Amb “Jóvenes promesas de la delincuencia”, Rat-zinger torna a carregar sense pietat contra el sistema asfixiant que ens governa i contra qualsevol forma d’autoritat, amb un so desfermat, cru, directe i sense concessions. Fidels al seu estil sorollós, agressiu, accelerat i irreverent, fugint de l’elegància i buscant l’impacte total amb aquesta barreja extrema de punk, hardcore i metal que és el seu segell d’identitat, es mantenen incorruptibles en els seus principis ideològics i es mostren com a dignes hereus del punk més radical i antisistema dels anys vuitanta, que a Euskadi van protagonitzar grups com Cicatriz, Eskorbuto o R.I.P.

La bateria de Xabi i el baix de Pinki galopen desbocats, i al seu damunt cavalquen la guitarra crispada de Dann i la veu furiosa de Podri, clamant justícia i venjança per assotar els conformistes benpensants. El resultat és d’una contundència sonora impressionant, una descàrrega de caos, fúria, distorsió i soroll que reflecteix perfectament el pensament de Rat-zinger sobre el món hipòcrita en què vivim.

“Jóvenes promesas de la delincuencia” és un crit generacional, un retrat provocador d’una joventut marginal, fills de la precarietat, abocats a desafiar l’autoritat per necessitat i orgull, Josu Zabala.