Connect with us

Novetats discogràfiques

SAL DEL COCHE ens presenten el seu primer LP, “Ciudad de polvo”. Freejazz amb pinzellades de punk i electrònica

Publicat fa

el

Avui ho canvia tot. Sal del Coche publica el seu primer disc, i res no tornarà a ser igual. I no perquè ells busquessin res d’això. En realitat quan es van ajuntar per tocar, Jangitz, Alberto i Lizardi només es van proposar depassar els seus propis límits, fer coses que no haguessin fet mai abans. Per exemple cantar, cantar tots tres alhora, o que participés al disc gent del seu entorn aliena a la música. Petites barreres (observeu que purament internes) que separen els “Auténticos Dioses Del Rock”, una gent de la qual cal esperar ja molt poques alegries, d’una banda amb alguna cosa real entre mans.

Sal del Coche ho saben, per això a la portada et tendeixen la mà per ajudar-te a tornar a posar-te dret. “Ciudad de Polvo” parla de la vida a pobles i ciutats, d’escoltar pixar el teu veí o de sentir la rigidesa i pressió d’una comunitat petita (com a “Herriko plaza”, la plaça del poble). Tot i això, malgrat la seva universalitat, “Ciudad de Polvo” és alhora la instantània d’un moment vital. Un moment de transició a ledat adulta, avui dia confusament sincrònic amb el primer treball a temps complet. Al centre hi ha la vida laboral, les rutines, la capa de pols amb què arribes a casa al final del dia. Una predictibilitat que s’estén fins a l’oci i les formes predefinides, que acaben convertint-se en una altra rutina ordenada més. Hernani 3 és una adreça, una casa, que parla d’aquesta etapa.

Ambdós temes, “Herriko plaza” i “Hernani 3”, formen part de la panxa toveta de “Ciudad de Polvo”, un disc que es nega a deixar-se reduir a divertiment, que t’agafa de la mà i et porta per un viatge interior , com les grans obres d’art. Blandeta perquè entre la hiperestimulació intel·lectual i dialèctica i els peus permanentment ballant, a “Ciudad de Polvo” hi ha una part humana, vulnerable, suau, que potser sigui la que el fa més gran. Per sobre d’això, “Máquina de humo”, “DjDj” o el tema homònim que dóna nom al disc, “Ciudad de Polvo” porten la diversió, el surrealisme i l’entusiasme a nivells només permesos als dibuixos animats.

Sal del Coche són una banda excepcionalment generosa, en tots els sentits. A la seva efervescència han recorregut a codis i llenguatges de l’electrònica i altres gèneres per fer una música que sigui de tot el món i per a tothom, articulant amb ‘Ciudad de Polvo’ un marc que dóna sentit a les seves bogeries, i que facilita que les facis teves a la primera escolta.

El disc, amb disseny d’Alberto Eguiluz i fotos d’Adri G Lorenzo, va ser enregistrat a Eten per Urtzi Iza i Niko Bortolini, i ve acompanyat d’un insert desplegable amb il·lustració de Raisa Álava i fotos d’Adri G Lorenzo. I finalment, a més del cameo estel·lar de Julene Gregorio, no es pot tancar aquest text sense fer una menció especial al featuring de Brava, tot el que es parli d’aquest tema serà poc. Brava és un altre món, i és simplement la cap.

“Ciudad de Polvo” està disponible en vinil de 12″ a la web de Humo Internacional, també en pack amb samarreta, ia la teva ciutat, a la teva botiga de discos de confiança.

Novetats discogràfiques

SALVAGUARDA ens descobreixen “Trazas”, el seu primer EP

Published

on

By

Descobrir a poc a poc les cançons de Salvaguarda és fascinar-se amb allò que estàs escoltant. Ens va passar des que li vam donar al play, amb la primera cançó que vam trobar, ia mesura que se sumaven elements, ens quedava clar que Trazas (Aloud Music, 2025) era tot un exercici de creativitat emocional. L’EP va ser gravat i mesclat per Juan Blas als Westline Studios de Madrid.

Perquè la sensibilitat de cada un hi és. Flueixen i d’alguna manera estableixen un diàleg en què es creuen, on troben elements sobre els quals créixer(s).

I molt més, una cosa que Salvaguarda explica a la perfecció:
“De vegades els noms arriben sense avís. Els busques, els descartes, els tornes a buscar… fins que hom decideix quedar-se. “Salvaguarda” es va instal·lar en nosaltres com si sempre hi hagués estat. No va ser ni un llampec ni una Epifania. Ens recorda que tots tenim alguna cosa a protegir: un record, un lloc, un tros de nosaltres mateixos, o aquesta comunitat que vam emprendre fa un any.

Potser ens sentim a casa quan ho pronunciem. Venim de camins diferents (Alicia Nurho, Deriva, Balaena, Jardín de la Croix), ia Salvaguarda trobem un espai comú per crear comunitat, compartir les nostres diferents sensibilitats artístiques i construir una cosa molt valuosa junts.

Trazas (Aloud Music, 2025) és el nostre primer treball com a banda.

Ho hem teixit amb paciència i molta cura. Ens obsessionava trobar un punt d’equilibri entre allò que expliquen les lletres i allò que explica la música quan no hi ha paraules. Volíem que cada tema tingués la seva pròpia veu, que cada so tingués un sentit ple i propi.

En el fons, Trazas és una metàfora d’un viatge: un pelegrinatge que tots hem emprès en algun moment. Són històries que decidim mirar de front, compartint-los entre nosaltres, i amb afecte i cura, transformar-les i vestir-les de música. Històries que, en contar-les, deixen empremta.

Perquè d’això en parlen les traces: de les marques invisibles que deixa el pas del temps, de les cicatrius que de vegades fan mal i d’altres es queden vivint callades, dels petits senyals que ens recorden que hi vam ser.

El pelegrí, oníric i titànic, s’arrenca del paisatge a “Hojas”, transita laberints mentals a “Coriolis” i viu la caiguda d’un imperi olímpic amb el trencament poètic a “Óxido”.

Passaran els anys i no haurem acordat si som del front judaic popular o el front popular de Judea, però per donar una clau sonora a l’oient, sonaríem una banda sonora en clau de rock alternatiu”.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.