Ja arriba! Ja s’acosta! A poc a poc comences a sentir el tucu-txaca tucu-txaca del baix i la bateria, que s’apropen com un tren en marxa i, quan te n’adones… ja hi ets a dins! És el nou senzill de Minibús Intergalàctic, “Per sentir-me ple”: una autèntica força motriu de rock psicodèlic que ve de lluny per fer-te viatjar i transformar-te.

La metàfora perfecta d’aquell pensament obsessiu i progressiu que vas rosegant i rumiant fins que, finalment, en un moment de culminació catàrtica, t’esclata just al davant i t’ajuda a sortir del bucle.

La nova peça del quintet català, que remet a la seva vessant més expansiva i lluminosa, és el primer avançament del que serà el seu segon disc després de Meditacions des dels Miratges Mercúrics (2024) i l’EP Música Humana: Thalassa (2025). Un treball, previst per a aquesta primavera, que s’endinsa en territoris més crus i ombrívols del que ens tenien acostumats, marcat per la neo-psicodèlia, el noise i el post-punk dels vuitanta i noranta. Tanmateix, “Per sentir-me” ple només parteix d’aquesta foscor per anar obrint i esvaint els núvols a la recerca de l’alliberament.

“El primer avançament, “Per sentir-me ple”, deixa entreveure la influència de la neo-psicodèlia, el noise i el post-punk dels vuitanta i noranta que impregnen el disc, però avança expandint-se cap a la llum tot preservant la vessant més lluminosa del grup“

Creix i creix, sempre cap amunt, com les cançons de Spiritualized, buscant la llum, com si Jason Pierce hagués acabat una partitura iniciada per The Jesus and Mary Chain. Sense desviar-se ni un mil·límetre del traçat rítmic motorik de la base, i embolcallada per la distorsió esmolada de les guitarres, la nova cançó de Minibús Intergalàctic porta un pas més enllà la seva fórmula habitual: aquesta barreja de pop seixanter, acid folk i rock setanter amb vernís psicodèlic que els fa únics dins l’escena.

“Per sentir-me ple” és una reflexió sobre la paradoxa humana de l’egoisme que de vegades s’amaga rere el sacrifici. Sobre aquell plaer estrany que sentim en sostenir la queixa, en percebre’ns com a víctimes i màrtirs. Sobre com construïm identitats a partir de donar per generar un deute i així rebre alguna cosa a canvi. Sobre el que fem per omplir buits, per cobrir mancances i per sentir-nos complets. No sempre és el més saludable, ni el més constructiu ni el més altruista; de vegades només són placebos i substitutius. Però, ep, aquí continuem! Cada dia buscant noves maneres de sentir-nos una mica més plens, tot acceptant que sempre arrossegarem mancances i buidors. Perquè, si no fos així, tampoc no hi hauria motors, ni trens, ni explosions, ni cançons.

Minibús Intergalàctic també aprofiten l’ocasió per anunciar les primeres dates de presentació del nou disc, que tindran lloc a la sala Platea de Girona el 24 d’abril, a la sala Upload de Barcelona el 9 de maig, a la sala Lo Submarino de Reus el dia 22 i al Cafè del Teatre de Lleida el 30 del mateix mes.