Connect with us

Novetats discogràfiques

Puzzles y Dragones tornen amb “El final de mi felicidad”, primer avançament del seu segon LP

Publicat fa

el

Puzzles y Dragones estan a la recerca de la cançó de pop perfecta, sense pressa ia l’onada de projectes indiepop forans com The Field Mice o el segell Cloudberry Records, però també amb la vista posada en alguns grups del pop espanyol dels 80 com Los Secretos, als quals sempre han reivindicat.

Fora de modes i al seu ritme, emulant els seus ídols però donant-li gran importància a la manera d’entendre la gestió de la seva música i el sentit de pertinença a una comunitat, Puzzles y Dragones s’han convertit en un referent de militància indie i d’amor pel pop més bell.

S’estrenen a El Genio Equivocado amb una agredolça cançó en què demostren que un final pot ser el principi d’una cosa encara més brillant.

Miguel Atienza (La Fonoteca Barcelona) sobre “El final de mi felicidad”: Els cànons dicten que la cançó pop perfecta s’ha de desenvolupar i resoldre en 3 minuts, però òbviament amb això no arriba, ha de tenir una cosa més, la més difícil, la que busquen tots els grups, de vegades tota la vida: emoció.

I de capacitat d’emocionar van sobrats Puzzles y Dragones. Ja van demostrar al seu primer disc com són experts a deixar les emocions a flor de pell partint de l’homenatge als seus referents (Felt, Another Sunny Day, Family…), però sobretot lluint una sensibilitat desarmant que es plasma en un jangle pop delicat, que no naïf.

Som a finals de juliol: calor i platja. La cançó de l’estiu es balla al sol i amb vistes al mar, però “els Puzles”, però, a “El final de mi felicidad” ja ens avancen a aquests dies més curts, de llum crepuscular, on els banyistes fan les maletes i el fugaç amor adolescent torna a la seva ciutat. Això podria ser al que canten Dani, Miguel, Mark i Alberto en aquesta tornada que torna a ser, és clar, emocionant “Amb tu se n’anirà la meva felicitat…” amb una trompeta que recorda els primers Belle&Sebastian

Tot el que és bo s’acaba, també l’estiu, però com deien Chucho el millor encara ha de passar. Aquest primer avenç anticipa un dels discos més esperats de la temporada i deixa el llistó altíssim. La perfecció pop existeix i ara com ara tenim ja una prova. Però espereu a sentir la resta…”

Novetats discogràfiques

“Costumbrismo”, nou single de la banda postpunk Viuda

Published

on

By

Gota a gota, cançó a cançó, Viuda continuen el seu camí més enllà de les castanyoles i l’halo de bruixeria que els ha inspirat des que el seu esgotadíssim EP homònim, gravat el desembre del 2020, veiés la llum. Si el març d’aquest any el quartet afinava el rumb amb “Alleraná”, adaptació d’una tonada tradicional, amb aquest nou single semblen sacsejar-se i despullar-se de qualsevol rastre de debutants. A “Costumismo” no hi ha navalles ni satanisme (encara que sí un cementiri), passa per un interludi gairebé dub, i al seu interior té la força d’un hit dels que fa diverses generacions arrasaven en ràdios i televisions.

Com en els seus treballs previs, Viuda s’ho munten pel seu compte: composen, graven, mesclen i masteritzen a l’estudi de l’Elisa, a les muntanyes, “Costumismo” és l’expressió exacta del que floreix de la suma d’aquestes quatre asturianes: sense adulteracions, concessions, ni interferències de cap mena. Per això Viuda és un grup únic, inesperat, propietàries dels seus errors i dels seus encerts.

Concert a concert, sumant quilòmetres i escenaris en els seus dos anys de trajectòria, Viuda han aconseguit una poció molt especial fent fora el seu calder propòsit, entranyes, i enormes dosis de carisma. Potser és per aquesta màgia que més enllà de gèneres i etiquetes conquisten amb la immediatesa d’un sortilegi instantani.

“Costumismo” parla sobre el que t’aporten les coses mundanes, ser feliç amb poc. També fa referència a tenir present la mort, tot recordant el valor de les coses que realment tenen pes per triar en què o qui inverteixes el teu temps. Un parell de grapats de saviesa immortal en forma de cançó pop.

La portada de “Costumismo” és una fotografia analògica de la sèrie que la fotògrafa Irene Palacio va fer per a Viuda l’hivern passat, i el videoclip que l’acompanya, amb l’actuació d’Iván Arroyo, va ser realitzat per Eva Llavona, disseny de crèdits de Sara Rego, i la producció musical de l’Elisa G. Gómez.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.