Novetats discogràfiques
“Satánica y de Carabanchel”, vídeo de Joni Galman per al banda Viuda
Després de l’ardent presentació del seu primer EP homònim la setmana passada, cremant com en una foguera, Viuda llancen el seu primer vídeo-single com un sortilegi que totes les espelmes santeras de el món no poden contrarestar. “Satànica i de Carabanchel” reuneix tots els ingredients que aquestes quatre asturianes han reunit amb el seu talent i la bruixeria: una obscuritat hipnòtica i cañí, adolorida i pop, que sona a tot el que t’agrada de la teva col·lecció de discos, d’una manera única que mai havies escoltat abans. L’EP del qual s’extreu aquest primer single, és la presentació de Viuda, la seva posada de llarg amb cinc cançons de fúria i pur verí, portades per corrompre totes les ànimes pures i fer-nos fugir a les muntanyes.
Pots escoltar l’EP “Viuda” a totes les plataformes, o fer-te amb un dels cassets que han tret Humo Internacional en edició limitada. I si estàs per Barcelona no et perdis el seu ritual satànic els propers 17 i 18 de setembre a l’Ateneu L’Harmonia, al costat de Luces Negras, Leonor SS i Irreal respectivament. Si vols iniciar-te i deixar-te embruixar per les arts fosques de Viuda, no t’ho poden posar més fàcil.
Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
