Entre l’edició d’un disc i un altre, molts artistes aprofiten per tocar en directe, per compondre nova música o, senzillament, per viure. Minibús Intergalàctic, a més de tot això, també s’han proposat publicar un nou EP. Música Humana: Thalassa, que així es diu, és l’interstici que separarà Meditacions des dels Miratges Mercúrics, el seu àlbum de debut publicat fa menys d’un any, a l’abril del 2024, de la que serà la seva continuació, un segon disc que arribarà a finals del 2025 o principis del 2026, de nou sota el segell NEU!.

El quintet català, format a principis d’aquesta dècada a la ciutat de Girona, va aprofitar el premi del concurs Salt a la Fama que van guanyar el 2023, que consistia a gravar a l’estudi Soundclub de Salt amb el productor Lluís Costa, per rescatar idees musicals que, per un motiu o un altre, havien quedat excloses del seu acabat de publicar primer llarg. El resultat són quatre talls ben diferents entre si, però que destil·len i delimiten de manera succinta les seves coordenades estilístiques.

“Música Humana: Thalassa(NEU!) és un treball compost per quatre temes que destil·len les coordenades i referències estilístiques de la banda: pop 60s, acid folk i rock 70s sobre vernís psicodèlic“

Vam conèixer i ens vam enamorar de Minibús Intergalàctic per la seva explosiva barreja de rock psicodèlic, acid folk i pop seixanter; i això és, en essència, el que trobem a Música Humana: Thalassa. Partint del fet que el seu terreny de joc és la psicodèlia, toquen diferents pals acostant-se a les seves influències per amarar-se’n. Al jangle pop de The Byrds, a “There She Goes Again“ de la Velvet i al pop clàssic d’harmonies lluminoses a “No tinc temps“, per començar. Una cançó autoversionada que obria el seu primer EP, per cert. O al space rock psicodèlic de Spacemen 3 a “Tots els llocs són lluny (caminant amb Clopixol)“, aquella llarga i creixent cançó concebuda gairebé com un viatge que comença tranquil i acaba sorollós.

El tercer camp d’exploració estilística de Minibús Intergalàctic, el de l’acid folk, queda brillantment representat a Música Humana: Thalassa amb “Senyor artiller“, una peça amb arrels en el folk setanter britànic i en Led Zeppelin, però que es va desenvolupant amb ramificacions que treuen el cap en el protoheavy, en les balades metal o en la influència de bandes com Graveyard. Finalment, “Thalassa“ tanca l’EP oferint-nos un espai segur, oníric i psicodèlic on flotar i balancejar-nos al marge del món; un paisatge sonor que fins i tot podria recordar-nos al post-rock shoegaze de Mogwai.

Aquest últim fragment, totalment instrumental, resulta a més una materialització perfecta de la temàtica que subjau a l’EP: la construcció, gestió i utilització d’aquells espais mentals alternatius que ens allunyen de la realitat, tant per bé com per mal. Pot ser per fugir del buit existencial, per protegir-te d’un món que et sobrepassa, per enfrontar-te als teus propis dimonis o, senzillament, per procrastinar. Al final, parlem d’una forma d’evasió per a la qual, sens dubte, la psicodèlia és el millor combustible. Així doncs, puja a Música Humana: Thalassa i gaudeix dels llocs de la teva ment on et portarà!

_{^{Imatge x Jordi Paredes.}}

Concerts,
Divendres 21 de març > Salt @ La Mirona 
Sábado 22 de marzo > Igualada @ La Bastida 
Divendres 28 de març > Girona @ Festival Strenes 
Dissabte 29 de març > El Prat de Llobregat @ La Capsa 
Dissabte 26 d’abril > La Cellera de Ter 
Dissabte 10 de maig > Vila-seca @ FiM 
Diumenge 11 de maig > Granollers @ Festival MiniBeat 
Dissabte 11 de juliol > Barcelona @ Festival Cruïlla