Connect with us

Novetats discogràfiques

Pixel de Stael editen el seu LP debut “Nou Futurisme”

Publicat fa

el

Inspirats pel col·lapse sistèmic que estem vivint, el duo Pixel de Stael presenta el seu àlbum debut “Nou Futurisme”, títol amb què ironitzen sobre el futurisme defectuós propi de segle XXI. Un disc post-digital d’electrònica glitch pop que emana de la tensió entre la tecnologia invasiva i l’ansietat vital dels seus usuaris. Amb optimisme i esperit DIY.

Imagina que pots compondre la teva pròpia música. Imagina el teu cervell connectat a un ordinador, dictant notes segons el teu estat d’humor, algoritmes ordenant sensacions per a la malenconia i l’alegria, durant l’oci o treballant. Imagina una banda sonora que li aïlli del món o li faci popular a les xarxes. Música de butxaca i d’etiqueta. Tria una cançó i obre una finestra. Imagina un viatge del passat a el futur. Amb un dispositiu murmurant a l’oïda. Una veu sensual encara tartamudejant causa de fallades puntuals del processador o de la connexió a internet: “¿Que desitja avui? Un híbrid entre Joan Manuel Serrat, chanson française, una mica de Bach, música concreta i un pessic de Kraftwerk? Un punt cec on convergeixin romanticisme i humanisme? Massa suau… ¿és això? No s’enfadis. Prefereixes una mica de bogeria? Què tal si li posem una mica de post-punk? Et noto trist… Es pot ballar i plorar. Sé que t’agrada el chiptune. I el techno. Tranquil. Ballar ment-plorant no té res de dolent. O preferiries gaudir d’una pel·lícula clàssica?”

Nou Futurisme és un encreuament de camins. Clàssic i modern premsat per herència artística. Abans de publicar han fet la feina i la llista d’influències, va de Beck a Battiato, d’Eno a Moby passant per Pierre Shaeffer, Mark Mothersbaugh, The Art Of Noise o artistes més recents, com Cornelius o Superorganism. Profunditat, sagacitat, desvergonyiment. Talent. Llavors, la pista de ball i l’últim racó de casa teva estan condemnats a entendre. Perquè a la primera escolta sonen familiars. Potser per la seva proposta sincera, vestida de programador o d’asceta modern. No importa l’origen ni la condició social, el ritme també ens persegueix des de les cavernes. Hi ha les lletres de les cançons que disparen alt perquè facin mal. Després, les melodies, que funcionen entre el ventre i la cintura. No hi ha més secret en això. Funcionen amb l’alquímia de la tècnica actual que emula el dolç perquè o l’amarg que entre com la seda. Sincers, irònics, mal·leables, descriguin la hiperinformació perquè sembli un joc. Cada cançó és un error controlat, un glitch destinat a encallar-se en el cervell, perquè quan acaba continua sonant al teu cap. Ritme i melodia han fet la seva feina i t’han deixat a la boca el missatge destinat. Pixel 0 i Pixel 1, components de Píxel de Stael, han travessat la frontera i ara estan entre nosaltres. Frescos, mordaces, poliglotes com la música. Electrons lliures buscant derrotar el sistema amb les armes de l’enemic. (Text per Tuli Márquez)

Crèdits de “Nou Futurisme”
Interpretat, compost i produït per Pixel de Stael. Enginyeria de so, coproducció i barreja final d’Aurélien Landy Gana. El màster final és de Vacuum Mastering. Els violins de “Esperança”, “El Món Em Vol Connectar”, “Si Fuera Por Mi” i “Quan Em Creuo Un Vell Amic” han estat interpretats per Lisa Bause. Cors de “Gats còsmics” amb la Valentina Consonni i cors de “Si Fuera Por Mi” amb Zoé Harris. La imatge de la portada és un frame pres de el vídeo de “Si Fuera Por Mi” dirigit per Marc Juvé (aka Pixel Error) amb fotografia de Pau Lloret. El disseny de la coberta és obra de La baula. Han preparat també una edició digital especial per al públic llatinoamericà amb el títol “Nuevo futurismo” amb temes adaptats al castellà i llançat des de Mèxic.

Novetats discogràfiques

KALI llança nou EP “Maltman and Effie”

Published

on

By

La cantant, compositora, multiinstrumentista i productora de 17 anys KALI publica el seu EP “Maltman and Effie” a través de Nettwerk. Al llarg de les 6 cançons del projecte, KALI afegeix a la seva ja àmplia paleta de sons que va mostrar per primera vegada amb el seu EP de debut “CIRCLES” publicat l’any passat. “Maltman and Effie” pren el seu nom de la intersecció de Los Angeles on van tenir lloc molts dels records que van formar el projecte, desplegant sis històries cinematogràfiques de la intensitat adolescent dels alts i baixos de les relacions.

Juntament amb el llançament de l’EP, KALI comparteix el vídeo del tema destacat “Insomnia”, que una vegada més mostra l’artista compartint la pantalla amb un personatge que porta la màscara de llimac, un personatge que s’ha convertit en un element simbòlic característic al llarg dels darrers llançaments de KALI.

Parlant del nou EP i del significat de la màscara de llimac, KALI diu: “Vaig comprar la màscara de llimac per caprici un mes abans de fer les cançons que es van convertir en Maltman and Effie. Era el tipus d’objecte que veia i sabia que tenia que tenir. Vaig començar a portar-lo com un truc de festa perquè pateixo d’ansietat social, com tothom de la meva edat. Quan vaig acabar la maqueta de l’EP, vaig començar a adonar-me que les cançons parlaven més de mi mateixa i de les meves inseguretats que de les circumstàncies físiques que em van permetre arribar a aquest punt d’introspecció, juntament amb el títol, Maltman and Effie, el llimac representa la meva consciència cínica però monstruosa, que barreja tant la meva llum com la meva foscor, cosa que també es correlaciona amb la meva identitat de gènere ambigua El títol prové d’un carrer de Silverlake, però al meu cap sona com si “Maltman” fos la meva autopercepció desviada i negativa, mentre que “Effie” és la meva estabilitat desenfadada. La màscara de llimac representa la unitat als oposats”.

KALI, una mena de prodigi, va créixer tocant en recitals i versionant cançons dels Beatles, prenent classes particulars amb professors de música, anant a programes musicals extraescolars i fins i tot prenent classes magistrals de composició per alimentar la seva passió. Intuïtiva i entusiasta, es va aprendre per si mateixa a fer servir el Garageband i va començar a escriure i fer demos de cançons que després ensenyaria a la seva primera banda. Els seus arranjaments d’indie-surf, sincers i propers, van atraure multituds adolescents i suades a locals com The Smell i The Viper Room, i la van portar al seu treball en solitari com KALI, el segon treball del qual arribarà aviat a través de Nettwerk.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.