquestes noves cançons t’agafen per la solapa i et miren fixament als ulls. És exactament igual que la música, els directes i la trajectòria vital de El relevo alemán perquè, des de la trinxera del seu local d’assaig, heus aquí a un grup que ha tornat a treure forces de flaquesa per a donar el millor de si quan tot es posava en contra seva, després del hiat de la pandèmia. Efectivament «Sigrar» tanca el cercle iniciat el 2009 amb «Ética protestante» i ho fa amb cançons irrefutables, atemporals.

Temes relacionats:ELRELEVOALEMAN repetidordisc

Novetats discogràfiques

COMIC SANS personalitzen el seu midwest emo a “Cosas que salen mal” el primer single del seu nou disc amb BCore

Published

19 hores ago

23/01/2026

Arni

Combustible per aixecar el repte
Comic Sans tornen a la càrrega! El quartet donostiarra té ja llest el seu tercer àlbum, “Cosas que salen mal”, una nova referència al segell barceloní BCore després de “Éramos felices y no lo sabíamos” i l’EP “Ojalá fuera mi cumpleaños”, i avui avancen el seu primer single: “Cosas que salen mal”. Un tema que tracta un dels assumptes més universals de la humanitat, el desamor, però des de la perspectiva única de Comic Sans, que barreja nostàlgia i aquest optimisme desafiant propi de la joventut que els segueix funcionant com a principal combustible. Així, sobre l’implacable galop de la seva fórmula midwest emo, el conjunt basc narra la ruptura d’una relació d’anys i com costa deixar de pensar en aquesta persona (“Creo que ya he conseguido olvidarme de ti”); fins que al final de la peça es confessa la seva superació: “Creo que ya he conseguido olvidarme de ti”.

Inspirada en referents clàssics de la banda com The Promise Ring, Get up kids o fins i tot Blink-182 i el so emo dels 90, “Cosas que salen mal” sona poderosa i fresca, com una dutxa revitalitzant. El seu ritme, ple de redoblaments, frenades i accelerades, ens ajuda a avançar en volades; i les guitarres, ben polides i carregades de riffs frenètics, ens condueixen pel camí de la sanació. Perquè a ningú no li senti malament una bona dosi de punk-pop per superar el duel i aixecar el vol.

“Cosas que salen mal” i el seu single d’obertura vénen a marcar una evolució dins l’estil perfectament reconeixible de Comic Sans. Sense abandonar els paràmetres del midwest emo, els donostiarres volen arribar a més gent i sonar més a ells mateixos que a les seves influències. Han madurat i es nota en una lírica més profunda, sense deixar de ser honesta i directa, i en una elecció més personal d’estructures, efectes i melodies. Tot més indie, vaja; entenent l’indie ja no com un gènere (que mai no ho va ser) o una qualificació relativa a la mida dels canals de difusió d’una banda, més mainstream o més underground, sinó com la voluntat d’allunyar-se dels cànons de l’estil en què van brotar i van fer els primers passos per desenvolupar allò genuïnament propi. El 13 de març es publica Totes les coses que ens van sortir malament, amb suport dels segells Stiff Slack (Japó), Through Love Records (Alemanya), Saltamarges (Girona) i Discos 17 Dolores (València), i comprovarem fins on han arribat en la seva evolució.

^{Imathe principal Jaime Rod}

Concerts presentació
16/4 – Málaga – CSA Las Vegas (+ Bernal + Vis Viva)
17/4 – Granada – Rockanrolla (+ Bernal)
18/4 – Murcia – TBA
23/4 – Donosti – Dabadaba (+ Bernal)
1/ 5 – TBC
2/5 – Barcelona – Sala Vol (+ Garbí)
15/5 – León – Babylon (+ Memocracia)
16/5 – Madrid – TBA
29/5 – Copenhague – TBA
19/6 – Vigo – Sala Radar (+ Bum Motion Club)
20/6 – Ferrol – Sala Urania (+ Bum Motion Club)