Connect with us

Novetats discogràfiques

Puzzles y Dragones tornen amb “El final de mi felicidad”, primer avançament del seu segon LP

Publicat fa

el

Puzzles y Dragones estan a la recerca de la cançó de pop perfecta, sense pressa ia l’onada de projectes indiepop forans com The Field Mice o el segell Cloudberry Records, però també amb la vista posada en alguns grups del pop espanyol dels 80 com Los Secretos, als quals sempre han reivindicat.

Fora de modes i al seu ritme, emulant els seus ídols però donant-li gran importància a la manera d’entendre la gestió de la seva música i el sentit de pertinença a una comunitat, Puzzles y Dragones s’han convertit en un referent de militància indie i d’amor pel pop més bell.

S’estrenen a El Genio Equivocado amb una agredolça cançó en què demostren que un final pot ser el principi d’una cosa encara més brillant.

Miguel Atienza (La Fonoteca Barcelona) sobre “El final de mi felicidad”: Els cànons dicten que la cançó pop perfecta s’ha de desenvolupar i resoldre en 3 minuts, però òbviament amb això no arriba, ha de tenir una cosa més, la més difícil, la que busquen tots els grups, de vegades tota la vida: emoció.

I de capacitat d’emocionar van sobrats Puzzles y Dragones. Ja van demostrar al seu primer disc com són experts a deixar les emocions a flor de pell partint de l’homenatge als seus referents (Felt, Another Sunny Day, Family…), però sobretot lluint una sensibilitat desarmant que es plasma en un jangle pop delicat, que no naïf.

Som a finals de juliol: calor i platja. La cançó de l’estiu es balla al sol i amb vistes al mar, però “els Puzles”, però, a “El final de mi felicidad” ja ens avancen a aquests dies més curts, de llum crepuscular, on els banyistes fan les maletes i el fugaç amor adolescent torna a la seva ciutat. Això podria ser al que canten Dani, Miguel, Mark i Alberto en aquesta tornada que torna a ser, és clar, emocionant “Amb tu se n’anirà la meva felicitat…” amb una trompeta que recorda els primers Belle&Sebastian

Tot el que és bo s’acaba, també l’estiu, però com deien Chucho el millor encara ha de passar. Aquest primer avenç anticipa un dels discos més esperats de la temporada i deixa el llistó altíssim. La perfecció pop existeix i ara com ara tenim ja una prova. Però espereu a sentir la resta…”

Novetats discogràfiques

El Ferrari de Cala Vento

Published

on

By

Cala Vento publica el tercer avançament del seu nou disc. Ferrari és una cançó total que uneix els tres pilars de la música: energia, emoció i missatge.

Són molts els punts de trobada entre la cultura automobilística i la cultura musical, atès que els vehicles motoritzats amb rodes han tingut i tenen un gran impacte a la nostra cultura popular. Al nostre imaginari col·lectiu els cotxes, els camions, les motos, adopten un simbolisme concret, una aura que dota d’una identitat singular tot allò relacionat amb ells. És precisament per això que Rosalia s’ha acostat a les motos, que Nina Personn de The Cardigans va pujar a un descapotable o que Los Inhumanos li van dedicar una cançó al Simca 1000.

Cala Vento també ha volgut dedicar un moment al món de l’automòbil, en concret a la marca Ferrari. Amb un simbolisme molt arrelat a la nostra mentalitat col·lectiva que uneix exclusivitat, luxe, èxit, velocitat, etc…, un Ferrari suposa tota una icona de la qual el Joan i l’Aleix han volgut apropiar-se en la seva nova cançó. Hi exploren les dificultats que tenim a l’hora d’enfrontar-nos a les nostres temptacions ia la figura de l’èxit.

Ferrari ha estat produïda per YOUTH (Killing Joke, The Fireman), productor de grups com The Verve, Pink Floyd, The Jesus And Mary Chain, Dido… Amb ell han treballat Ferrari, Equilibri i una altra cançó que encara ha de veure la llum. També va ser la persona darrere de Teletecho i El Acecho, el doble single que va publicar Cala Vento el 2021 al costat d’Amaral.

Al videoclip que l’acompanya, podem veure una representació dels set pecats capitals, segurament, algunes de les temptacions amb què ens creuem més sovint. Ha estat realitzat per la productora L’Upuntvuit amb l’equip següent: Direcció: Manel Serrat / Ajudant de direcció: Norbert Palazón / Producció: Atzar Vilanova / Direcció de fotografia: Martí Palazón / Operador de càmera: Albert Ramírez / Foquista: Bernat Compte / Elèctrics: Cristina Ramón, Jaume Segòvia / Direcció d’art: Sandra Prat / Foto fixa: Gin Torrado / Crèdits: Joan / Cala Vent: Aleix i Joan / Talent: Iñigo Saenz, Abril Martí, Cèlia Corvillo, Daura Mangara, Nansa Macalou, Aleix , Joan, Gin Torrado, Agraïments: Ramon Magriña, Ginesta, Sara Ferran, Montgrí.

Foto principal de @gin_tc

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.