Novetats discogràfiques
Escolta el debut en solitari de Cosmen
A tot final sempre hi ha un principi. A cada ruptura, un nou llaç. Aquesta és la naturalesa dels límits. Al final de la carretera, els camins que s’obren davant nostre són innombrables i misteriosos.
La inquietud per descriure el recorregut del dia a dia és al principi del projecte en solitari de Javi, Cosmen. Així, sense més ni més, sense Adelaida, però amb tots els altres. Cada cançó és una cerca en què participen nous amics per trobar troballes que generen nous relats, històries sobre recorreguts foscos o lluminosos.
La portada d’Edu Ruinas sembla que fos un nou model de màscara, el que ara cal per protegir-nos de les ferides que ha deixat la pandèmia. Amb aquesta ‘màscara’ recorrem amb estranyesa llocs viscuts, viatgem a mons onírics i aterrem l’absurditat del moment present.
El microunivers musical de Cosmen és tan ric com tots els assumptes que tracta, una travessia que fa en bona companyia, acompanyat de L’Estrella de David a “On ets Carmen San Diego?”, amb Estrella Fugaz a “Teatro”, Marina Gómez (ex Klaus & Kinski) a “Probando” ia l’apartat visual col·laborant amb creadors com Mierdecitas, Grey Trash o Ana Galvañ en videoclips i imatge gràfica.
Gràcies a la llibertat que li suposa compondre sense dependre de ningú, el músic madrileny s’interna en la producció de les noves cançons, generant un so fresc en què cada tema té identitat pròpia. Així Cosmen desafia l’algorisme de les xarxes socials a la hipnòtica “Superlike”, explora fenòmens paranormals al “El Baúl del Monje” o busca aquesta melodia d’estiu eterna a “La Canción Perfecta”.
Editat per la discogràfica El Genio equivocado, produït per Cosmen a Estudio 1884 juntament amb Pablo Fergus i Carlos Elías Caballero, i masteritzat per Guille Mostaza a Alamo Shock, la iniciativa en solitari de Javi no pot ser més encertada. Perquè a cada final hi ha un principi i als límits del cos hi ha la pell, i als confins de la seva sensibilitat, la pell de gallina.
No hi ha grup més lliure que Los Yolos. Sembla una hipèrbole, però és un fet. Cap banda no viu més aliena a modes i expectatives. No hi ha cap grup creant el seu univers personal amb tanta cura, ningú rescata el passat amb un encert semblant, ni ningú aposta tan decididament pel present com ells. La prova tangible del seu triomf ja és amb nosaltres, a “Cool World”, el primer avançament del seu imminent segon disc.
Los Yolos han anat cuinant la seva mitologia a foc lent. Nascuts a la calor de l’underground barceloní, madurats en directes subterranis i enregistraments furtius, la seva esquivava des del principi comparatives i idees preconcebudes. Si bé l’actitud, la immediatesa i la manca de prejudicis els entroncava amb un punk salvatge i visceral, les seves cançons tenen nervi pop i substrat novaoler. Los Yolos poden ser alhora Talking Heads, Radio Futura i Ciudad Jardín, però també miren de front a qualsevol grup punk de Brooklyn. Tenen gràcia tropical, verborrea vacilona i l’ambició dels grups que se saben amos d’un univers personal i intransferible. “Rock Ciudad” (2021) va ser la primera pedra sobre la qual construir el que serà, ho podem assegurar, un imperi.
“Cool World”, concretament, busseja en referents inesperats. Com a prova, el delirant film de Ralph Bakshi a què fa referència el títol. O aquest final de tema com Gabinete Caligari, en un crescendo entre marcial i barroc. Los Yolos piquen d’aquí i d’allà, travessant el tema amb la seva personalitat fortíssima, i són capaços de crear una mena d’himne d’un país inventat, àcrata i sensual. Un lloc que només hi cap a la imaginació d’un conjunt que té per bandera la imaginació i el desig. Això és “Cool World”.
Al clip de “Cool World”, dirigit per ells mateixos, Los Yolos il·lustren el seu particular edèn en forma d’antre calidoscòpic. L’univers delirant de la banda barcelonina entronca amb la new wave en un vídeo a mig camí entre el Milkbar Korova de la Taronja Mecànica i els divertits clips de Madness o The Beat. Una altra petita victòria del grup més lliure que hi ha.
Aquest single anticipa la sortida del seu nou disc “Nos siguen por delante”, en vinil gloriós, d’aquí a molt, molt poc. Gràcies, Yolos.
-
Festival4 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques4 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Imperdible4 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
-
Novetats discogràfiques4 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer