Connect with us

Novetats discogràfiques

Montgri reedita en format vinil el darrer gran disc de Manos de Topo

Publicat fa

el

Aquell grup que va acumular a parts iguals fílies i fòbies, legions de detractors i fans. Aquell grup que narrava, millor que ningú, els fracassos, les frustracions i les misèries de la teva patètica vida sentimental. El grup del tipus que li cantava a l’amor ploriquejant, des de la tragicomèdia, rient-se de tu a la teva cara i d’ells mateixos una vegada i una altra. Formats a Barcelona el 2006, van gravar quatre discos amb una enorme personalitat que, sense pretendre-ho, han acabat sent referencials per a les noves generacions de músics desacomplexats. Manos de Topo, sens dubte, va ser una de les estupideses més brillants que han existit a la música pop d’aquest país.

A “Caminitos del deseo”, com en els seus altres treballs, van cantar a l’amor i les relacions humanes, però també a la recerca de nous camins ia la possibilitat de crear senders diminuts al marge de les rutes “sentimentals” oficials.

La reedició també estarà en plataformes digitals, on han pogut afegir algunes cançons addicionals gravades en directe a la seva última gira: “Un cerebro lleno de recuerdos inútiles”.

Edició limitada de 300 còpies verd neó >> AQUÍ

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

on

By

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.