Novetats discogràfiques
SEÑORAS Y BEDELES publiquen nou àlbum
Quatre anys després del seu segon àlbum «Las cosas que no puedo ver», Señoras y bedeles tornen amb un tercer llarg meravellosament contagiós, amb el qual el trio de Saragossa demostra un nou savoir-faire a base de cuidades harmonies vocals, lletres delirants (o potser no tant) i un renovat punt de partida sònic. Però al tanto, no ens despistem, «Sí a todo» continua sent un disc marca de la casa. És a dir, replet d’himnes que ens conviden a corejar i a fer que t’aixequis i comencis a ballar, a cantar, a cridar, a saltar, a besar, a estimar!
El tema que obre l’àlbum, «Ciudadano», és una cançó hipnòtica amb base rítmica i desenllaç propi d’altres temps, amb la qual el grup anticipa que aquí no s’avorreix ni déu. Segueix «Alguacil», que si no et fa ballar és que estàs mort, i arribem al tercer tema, «Sí a todo»: Cançó que dona nom al disc i tota un declaració d’intencions. Amb ella, Señoras y bedeles posen en valor l’acte de crear una cosa fresca i nova però aprenent, entenent i reutilitzant fórmules anteriors. Tot seguit «H. D. P.» ens porta a aquells anys noranta de gol nord, actitud i voladura de cervells en els quals només buscàvem divertir-nos (sabent que aquest món s’anava a la merda) i tanca el primer bloc ni més ni menys que «Un rayo cae». Versió dels inigualables Niño gusano que els bedeles adapten a mode de sincer i afectuós homenatge als seus germans saragossans.
Arrenquem la cara B amb «Niño chino», cançó que convida al salt amb braços enlaire, i arribem a un dels temes capitals del disc, «El guión». Meravellós rara avis que ens demostra del que és capaç aquesta banda. Un tall d’un altre nivell, genuïnament emocional, amb elegants desenvolupaments i un final preciosista quasi oníric que corona una d’aquelles codes per a la posteritat… I ja! Tornem de nou al terreny del garatge amb «Ante todo», amb els seus òrgans punxants i un solo de guitarra deliciós per a, ara sí amics, apurar la cigarreta perquè arribem al final. És hora d’un últim manament i aquest ens arriba en forma d’himne incontestable, titulat «Hereje». Bravo, sí a tot.
Avui 23 d’abril, diada de Sant Jordi, El Petit de Cal Eril anuncia per sorpresa el seu retorn, després de tres anys de guaret, i la sortida del nou disc “ERIL ERIL ERIL”, així com els concerts de presentació a Barcelona. Aquí podeu veure el teaser del disc.
Per tal d’explicar les novetats en persona als seus seguidors, per Sant Jordi el grup s’instal·la al C.A.T. de Gràcia. Entre les 13h i les 21h hi haurà muntat un iglú de vent com el que acollirà els concerts de presentació, dins el qual es podrà escoltar el nou disc i aconseguir-lo en vinil de manera anticipada.
El llançament oficial a botigues i plataformes digitals serà el dia 9 de maig, sense que aparegui abans cap single previ. No obstant, ja es pot aconseguir el vinil des d’avui al web del grup.
També s’han anunciat els concerts de presentació, que tindran lloc els dies 10-11-12-13 de juny a IDEAL Centre d’Arts Digitals, a Barcelona. Les entrades ja estan a la venda aquí.
‘ERIL ERIL ERIL’
Llançament oficial: 9 de maig de 2025
Tot això que t’explico no és mentida, és història.
El setembre de 2022, després de sis anys de saludable hiperactivitat, El Petit de Cal Erils’acomiadava amb un cartell que indicava: “Tanquem per anar a pescar”. Llavors vingué el silenci. Ningú sap gaire com ha passat l’estona, a quina cala ignota ha estat tirant la canya. Però malgrat el misteri, ja estem en disposició de confirmar que els anys de guaret han donat fruit. El Petit de Cal Eril torna.
El Petit de Cal Eril torna tal com se’n va anar: sense gaires explicacions, quasi per art de màgia. No hi era, però de cop ja hi sóc. Sense fer soroll ja té llest un nou disc, 12 noves cançons que, si féssim cas del títol, haurien de ser marca de la casa, ADN pur: “ERIL ERIL ERIL”, es diu. Però com que a la primera cançó ja ens alerta que “jo ja no sóc qui era”, doncs a veure.
Perquè els que coneixeu El Petit de Cal Eril ja sabeu que no acostuma a transitar pel camí senzill, que necessita obrir vies i moure’s pels marges. Té una mica d’al·lèrgia a fer les coses com les fa tothom. Aquest és doncs un disc amb milions de preguntes i molt poques respostes, o potser amb totes les respostes possibles, que són infinites. Hi ha misteris, promeses, secrets, pensaments, un mar de dubtes i nusos per desfer. Independència, radicalitat, art. Éssers humans, persones, amics. La frontera difusa entre l’obscuritat i la tendresa.
“ERIL ERIL ERIL” s’ha enregistrat a l’estudi-teatre del grup a Guissona, amb el californià Luke Temple a la producicó i Paco Loco d’enginyer de so. Les mescles són de Jordi Matas i el màstering, de Heba Kadry.
Per presentar el disc en viu, El Petit de Cal Eril oferirà una sèrie d’actuacions molt especials i úniques que transcorreran en un espai alhora oníric i efímer: dins un iglú de vent.
-
Festival6 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga