Novetats discogràfiques
Els catalans Brot Bord i els bascos Fly Shit publiquen un àlbum compartit de hardcore i rock alternatiu
El passat 15 de desembre, a través de Kasba Music, va sortir al carrer el nou disc compartit de Brot Bord i Fly Shit, confirmant així l’agermanament entre el grup basc i el català. Entre el rock alternatiu i el hardcore exploren les diverses vertents de la música més distorsionada.
El nou disc “Fly Shit eta Brot Bord”, amb un títol sense gaires romanços, la banda basca Fly Shit es troba cara a cara amb la formació catalana Brot Bord. La relació entre els dos grups ve de lluny, quan el Pere (guitarrista i cantant de Brot Bord) era membre de Ràbia Positiva i havien compartit escenari en diverses ocasions. Fa un parell d’anys sorgeix la proposta de fer alguna cosa plegats. Finalment la idea es formalitza a començaments del 2023. Les dues bandes estaven treballant en nous temes i va ser fàcil prendre la decisió de fer un LP compartit, el que comunament en l’escena hardcore es denomina un split.

És un disc directe, cru, on les dues bandes es deixen la pell com només les bandes no professionals saben fer. No professionals en el sentit econòmic de la paraula, perquè si parlem exclusivament de música, la professionalitat és sense dubte un dels estendards de les dues formacions. Els seus membres viuen d’altres feines i quan fan cançons s’hi posen perquè volen, perquè ho necessiten, i llavors s’arranquen la pell.
Brot Bord és una banda del Vallès formada per un lampista, un mestre i un jardiner oberts a tot allò que passa musicalment pel rock alternatiu, el hardcorepunk, el powermetal o el posthardcore, influències que creixen a cada gravació fent un rock d’ identitat pròpia i sense cap lligam d’estil. Tenen publicats tres EPs autoeditats.

Fly Shit, per la seva banda, es van formar a finals dels 90, a Bergara (Gipuskoa). El quartet format per l’Eloy, el Seti, l’Ander i l’Iker, en les tres dècades lligades a l’escena underground i D.I.Y, lha evolucionat mantenint les seves arrels al hardcore, però incorporant altres sonoritats, a vegades tirant al posthardcore, altres al crossover, al punk-rock o fins i tot al rock alternatiu.
A banda dels gustos musicals semblants i la manera d’entendre el hardcore, o punk rock, en la que tenen molt en comú, una de les principals idees del disc és que des del Do It Together, a més d’ajuntar l’amistat i les actituds per fer les coses, han ajuntat dues llengües minoritzades donant-li aquest valor de compromís i germanor entre els respectius pobles.
Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
