Novetats discogràfiques

Flamaradas editen el seu quart LP “El rumor eterno de la autopista”

Publicat fa

2 anys concretament

09/12/2020

Per

Arni

A la ciutat en la qual es van formar Flamaradas no s’escolta el riu que passa vorejant-la. Quan cau la tarda i baixa l’activitat als carrers, es pot sentir nítidament el so constant i sord de l’A-2. Com quan corres per agafar el tramvia i en seure pots escoltar per darrere de les orelles la sang corrent pel teu propi cap.

En “El rumor eterno de la autopista” torna, així, a portar-nos al paisatge de fons dels anteriors discos de la banda: la perifèria metropolitana, on es toquen els polígons industrials amb els horts i les autopistes, on la música també és fronterera i nòmada, perquè la porten els cotxes amb les finestretes baixades. És un escenari conegut per unes cançons escrites i gravades des d’un altre espai i temps. Perquè aquest disc hauria d’haver aparegut el 21 de març de l’any 2020 i, en el seu lloc, s’escolta ara, en un món diferent per al qual estava concebut.

Per el compositor i veu de Flamaradas, Daniel Magallón, el disc “ha adquirit, per les mateixes circumstàncies en què apareix, un sentit diferent a què li havíem pensat. La nostàlgia o el record d’avui en dia són més reals i comuns que quan el vam fer i gravar les cançons. I també des de la incertesa. Al disc hi ha molt d’això, ja des de les pròpies influències musicals”.

En el quart treball dels del Baix Llobregat es donen cita, un cop més, les músiques dels marges amb les d’altres temps, com la polca per la via Tom Waits —”La jaula (lamento del cantor cautivo)“—, el rock andalús dels Triana —”Farolillo de las vidas breves“— o el bolero tradicional —versionant el clàssic “Angelitos negros“—. Tornen algunes de les obsessions musicals del grup i ho fan depurant l’estil i reduint les pulsacions, gairebé com si estiguessin gravant el seu propi Murder Ballads de Nick Cave & The Bad Seeds.

“El rumor eterno de la autopista” és un cim trist de Flamaradas. El disc recull tota la collita dels discos anteriors en forma de folk o de rock psicodèlic (“Canciones de amor” o “Perro rojo”) amb una nota d’enyorança que avui en dia és especialment punyent. Com si fossin de cançons d’amor d’entreguerres.

Temes relacionats:elgenioequivocado flamaradas indie

Novetats discogràfiques

El Ferrari de Cala Vento

Published

3 dies ago

31/01/2023

Arni

Cala Vento publica el tercer avançament del seu nou disc. Ferrari és una cançó total que uneix els tres pilars de la música: energia, emoció i missatge.

Són molts els punts de trobada entre la cultura automobilística i la cultura musical, atès que els vehicles motoritzats amb rodes han tingut i tenen un gran impacte a la nostra cultura popular. Al nostre imaginari col·lectiu els cotxes, els camions, les motos, adopten un simbolisme concret, una aura que dota d’una identitat singular tot allò relacionat amb ells. És precisament per això que Rosalia s’ha acostat a les motos, que Nina Personn de The Cardigans va pujar a un descapotable o que Los Inhumanos li van dedicar una cançó al Simca 1000.

Cala Vento també ha volgut dedicar un moment al món de l’automòbil, en concret a la marca Ferrari. Amb un simbolisme molt arrelat a la nostra mentalitat col·lectiva que uneix exclusivitat, luxe, èxit, velocitat, etc…, un Ferrari suposa tota una icona de la qual el Joan i l’Aleix han volgut apropiar-se en la seva nova cançó. Hi exploren les dificultats que tenim a l’hora d’enfrontar-nos a les nostres temptacions ia la figura de l’èxit.

Ferrari ha estat produïda per YOUTH (Killing Joke, The Fireman), productor de grups com The Verve, Pink Floyd, The Jesus And Mary Chain, Dido… Amb ell han treballat Ferrari, Equilibri i una altra cançó que encara ha de veure la llum. També va ser la persona darrere de Teletecho i El Acecho, el doble single que va publicar Cala Vento el 2021 al costat d’Amaral.

Al videoclip que l’acompanya, podem veure una representació dels set pecats capitals, segurament, algunes de les temptacions amb què ens creuem més sovint. Ha estat realitzat per la productora L’Upuntvuit amb l’equip següent: Direcció: Manel Serrat / Ajudant de direcció: Norbert Palazón / Producció: Atzar Vilanova / Direcció de fotografia: Martí Palazón / Operador de càmera: Albert Ramírez / Foquista: Bernat Compte / Elèctrics: Cristina Ramón, Jaume Segòvia / Direcció d’art: Sandra Prat / Foto fixa: Gin Torrado / Crèdits: Joan / Cala Vent: Aleix i Joan / Talent: Iñigo Saenz, Abril Martí, Cèlia Corvillo, Daura Mangara, Nansa Macalou, Aleix , Joan, Gin Torrado, Agraïments: Ramon Magriña, Ginesta, Sara Ferran, Montgrí.

_{Foto principal de @gin_tc}