Connect with us

Novetats discogràfiques

El Genio Equivocado i Ultra-Local Records coediten el primer treball de Hola Lis, un viatge sonor des de Mallorca al trauma

Publicat fa

el

Hola Lis és la veu d’un trauma. Les ferides del passat s’alliberen a través de la música, transformant en cançons totes les emocions reprimides al llarg dels anys. Elisa Bernal (Esplugues de Llobregat, 1992) es llança per primer cop en solitari a l’escena musical. Després de formar part dels Hibernals i col·laborar amb grups com Tronc i Doble Pletina, es desvetlla com a cantautora amb el seu treball de debut, “Foravila”. Es tracta d´un potent exercici d´introspecció personal i alliberament sonor coeditat pels segells barcelonins El Genio Equivocado i Ultra-Local Records.

Els 11 talls íntims del vinil habiten al foravila mallorquí de Campos, on resideix actualment l’artista. Aquest entorn natural i serè és on es banyen cadascuna de les cançons del disc, dotant-lo d’una atmosfera única i autèntica. Tal com ens explica l’autora catalana, “Foravila” és l’escenari, però no el contingut. Les melodies i les lletres són, precisament, viatges a un passat on Mallorca i l’estabilitat que li ha proporcionat a Elisa no existien. “En el meu procés compositiu m’obligo a viatjar a llocs i moments difícils, esmicolar-los emocionalment i treure’n una cosa tan positiva com és la música. És un exercici alliberador”.

El 27 de maig passat, Hola Lis ja va revelar una petita part del disc amb “The passenger”, una cançó plena d’ira subtil als seus versos amb cos de banda sonora d’una pel·lícula de David Lynch. El passat 5 de juny es va publicar el segon avançament del disc, “On the radio”. Aquesta peça de quatre minuts tocada a l’ukelele, guitarra i teclats ens mostra una altra de les cares de Foravila, aquella que apareix en menys ocasions però que Elisa reivindica: “Això de gestionar-me emocionalment està molt bé, però hi ha moments que necessito distensió. D’aquí em surten temes com ‘On the radio’, que parla del que és bonic i del que és dolent de fer música, o ‘Shelia’, on m’invento la història d’una dona de 80 anys que es retroba amb una vella amiga i es va a la llibreria preferida. L’intens mola, però no tota l’estona”.

Amb una veu que transmet dolçor i força a parts iguals, Elisa ens obre les portes del seu món sonor, ple de melodies que atrapen i lletres que emocionen. A la seva música es reconeixen influències de Low, Aldous Harding i Broadcast. A més, a Foravila escoltem a veus amigues: James Milne de Lawrence Aràbia inclou cors celestials a ‘Farewell’; Fermí Hererro de Tronco afegeix capes vocals a ‘Un raig de llum’; escoltem també la inconfusible Clara Vinyals de Renaldo i Clara a “Shelia”; ia Miquel Serra, a qui “El primer moment” li ve com anell al dit.

Aquest projecte va néixer en confinament durant la pandèmia, quan Elisa es va dedicar a compondre les primeres lletres durant la tancada al seu pis al barri del Poble-sec, a Barcelona. Aquestes melodies van quedar plasmades a la maqueta i casset “Primavera Dosmilveinte”, editat per Edita La Servidumbre. Ara, amb Foravila, Elisa fa un pas de gegant en la seva producció musical, amb col·laboracions destacades i una proposta compositiva més àmplia, fent que Hola Lis es consolidi com una promesa emergent a l’escena musical independent.

Novetats discogràfiques

“Tot és molt difícil”, avançament del nou disc d’en Joan Colomo

Published

on

By

Tot és molt difícil’ podria ser la típica cançoneta que vas cantant dins el teu cap cada cop que t’adones que no controles la majoria d’elements que configuren el teu dia a dia. Arribar a final de mes o entendre la pàgina web de la Renfe poden convertir-se en tasques d’una dificultat titànica. La revolució tecnològica suposadament ens havia de facilitar les coses, però la vida moderna és una gimcana que et posa a prova constantment. Amb un punt d’exageració i amb un embolcall acústic aquesta és la cançó que obrirà TECNO REALISTA, el nou disc del cantautor de Sant Celoni.

També sobre el pre-order de l’edició limitada de TECNO REALISTA, una preciosa edició en vinil i carpeta semi-envernissada. En aquesta ocasió, la discogràfica Montgri intentarà no enviar els discs per missatgeria o correu postal. Aviat donaran detalls de com recollir les còpies.

Joan Colomo és, sens dubte, un dels músics més prolífers, talentosos i carismàtics de la música catalana de l’última dècada. Segurament, també, és un dels escriptors de cançons més àcids i punyents que tenim a casa nostra. Un Ray Davies escorredís i de mirada capcota que, de mica en mica, sense fer gaire soroll i com qui no vol la cosa, ha anat acumulant un cançoner popular propi replè d’himnes atemporals que ens expliquen el dia a dia de la nostra crua i melancòlica realitat.

El podrem veure en directe el pròxim 5 de maig al Festival MiniBeat de Granollers.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.