Puzzles y Dragones estan a la recerca de la cançó de pop perfecta, sense pressa ia l’onada de projectes indiepop forans com The Field Mice o el segell Cloudberry Records, però també amb la vista posada en alguns grups del pop espanyol dels 80 com Los Secretos, als quals sempre han reivindicat.

Fora de modes i al seu ritme, emulant els seus ídols però donant-li gran importància a la manera d’entendre la gestió de la seva música i el sentit de pertinença a una comunitat, Puzzles y Dragones s’han convertit en un referent de militància indie i d’amor pel pop més bell.

S’estrenen a El Genio Equivocado amb una agredolça cançó en què demostren que un final pot ser el principi d’una cosa encara més brillant.

Miguel Atienza (La Fonoteca Barcelona) sobre “El final de mi felicidad”: Els cànons dicten que la cançó pop perfecta s’ha de desenvolupar i resoldre en 3 minuts, però òbviament amb això no arriba, ha de tenir una cosa més, la més difícil, la que busquen tots els grups, de vegades tota la vida: emoció.

I de capacitat d’emocionar van sobrats Puzzles y Dragones. Ja van demostrar al seu primer disc com són experts a deixar les emocions a flor de pell partint de l’homenatge als seus referents (Felt, Another Sunny Day, Family…), però sobretot lluint una sensibilitat desarmant que es plasma en un jangle pop delicat, que no naïf.

Som a finals de juliol: calor i platja. La cançó de l’estiu es balla al sol i amb vistes al mar, però “els Puzles”, però, a “El final de mi felicidad” ja ens avancen a aquests dies més curts, de llum crepuscular, on els banyistes fan les maletes i el fugaç amor adolescent torna a la seva ciutat. Això podria ser al que canten Dani, Miguel, Mark i Alberto en aquesta tornada que torna a ser, és clar, emocionant “Amb tu se n’anirà la meva felicitat…” amb una trompeta que recorda els primers Belle&Sebastian

Tot el que és bo s’acaba, també l’estiu, però com deien Chucho el millor encara ha de passar. Aquest primer avenç anticipa un dels discos més esperats de la temporada i deixa el llistó altíssim. La perfecció pop existeix i ara com ara tenim ja una prova. Però espereu a sentir la resta…”