Connect with us

Novetats discogràfiques

“Barcelona” nou tema des de el confinament de Pajaro Sunrise

Publicat fa

el

Yuri Méndez, o Pajaro Sunrise, és autor i intèrpret d’una formidable col·lecció de cançons, una de les més consistents de la música independent. Té un so propi que no obstant això fa bascular des l’acústic fins l’electrònic, segons el que la cançó necessiti.
 
“Barcelona” és el seu nou single. Una cançó que sorprèn per l’ús del castellà, però en la qual resulta també sorprenent el natural que flueix acompanyat per una producció més urbana, terreny pel qual ha circulat molt menys.

La cançó té una preciosa història, en paraules del propi Yuri: «Vaig escriure “Barcelona” a finals de 2019 pensant en gravar un disc en castellà al marge de Pajaro Sunrise. El pla era treballar-hi l’estiu vinent i que cada cançó fos una mena d’instantània d’algunes de les ciutats que més han significat en la meva vida. Aquesta era la primera.

“Y nunca pasa nada, sólo pasa el tiempo;
la Diagonal vacía vista desde el cielo.
Y en medio de la nada, una calma nueva”.

Aquests dies, atrapat lluny de casa i amb la mateixa incertesa que tots sobre el que pasarà amb la música en un futur proper, em vaig adonar que no tenia sentit guardar-me. De passada, volia donar-los als seguidors de Pajaro Sunrise, alguna cosa nova en el que poguessin col·laborar, en lloc de limitar-se a ser mers espectadors darrere de les seves pantalles. Per això vaig demanar als confinats de Barcelona que em enviessin imatges de carrers buits des de les seves finestres: seria un record d’aquest temps rar i casava perfectament amb la lletra de la cançó. El meravellós muntatge de vídeo va ser obra de Jean-Marie Lapernat des de la seva tancada a Chambery i, tot junt, una de les coses més boniques en les que he participat mai.»

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

on

By

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.