Connect with us

Novetats discogràfiques

Escolta el debut en solitari de Cosmen

Publicat fa

el

A tot final sempre hi ha un principi. A cada ruptura, un nou llaç. Aquesta és la naturalesa dels límits. Al final de la carretera, els camins que s’obren davant nostre són innombrables i misteriosos.

La inquietud per descriure el recorregut del dia a dia és al principi del projecte en solitari de Javi, Cosmen. Així, sense més ni més, sense Adelaida, però amb tots els altres. Cada cançó és una cerca en què participen nous amics per trobar troballes que generen nous relats, històries sobre recorreguts foscos o lluminosos.

La portada d’Edu Ruinas sembla que fos un nou model de màscara, el que ara cal per protegir-nos de les ferides que ha deixat la pandèmia. Amb aquesta ‘màscara’ recorrem amb estranyesa llocs viscuts, viatgem a mons onírics i aterrem l’absurditat del moment present.

El microunivers musical de Cosmen és tan ric com tots els assumptes que tracta, una travessia que fa en bona companyia, acompanyat de L’Estrella de David a “On ets Carmen San Diego?”, amb Estrella Fugaz a “Teatro”, Marina Gómez (ex Klaus & Kinski) a “Probando” ia l’apartat visual col·laborant amb creadors com Mierdecitas, Grey Trash o Ana Galvañ en videoclips i imatge gràfica.

Gràcies a la llibertat que li suposa compondre sense dependre de ningú, el músic madrileny s’interna en la producció de les noves cançons, generant un so fresc en què cada tema té identitat pròpia. Així Cosmen desafia l’algorisme de les xarxes socials a la hipnòtica “Superlike”, explora fenòmens paranormals al “El Baúl del Monje” o busca aquesta melodia d’estiu eterna a “La Canción Perfecta”.

Editat per la discogràfica El Genio equivocado, produït per Cosmen a Estudio 1884 juntament amb Pablo Fergus i Carlos Elías Caballero, i masteritzat per Guille Mostaza a Alamo Shock, la iniciativa en solitari de Javi no pot ser més encertada. Perquè a cada final hi ha un principi i als límits del cos hi ha la pell, i als confins de la seva sensibilitat, la pell de gallina.

Novetats discogràfiques

Koko-Jean & The Tonics presntaran el seu nou disc “Shaken & Stirred” durant aquest mes de desembre

Published

on

By

La formació barcelonina de soul i rhythm and blues, Koko-Jean & The Tonics, acaba de publicar el seu àlbum de debut “Shaken & Stirred”, i el presentarà en directe el 10 de desembre a la sala Upload de Barcelona, 17 de desembre a la sala Zero de Tarragona i el 18 de desembre al Cafè del Teatre de Lleida.

La voracitat musical de Koko-Jean Davis, vocalista afrocatalana nascuda a Moçambic però resident a Barcelona, es va posar a prova durant la pandèmia, però n’està sortint amb més gana i ritme que mai. A la seva nova aventura amb The Tonics, formació amb què ja havia posat de cap per avall l’escena soul i rhythm’n’blues barcelonina anys enrere, han canviat el seu hàbitat natural del directe (malgrat haver actuat més de 25 vegades des que va acabar el confinament) potenciant el de l’estudi d’enregistrament, gestant els seus dos primers EPs el 2020: Hairwhip (Do The Do) –publicat just abans de la pandèmia – i Please Mr. Milton, tots dos produïts per Dani Nel.lo. Ara presenten “Shaken & Stirred”, un flamant àlbum de debut amb grans dosis de soul, blues i rock’n’roll, tot envoltat de l’esperit musical de Nova Orleans. És a dir: Koko-Jean & The Tonics en estat pur.

Totes les tradicions musicals de les quals beu la banda queden exposades a Shaken & Stirred. El seu primer avenç, Pattin Juba, és un revival d’un folklore afroamericà que comença funky groove i es va accelerant cap a un ritme alegre de gospel. Aquest tema ens revela les arrels del swampy blues i del claqué, recuperant la referència a una forma de dansa amb què purgaven els seus mals els esclaus, i aprofundint de passada al blues africà. Per contra, el segon, ‘Never Said No’, la seva cançó més “pop”, abraça ritmes de rock’n’roll seixanta a l’estil yeyé, sense que això li resti una mica de carisma i d’aquesta actitud soulera que ha fet cèlebre a Koko-Jean i la seva tropa. És fàcil imaginar que ‘New Orleans’ beu directament de l’inconfusible riff de guitarra a l’estil Bo’ Diddley. És un second line inspirat pel Mardi Gras de la gran ciutat de Louisiana. I temes com ‘Hard To Say Goodbye’, on Koko-Jean registra el seu primer duet amb la veu de Víctor Puertas en homenatge al bluesman barceloní recentment mort Amadeus Casas, i ‘Leaving Trunk’, versió del mític tema del gran Taj Mahal, traspuen blues pels quatre costats.

No falten picades d’ullet a temàtiques romàntiques i alhora reivindicatives a Shaken & Stirred. ‘Practice What You Preach’ tracta sobre una persona que està atrapada en una relació controladora, però la parella de la qual és menys que perfecta; i ‘What You Mean to Me’, en forma de preciosa i punyent balada entre el blues i el rock progressiu dels 70, és en realitat una carta d’amor agraint als ex pel creixement emocional malgrat l’experiència tumultuosa, però confessant que per fi s’ha alliberat del dolor perquè l’ha perdonat. D’altra banda, temes com “From the Country to the City” i “Movin On” reflecteixen el poder de la perseverança i la lluita per un futur millor per a la societat. La primera, sobre un rerefons molt dixie i country-góspel, explica la història d’una noia negra del camp que somia emigrar a la gran ciutat per viure la rebel·lia del rock’n’roll. La segona, en canvi, és una cançó protesta que recorda les manifestacions de l’any 1968 als Estats Units contra la Guerra del Vietnam i les injustícies socials i racials dels temps i del president. Construïda sobre la base d’un patró de blues 6/8 i inspirada en una cançó de “Sharon Jones”, adapta el poema “I Look At The World” de l’històric activista i escriptor afroamericà Langston Hughes.

Concerts,
10/12  Sala Upload – BARCELONA
17/12  Sala Zero – TARRAGONA
18/12  Cafè del Teatre –  LLEIDA

Entrades a www.curtcircuit.com

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.