Novetats discogràfiques
SAL DEL COCHE ens presenten el seu primer LP, “Ciudad de polvo”. Freejazz amb pinzellades de punk i electrònica

Avui ho canvia tot. Sal del Coche publica el seu primer disc, i res no tornarà a ser igual. I no perquè ells busquessin res d’això. En realitat quan es van ajuntar per tocar, Jangitz, Alberto i Lizardi només es van proposar depassar els seus propis límits, fer coses que no haguessin fet mai abans. Per exemple cantar, cantar tots tres alhora, o que participés al disc gent del seu entorn aliena a la música. Petites barreres (observeu que purament internes) que separen els “Auténticos Dioses Del Rock”, una gent de la qual cal esperar ja molt poques alegries, d’una banda amb alguna cosa real entre mans.
Sal del Coche ho saben, per això a la portada et tendeixen la mà per ajudar-te a tornar a posar-te dret. “Ciudad de Polvo” parla de la vida a pobles i ciutats, d’escoltar pixar el teu veí o de sentir la rigidesa i pressió d’una comunitat petita (com a “Herriko plaza”, la plaça del poble). Tot i això, malgrat la seva universalitat, “Ciudad de Polvo” és alhora la instantània d’un moment vital. Un moment de transició a ledat adulta, avui dia confusament sincrònic amb el primer treball a temps complet. Al centre hi ha la vida laboral, les rutines, la capa de pols amb què arribes a casa al final del dia. Una predictibilitat que s’estén fins a l’oci i les formes predefinides, que acaben convertint-se en una altra rutina ordenada més. Hernani 3 és una adreça, una casa, que parla d’aquesta etapa.
Ambdós temes, “Herriko plaza” i “Hernani 3”, formen part de la panxa toveta de “Ciudad de Polvo”, un disc que es nega a deixar-se reduir a divertiment, que t’agafa de la mà i et porta per un viatge interior , com les grans obres d’art. Blandeta perquè entre la hiperestimulació intel·lectual i dialèctica i els peus permanentment ballant, a “Ciudad de Polvo” hi ha una part humana, vulnerable, suau, que potser sigui la que el fa més gran. Per sobre d’això, “Máquina de humo”, “DjDj” o el tema homònim que dóna nom al disc, “Ciudad de Polvo” porten la diversió, el surrealisme i l’entusiasme a nivells només permesos als dibuixos animats.

Sal del Coche són una banda excepcionalment generosa, en tots els sentits. A la seva efervescència han recorregut a codis i llenguatges de l’electrònica i altres gèneres per fer una música que sigui de tot el món i per a tothom, articulant amb ‘Ciudad de Polvo’ un marc que dóna sentit a les seves bogeries, i que facilita que les facis teves a la primera escolta.
El disc, amb disseny d’Alberto Eguiluz i fotos d’Adri G Lorenzo, va ser enregistrat a Eten per Urtzi Iza i Niko Bortolini, i ve acompanyat d’un insert desplegable amb il·lustració de Raisa Álava i fotos d’Adri G Lorenzo. I finalment, a més del cameo estel·lar de Julene Gregorio, no es pot tancar aquest text sense fer una menció especial al featuring de Brava, tot el que es parli d’aquest tema serà poc. Brava és un altre món, i és simplement la cap.
“Ciudad de Polvo” està disponible en vinil de 12″ a la web de Humo Internacional, també en pack amb samarreta, ia la teva ciutat, a la teva botiga de discos de confiança.

Bolos
BRIGHTON 64, últim disc, última gira

BRIGHTON 64, el llegendari grup de Barcelona, tancarà durant els propers mesos la seva prolífica i exitosa carrera. Serà un comiat llarg i intens, que inclourà la publicació d’un disc amb cançons noves, dos projectes cinematogràfics i una gira final que els farà viatjar una vegada més per tots els racons del país.
El nou disc es troba en ple procés de gravació i es publicarà amb el segell BCore Disc la tardor d’enguany. Inclourà un total de deu cançons amb títols com «Lennon nunca estuvo aquí», «Juguete roto», «2024» o «Hemos tenido suerte».
L’última gira començarà coincidint amb la publicació del disc i continuarà al llarg de l’any vinent, amb dos concerts finals a la sala El Sol de Madrid i la sala Apolo de Barcelona, previstos per a finals del 2026.
Paral·lelament, el grup treballa en un documental que repassarà la seva trajectòria i també en la banda sonora d’una pel·lícula de ficció, el rodatge de la qual s’iniciarà la tardor de 2025.
Els membres de BRIGHTON 64 volen compartir aquest comunicat, adreçat als seus nombrosos i fidels seguidors:
«Es fa difícil donar una notícia com aquesta, i tots els que ens coneixeu sabreu que per a nosaltres és doblement difícil, perquè la nostra identificació amb el grup ha estat absoluta des de temps immemorials. La trajectòria d’un grup acostuma a tenir un principi i un final, i creiem que aquest moment ha arribat per a nosaltres. La primera etapa de BRIGHTON 64 es va acabar de manera abrupta, amb un concert estrany a la plaça de toros de Tomelloso, l’estiu del 1989, i aquell final va ser el reflex d’una carrera plena d’alts i baixos, alegries i decepcions. La segona etapa, que va començar l’any 2011, ha estat més estable i gratificant, però també ha provocat un cert desgast, i sobretot, la sensació d’haver assolit uns objectius que mai no hauríem imaginat el dia que vam fundar el grup. Hem publicat dotzenes de cançons i hem fet centenars de concerts davant d’un públic que ha anat canviant lleugerament al llarg dels anys, però el nucli del qual són uns seguidors acèrrims que per a nosaltres han estat el veritable combustible que ens impulsava a tirar endavant. El fet que els concerts més recents hagin estat dels més apoteòsics de la nostra carrera, i la solidesa i el respecte musical i personal que hem aconseguit entre els cinc membres del grup ens ajuden a pensar que aquest és un bon moment per acabar: acabar mentre encara estem en bona forma.
Però en aquesta ocasió no volem marxar sense acomiadar-nos de tots els que ens heu seguit, estimat i protegit al llarg dels anys. I ens agradaria que aquest comiat fos especial. Especial, per a nosaltres, vol dir treure un últim disc amb temes nous, cançons que puguin fer companyia en el futur les cançons de sempre; i especial significa també tocar en directe a totes les ciutats que ens han acollit, perquè mai ens ha fet mandra sortir a la carretera i fer quilòmetres per trobar-nos amb la nostra gent. Esperem que es vagin confirmant una pila de dates al llarg dels propers mesos i que ho puguem celebrar junts.
BRIGHTON 64 ha estat per a nosaltres una forma de vida, i tenim nombroses proves, inesborrables i constants, que per a vosaltres també ho ha estat. Per aquesta raó, no podem estar més contents. Moltes gràcies i fins aviat».
Ricky Gil, Albert Gil, Jordi Fontich, Eric Herrera, David Abadía.
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga