Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Publicat fa

4 hores concretament

14/05/2026

Per

Arni

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis now, el segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.

Temes relacionats:allergiquesalpolen montobello

Novetats discogràfiques

FOX SYSTEM publica “L’únic que tinc”, el primer avançament del nou EP “Cançons pòstumes”

Published

7 hores ago

14/05/2026

Arni

Fox System, el grup de punk-rock demencial de Rosselló (Lleida), estrena aquest divendres 15 de maig la cançó “L’únic que tinc“, primer avançament del nou EP “Cançons pòstumes“, que la banda publicarà el pròxim 29 de maig.

El treball estarà format per quatre cançons, i L’únic que tinc en serà l’únic avançament abans de la sortida oficial del disc. El tema parteix dels primers versos del poema Ben poca cosa tens, de Miquel Martí i Pol, però acaba derivant en una crítica al materialisme i a l’abandonament personal. La publicació del senzill anirà acompanyada d’un videoclip produït per L’Holograma Productions.

Aquest nou treball —el primer que publica la banda en cinc anys— es va enregistrar a principis de 2026 a Zamenhof Estudi (Lleida), sota la producció de Víctor Ayuso, que també n’ha signat la mescla. El màstering ha anat a càrrec d’Ultramarinos Mastering, a Barcelona. El disc s’editarà en vinil a través de diversos segells independents: Grans Records, Rat Productions, Mulisec Records, Silencio Tóxico, Discos Pinya i Maybe Yes HC. La portada i l’art de l’edició física són obra del dissenyador Jesús Alcázar “Xai”.

El grup de Rosselló (Lleida) trenca el seu silenci discogràfic després de cinc anys amb un EP que sortirà a la llum el 29 de maig

El títol de l’EP està estretament vinculat amb la temàtica de les quatre cançons que el conformen, centrades en la vida i la mort des de perspectives i moments vitals diferents. Lluny d’un enfocament exclusivament tràgic, Cançons pòstumes també reivindica el vitalisme, la memòria i el record de les persones que ja no hi són. A més, el grup aborda qüestions socials com la crisi de l’habitatge, la salut mental, les addiccions o el consumisme desaforat. Amb aquest títol, Fox System també manté el cinisme que els ha caracteritzat, doncs “Cançons pòstumes” també vol ser una sàtira sobre el suposat final del grup, el qual portava cinc anys sense publicar treball discogràfic i que molts donaven per mort.

Fox System es va formar l’any 2016 i actualment està integrat per Genís Casanovas (veu i baix), Marc Farell (bateria) i Ramon Sanmartín (guitarra). Després de publicar dues maquetes, la banda va editar l’any 2021 el disc Dualitat, un treball que els ha portat a actuar

NdP – Fox System publica ‘L’únic que tinc’, el primer avançament de ‘Cançons pòstumes’ arreu del territori català. Després de publicar diverses versions i senzills en els darrers anys, ara enceten una nova etapa amb Cançons pòstumes, que començaran a presentar en directe aquest estiu.