Connect with us

Novetats discogràfiques

Flamaradas editen el seu quart LP “El rumor eterno de la autopista”

Publicat fa

el

A la ciutat en la qual es van formar Flamaradas no s’escolta el riu que passa vorejant-la. Quan cau la tarda i baixa l’activitat als carrers, es pot sentir nítidament el so constant i sord de l’A-2. Com quan corres per agafar el tramvia i en seure pots escoltar per darrere de les orelles la sang corrent pel teu propi cap.

En “El rumor eterno de la autopista” torna, així, a portar-nos al paisatge de fons dels anteriors discos de la banda: la perifèria metropolitana, on es toquen els polígons industrials amb els horts i les autopistes, on la música també és fronterera i nòmada, perquè la porten els cotxes amb les finestretes baixades. És un escenari conegut per unes cançons escrites i gravades des d’un altre espai i temps. Perquè aquest disc hauria d’haver aparegut el 21 de març de l’any 2020 i, en el seu lloc, s’escolta ara, en un món diferent per al qual estava concebut.

Per el compositor i veu de Flamaradas, Daniel Magallón, el disc “ha adquirit, per les mateixes circumstàncies en què apareix, un sentit diferent a què li havíem pensat. La nostàlgia o el record d’avui en dia són més reals i comuns que quan el vam fer i gravar les cançons. I també des de la incertesa. Al disc hi ha molt d’això, ja des de les pròpies influències musicals”.

En el quart treball dels del Baix Llobregat es donen cita, un cop més, les músiques dels marges amb les d’altres temps, com la polca per la via Tom Waits —”La jaula (lamento del cantor cautivo)“—, el rock andalús dels Triana —”Farolillo de las vidas breves“— o el bolero tradicional —versionant el clàssic “Angelitos negros“—. Tornen algunes de les obsessions musicals del grup i ho fan depurant l’estil i reduint les pulsacions, gairebé com si estiguessin gravant el seu propi Murder Ballads de Nick Cave & The Bad Seeds.

“El rumor eterno de la autopista” és un cim trist de Flamaradas. El disc recull tota la collita dels discos anteriors en forma de folk o de rock psicodèlic (“Canciones de amor” o “Perro rojo”) amb una nota d’enyorança que avui en dia és especialment punyent. Com si fossin de cançons d’amor d’entreguerres.

Novetats discogràfiques

KALI llança nou EP “Maltman and Effie”

Published

on

By

La cantant, compositora, multiinstrumentista i productora de 17 anys KALI publica el seu EP “Maltman and Effie” a través de Nettwerk. Al llarg de les 6 cançons del projecte, KALI afegeix a la seva ja àmplia paleta de sons que va mostrar per primera vegada amb el seu EP de debut “CIRCLES” publicat l’any passat. “Maltman and Effie” pren el seu nom de la intersecció de Los Angeles on van tenir lloc molts dels records que van formar el projecte, desplegant sis històries cinematogràfiques de la intensitat adolescent dels alts i baixos de les relacions.

Juntament amb el llançament de l’EP, KALI comparteix el vídeo del tema destacat “Insomnia”, que una vegada més mostra l’artista compartint la pantalla amb un personatge que porta la màscara de llimac, un personatge que s’ha convertit en un element simbòlic característic al llarg dels darrers llançaments de KALI.

Parlant del nou EP i del significat de la màscara de llimac, KALI diu: “Vaig comprar la màscara de llimac per caprici un mes abans de fer les cançons que es van convertir en Maltman and Effie. Era el tipus d’objecte que veia i sabia que tenia que tenir. Vaig començar a portar-lo com un truc de festa perquè pateixo d’ansietat social, com tothom de la meva edat. Quan vaig acabar la maqueta de l’EP, vaig començar a adonar-me que les cançons parlaven més de mi mateixa i de les meves inseguretats que de les circumstàncies físiques que em van permetre arribar a aquest punt d’introspecció, juntament amb el títol, Maltman and Effie, el llimac representa la meva consciència cínica però monstruosa, que barreja tant la meva llum com la meva foscor, cosa que també es correlaciona amb la meva identitat de gènere ambigua El títol prové d’un carrer de Silverlake, però al meu cap sona com si “Maltman” fos la meva autopercepció desviada i negativa, mentre que “Effie” és la meva estabilitat desenfadada. La màscara de llimac representa la unitat als oposats”.

KALI, una mena de prodigi, va créixer tocant en recitals i versionant cançons dels Beatles, prenent classes particulars amb professors de música, anant a programes musicals extraescolars i fins i tot prenent classes magistrals de composició per alimentar la seva passió. Intuïtiva i entusiasta, es va aprendre per si mateixa a fer servir el Garageband i va començar a escriure i fer demos de cançons que després ensenyaria a la seva primera banda. Els seus arranjaments d’indie-surf, sincers i propers, van atraure multituds adolescents i suades a locals com The Smell i The Viper Room, i la van portar al seu treball en solitari com KALI, el segon treball del qual arribarà aviat a través de Nettwerk.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.