El duet Pinpilinpussies treu el pròxim 25 de febrer el que serà el seu segon llarga durada, després de “Fuerza 3”, amb la sempre estilista discogràfica barcelonina Aloud Music.

“L’única cosa que no canvia és que tot canvia. El pas del temps ens aclapara i el fet que l’estabilitat es pugui enfonsar de la nit al dia ens aterreix. Creixen les pors, i amb això, l’exigència de ser capaços d’assumir tot allò desconegut amb una solvència que de vegades sembla impossible.

Mirem al nostre interior i alguna cosa no funciona. Ens comencem a sentir malament, ens fa mal el cos, la ment ens juga males passades. És real aquest dolor? Ens ho imposem nosaltres mateixes?

“Hipocondría” va dedicat a les que necessitem treure aquests punyals i deixar (d’una vegada per totes) que creixin roses en aquestes ferides imaginàries i auto-imposades. Esperem que, com a nosaltres, aquestes 13 cançons carregades d’energia visceral com si fossin melodies pop i distorsions eixordadores, et facin sentir més fort.

La por s’esvaeix quan ens enfrontem unides. El canvi és real i ara més que mai, ens sentim capaços d’enfrontar-nos a allò desconegut. A tot allò que estigui per arribar.”

PRE-ORDER HIPOCONDRÍA

La Raquel i Ane es van conèixer creant. 2 ments rapides, inquietes i apassionades que comparteixen molt més que afició per la música. El grup va començar gairebé paral·lelament a les classes de bateria. I un objectiu pel mig: «Almenys, fer un concert al mes».

Quan «80/B», el seu primer EP autoeditat, va sortir en digital el febrer del 2019, la seva agenda no només aprovava l’objectiu sinó que el superava amb escreix. Pinpilinpussies han fet créixer el seu directe amb molts concerts a pràcticament totes les sales de Barcelona, amb petites incursions a petits racons de Catalunya i Euskadi, i compartint escenari amb multitud de bandes que no han aconseguit, per ara, treure’ls la seva obsessió per Courtney Barnett. I és que així es defineixen elles: «Rollo Lo-Fi. Una mica de Sleater-Kinney, una mica de Bikini Kill, però més chill. Afegeix-li una mica de Courtney Barnett. Garatge-pop amb actitud post-punk. Cançons per fer pogos amb alguna balada. So cru i tal.»