Novetats discogràfiques

Pinpilinpussies a punt d’editar el seu nou disc “Hipocondría”

Publicat fa

4 anys concretament

26/01/2022

Per

Arni

El duet Pinpilinpussies treu el pròxim 25 de febrer el que serà el seu segon llarga durada, després de “Fuerza 3”, amb la sempre estilista discogràfica barcelonina Aloud Music.

“L’única cosa que no canvia és que tot canvia. El pas del temps ens aclapara i el fet que l’estabilitat es pugui enfonsar de la nit al dia ens aterreix. Creixen les pors, i amb això, l’exigència de ser capaços d’assumir tot allò desconegut amb una solvència que de vegades sembla impossible.

Mirem al nostre interior i alguna cosa no funciona. Ens comencem a sentir malament, ens fa mal el cos, la ment ens juga males passades. És real aquest dolor? Ens ho imposem nosaltres mateixes?

“Hipocondría” va dedicat a les que necessitem treure aquests punyals i deixar (d’una vegada per totes) que creixin roses en aquestes ferides imaginàries i auto-imposades. Esperem que, com a nosaltres, aquestes 13 cançons carregades d’energia visceral com si fossin melodies pop i distorsions eixordadores, et facin sentir més fort.

La por s’esvaeix quan ens enfrontem unides. El canvi és real i ara més que mai, ens sentim capaços d’enfrontar-nos a allò desconegut. A tot allò que estigui per arribar.”

PRE-ORDER HIPOCONDRÍA

La Raquel i Ane es van conèixer creant. 2 ments rapides, inquietes i apassionades que comparteixen molt més que afició per la música. El grup va començar gairebé paral·lelament a les classes de bateria. I un objectiu pel mig: «Almenys, fer un concert al mes».

Quan «80/B», el seu primer EP autoeditat, va sortir en digital el febrer del 2019, la seva agenda no només aprovava l’objectiu sinó que el superava amb escreix. Pinpilinpussies han fet créixer el seu directe amb molts concerts a pràcticament totes les sales de Barcelona, amb petites incursions a petits racons de Catalunya i Euskadi, i compartint escenari amb multitud de bandes que no han aconseguit, per ara, treure’ls la seva obsessió per Courtney Barnett. I és que així es defineixen elles: «Rollo Lo-Fi. Una mica de Sleater-Kinney, una mica de Bikini Kill, però més chill. Afegeix-li una mica de Courtney Barnett. Garatge-pop amb actitud post-punk. Cançons per fer pogos amb alguna balada. So cru i tal.»

Temes relacionats:aloudmusic Pinpilinpussies

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

1 setmana ago

08/07/2026

Arni

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.