Enregistrat novament amb Javier Ortiz a Estudio Brazil, Tensura tornen amb «Chacales y gorriones». Segon àlbum d’aquest trio de Madrid que, en relativament poc temps, ha assolit un nivell de concisió compositiva absolutament excepcional, el qual es materialitza ara en aquest corpus de temes memorables, amb passatges contornejants i una senzillesa lírica –amb una profunditat política– quasi poètica.

Des del títol del disc, Tensura ens remeten a una societat dual, amb un sistema de rols preestablerts (macro i micro) que explota el teorema demogràfic nord-sud, a l’ecologia del desbordament i, evidentment, a l’alienació col·lectiva i la re-normalització del feixisme davant l’enèsim somni d’una lluita de classes. I és que, efectivament, ja sabíem que Hugo Santos, Jesús Barrios i Luis Ramos formaven una banda única a la seva espècie, però això va molt més enllà. A «Chacales y gorriones», Tensura despleguen davant nostre un domini del llenguatge musical propi, amb el qual són capaços d’imprimir una petita i angular volta de rosca més al gènere (post hardcore?). Aspecte, aquest darrer, que els converteix en una banda tan valenta com imprescindible per a l’escena del rock alternatiu ibèrica.

Comencem el disc amb «Ilusión», descrivint la felicitat que els produeix a l’Hugo, en Jesús i en Lluís tocar junts. De ressonància rítmica africana, continua «Carrusel», cançó sobre la promoció de l’estigma a la immigració irregular de menors. El segueixen un homenatge al nostre enyorat Rick Froberg (Hot snakes, Obits, Pitchfork, Drive like Jehu i amic de l’escena ibèrica com pocs) i «GNIP» (en resposta a l’adotzenament al qual ens condueixen els mitjans de comunicació generalistes), abans d’arribar a «Regulier». Alegre oda la no resignació que tanca la primera cara. Obrim novament amb «Siempre dentro V2», cançó sobre els estímuls de seducció i sobreexposició de la intimitat contemporanis. Tema al que segueixen les enigmàtiques (i fascinants) «Cabeza colchón» i «Splash», fins a arribar a «Diferentes necesidades». Peça que retrata els nous símptomes de l’impacte generat actualment per les xarxes socials, la qual cosa ens porta al mastodont final: la desertificació del planeta i l’eradicació de la humanitat.