Novetats discogràfiques

Marialluïsa publica l’EP de comiat “Tinc al cor el que no trobo al cap”

Publicat fa

3 anys concretament

30/06/2023

Per

Arni

“Ja portavem temps cantant que la vida és curta però ampla, i és que com tot, tot té el seu final”. Marialluïsa diu adéu. El grup igualadí s’acomiadarà al juliol amb una sèrie de concerts. Abans, però, ha volgut deixar el seu testament sonor a “Tinc al cor el que no trobo al cap”, un EP que es publica avui divendres 30, que recull tots els singles publicats el darrer mig any i on se sumen dos temes completament inèdits. Un d’ells és el que obre el disc, “Senzilla, la vida?”, amb una lletra premonitòria i producció de Joan Pons (El Petit de Cal Eril).

Pren el relleu “Feel Free”, un tema clau en el tram final de la trajectòria de la banda. Produïda per Ildefons Alonso, és una cançó de melodia encomanadissa, ritme trepidant i ànima psicodèlica, amb un missatge que convida a alliberar-se i a compartir les emocions. Segueix “7 de novembre de 2022”, produïda per Jordi Casadesús, una història d’amor que es resolt en un concert; mentre que “Dies de preguntes” representa la cara més experimental i arriscada del grup, aquest cop amb Santi Careta als controls. L’altre tema ja conegut és “Les nits sense dormir”, amb producció de Dani Ferrer (Love of Lesbian).

El disc es tanca amb “Viliella”, una cançó recuperada de velles maquetes que, malgrat el so rústic, capta perfectament l’essència del grup. Es va enregistrar al poble pirinenc que li dóna nom.

Marialluïsa són Pau Codina (veu i guitarra), Carles Guilera (guitarra elèctrica i teclats), Andreu Dalmau (baix) i Pol Mitjans (bateria), acompanyats en aquest darrer tram pel teclista islandés Arni Gudjonson. Van debutar amb l’EP “Pren-t’ho amb calma” (2019) i consolidar-se amb els llarga durades “És per tu i per mi” (2020) i “La vida és curta però ampla” (2021), tots publicats sota el segell Bankrobber. Recentment la música d’aquests igualadins ha travessat l’Atlàntic per sonar a la sèrie nord-americana “The Come Up”.

Gira de comiat
7/7 Sant Pere de Ribes – Festival Sons Solers
28/7 Barcelona – Sala Laut
29/7 La Cortinada (Andorra)
30/7 Igualada – La Bastida del Rec
+info / entrades

Temes relacionats:bankrobber marialluisa

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

1 setmana ago

08/07/2026

Arni

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.