Amb tres EPs i vint àlbums, així com més de tres-cents concerts per la península ibèrica i d’altres a Anglaterra, França i Itàlia a l’esquena, Joseba Irazoki (Bashoan, Onddo, On Benito, Atom Rhumba) publica ara la quarta entrega de la seva col·lecció «Gitarra onomatopeia». A diferència de volums instrumentals previs, en aquesta ocasió ho fa acompanyat d’amigues i amics que posen la veu a cadascuna d’aquestes cinc belles peces semicompostes o semiimprovisades, escrites totes mitjançant composició instantània (improvisació estructurada).

Gravat en el seu propi estudi d’Eztegara —excepte «Baga biga higa», que es va capturar amb Guillermo Mutiloa a Motumusika (Iruñea)- «Gitarra onomatopeikoa IV (+ Lagunen ahotsak)» comença amb «Laphane», peça intrigant i minimalista al final de la qual Ihitz Iriart entona una adaptació d’un basahaide: cant tradicional (sense lírica) original de les muntanyes de Zuberoa, que s’inspira en la natura i la comunicació entre els pastors. El segueix «Lof», cançó juganera on la veu de Verde Prato ens descriu amb emoció la primera espurna de l’enamorament. A la percussiva «Pajarillo», Carlos Jimena ens fa contemplar el vol d’una au, abans d’arribar a una de les adaptacions més idiosincràtiques que s’hagin fet del clàssic leketitio de Mikel Laboa. Doncs a «Baga biga higa», Niño de Elche modula la seva veu torrencial amb molta sensibilitat, assentant cadascun dels seus motius entre els ostinato monòdics i arpegiats en què Irazoki ha convertit la peça original. Tanca l’EP «Kapsula batean», segurament la cançó amb més suggestió escènica de les cinc, on Elena Setién ens descriu l’angoixa d’estar vivint en una càpsula.

A més de ser un intèrpret de primer ordre per a artistes com Nacho Vegas, Rudiger, Petti, Rafa Berrio, Mikel Erentxun o la mateixa Elena Setién, entre d’altres, en entregues tan personals com aquesta Joseba Irazoki ratifica el seu estatus de referent internacional per a l’escena de guitarra experimental contemporània i la seva discografia conforma un dels repertoris més iconoclastes de l’actualitat. A més, amb el pas dels anys, els seus concerts han esdevingut experiències d’ineludible transport sensorial col·lectiu que parteixen de la introspecció. Ara i una vegada més, a «Gitarra onomatopeikoa IV (+ Lagunen ahotsak)» Irazoki aconsegueix enllaçar magistralment experimentació i tradició amb naturalitat, transmetent una nostàlgia que evoca els seus orígens, desafia els límits de la cançó tradicional i ressona atemporal.