Novetats discogràfiques
Surt a la llum el nou disc dels Perpetu, música experimental sota el paraigues dels Indian Runners

El 27 de desembre va sortir el primer senzill “Desdibuixa’m”, el 8 de gener el segon “Bombolleta” i finalment aquest 15 de gener s’ha publicat a través del segell Indian Runners el nou disc de la banda de Manacor Perpetu.
Perpetu és el projecte del músic i compositor manacorí Toni Llull (Myoboku, Marina Herlop, Jorra i Gomorra, The Bird Yellow). Alletat a l’escena alternativa del Llevant mallorquí, els estudis superiors que va realitzar a Barcelona no van acabar de ser un terreny fèrtil per a la seva estètica, ambicions musicals i manera d’entendre l’art. Va ser al 2016, a les catacumbes del Pumarejo, on va obrir el portal de la música no normativa, l’experimentació i el lliure albir no sancionat, que és la que havia seguit instintivament des que era un adolescent.
Perpetu és ben bé un antònim del cànon estètic actual, on l’artista es veu exhortat a ressaltar qualitats com la seguretat en ell mateix, el poder o una pressumpta positivitat totalitària. Cadascuna de les cançons d’aquest àlbum és una mostra de la vulnerabilitat del seu creador, que encarna orgullós la figura de l’antiheroi i utilitza la música com a vehicle per a cagar-se en tot.
A finals del 2017 el Toni va reclutar al millor equip que podia imaginar-se (Jaume Àvila, Sergio Osorio i Marçal Xirau) amb el que va transformar en matèria sonora tot el seu imaginari. Van gravar el disc als estudis Favela (Palma de Mallorca), a casa d’un dels seus mestres, Pep Toni Ferrer. Com tot primer disc, aquest àlbum simbolitza una primera descàrrega elèctrica de totes les experiències -estètiques i personals- que el Toni havia anat acumulant des de la seva adolescència. La sinceritat i la necessitat d’expressar-se són els dos pilars sobre els que s’erigeixen aquestes nou composicions, que narren una història dividida en el mateix nombre de capítols on es tracten els grans temes: la recerca de l’equilibri, la por, la mort, el temps, el canvi, la pena, la crítica social i l’amor.
Perpetu s’auto-defineix com una banda/binomi de música experimetal i video art -el mallorquí Joan Garau s’encarrega amb tota la sofistiació d’aquesta última part-, de manera que els 40 minuts de directe que ofereixen és un viatge sonor i visual. La raó per la que existeix aquest projecte, i la raó per la quan s’ha d’anar a veure, és epxerimentar la catarsi.
Com diuen des de Indian Runners, l’associació discogràfica que els edita el disc, “Perpetu és un viatge oníric que va des de “Espurna” a “La Mola”, 9 cançons i 30 minuts creades pel màkine Toni Llull i el seu equipàs format pel Marçal Xirau, el Jaume Avila, el Sergio Osorio, el Pep Toni Ferrer i els recents incorporats Òscar Garrobé i Pol Batlle”.
L’actual formació de Perpetu és,
Toni Llull: Composicions, Bateria i Electrònica
Jaume Àvila: Baix Elèctric
Sergio Ossorio: Teclats
Pol Batlle: Guitarra i Electrònica
Oscar Garrobé: Baix Elèctric i Sintetitzador
Joan Garau: Efectes Visuals i Video Art

Novetats discogràfiques
MEDALLA es mostren incendiaris a “Mechero”, el seu tercer avançament

Alguna vegada has intentat encendre ua cigarreta amb un llançaflames? El resultat probablement acabi semblant al meme de “en su cabeza era espectacular”. Després de col·laborar amb el duo gallec Bala, Medalla publiquen la seva nova cançó on segueixen desgranant el so de les cançons que formaran part del nou disc. Un nou àlbum on cada cop queda més palès que la fúria i la crítica demolidora s’han apoderat del quartet barceloní.
“Mechero” és una mena de caricatura grotesca d’aquest tipus d’home que està disposat a fer l’impossible per demostrar la seva espatlla, per molt estranya que acabi sent la situació. Una masculinitat fràgil on encendre una cigarreta amb una torxa acaba convertint-se en el mínim exigible. Una volta recargolada a l’home de la caverna, on tristament sembla que cada cop ens veiem més abocats.
Medalla, una vegada més, no deixen de banda la crítica contra el sistema: “Siempre vas a estar más cerca del lado del perdedor” o “en manos del yugo del opresor”. No és casualitat que totes aquestes dinàmiques de masculinitat tòxica i capitalisme voraç estiguin estretament relacionades, tot forma part del mateix marc. La violència intrínseca al sistema capitalista és una arma esmolada, una destral que et recorda el lloc al qual pertanys i el preu a pagar si t’atreveixes a abandonar el teu lloc.
El videoclip que acompanya la cançó ha estat dirigit pel cantant i guitarrista de la banda Eric Sueiro amb l’ajuda de Lidia Arruego. Pur VHS analògic amb la seva dosi de foc, fum i medievalisme, amb una sorpresa al final ja que la banda ha fet encenedors de marxandatge per al llançament d’aquest single. La direcció artística és una vegada més de l’artista madrileny Tumulus Design.
Medalla presentaran les seves noves cançons a les ciutats següents: Morradillos Festival (La Rioja, 11/7), Madrid (7/11), Daimiel (8/11), Barcelona (15/11), Valladolid (28/11), Salamanca (29/11).
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga