Novetats discogràfiques
El Genio Equivocado i Ultra-Local Records coediten el primer treball de Hola Lis, un viatge sonor des de Mallorca al trauma

Hola Lis és la veu d’un trauma. Les ferides del passat s’alliberen a través de la música, transformant en cançons totes les emocions reprimides al llarg dels anys. Elisa Bernal (Esplugues de Llobregat, 1992) es llança per primer cop en solitari a l’escena musical. Després de formar part dels Hibernals i col·laborar amb grups com Tronc i Doble Pletina, es desvetlla com a cantautora amb el seu treball de debut, “Foravila”. Es tracta d´un potent exercici d´introspecció personal i alliberament sonor coeditat pels segells barcelonins El Genio Equivocado i Ultra-Local Records.
Els 11 talls íntims del vinil habiten al foravila mallorquí de Campos, on resideix actualment l’artista. Aquest entorn natural i serè és on es banyen cadascuna de les cançons del disc, dotant-lo d’una atmosfera única i autèntica. Tal com ens explica l’autora catalana, “Foravila” és l’escenari, però no el contingut. Les melodies i les lletres són, precisament, viatges a un passat on Mallorca i l’estabilitat que li ha proporcionat a Elisa no existien. “En el meu procés compositiu m’obligo a viatjar a llocs i moments difícils, esmicolar-los emocionalment i treure’n una cosa tan positiva com és la música. És un exercici alliberador”.
El 27 de maig passat, Hola Lis ja va revelar una petita part del disc amb “The passenger”, una cançó plena d’ira subtil als seus versos amb cos de banda sonora d’una pel·lícula de David Lynch. El passat 5 de juny es va publicar el segon avançament del disc, “On the radio”. Aquesta peça de quatre minuts tocada a l’ukelele, guitarra i teclats ens mostra una altra de les cares de Foravila, aquella que apareix en menys ocasions però que Elisa reivindica: “Això de gestionar-me emocionalment està molt bé, però hi ha moments que necessito distensió. D’aquí em surten temes com ‘On the radio’, que parla del que és bonic i del que és dolent de fer música, o ‘Shelia’, on m’invento la història d’una dona de 80 anys que es retroba amb una vella amiga i es va a la llibreria preferida. L’intens mola, però no tota l’estona”.
Amb una veu que transmet dolçor i força a parts iguals, Elisa ens obre les portes del seu món sonor, ple de melodies que atrapen i lletres que emocionen. A la seva música es reconeixen influències de Low, Aldous Harding i Broadcast. A més, a Foravila escoltem a veus amigues: James Milne de Lawrence Aràbia inclou cors celestials a ‘Farewell’; Fermí Hererro de Tronco afegeix capes vocals a ‘Un raig de llum’; escoltem també la inconfusible Clara Vinyals de Renaldo i Clara a “Shelia”; ia Miquel Serra, a qui “El primer moment” li ve com anell al dit.
Aquest projecte va néixer en confinament durant la pandèmia, quan Elisa es va dedicar a compondre les primeres lletres durant la tancada al seu pis al barri del Poble-sec, a Barcelona. Aquestes melodies van quedar plasmades a la maqueta i casset “Primavera Dosmilveinte”, editat per Edita La Servidumbre. Ara, amb Foravila, Elisa fa un pas de gegant en la seva producció musical, amb col·laboracions destacades i una proposta compositiva més àmplia, fent que Hola Lis es consolidi com una promesa emergent a l’escena musical independent.


Bolos
BRIGHTON 64, últim disc, última gira

BRIGHTON 64, el llegendari grup de Barcelona, tancarà durant els propers mesos la seva prolífica i exitosa carrera. Serà un comiat llarg i intens, que inclourà la publicació d’un disc amb cançons noves, dos projectes cinematogràfics i una gira final que els farà viatjar una vegada més per tots els racons del país.
El nou disc es troba en ple procés de gravació i es publicarà amb el segell BCore Disc la tardor d’enguany. Inclourà un total de deu cançons amb títols com «Lennon nunca estuvo aquí», «Juguete roto», «2024» o «Hemos tenido suerte».
L’última gira començarà coincidint amb la publicació del disc i continuarà al llarg de l’any vinent, amb dos concerts finals a la sala El Sol de Madrid i la sala Apolo de Barcelona, previstos per a finals del 2026.
Paral·lelament, el grup treballa en un documental que repassarà la seva trajectòria i també en la banda sonora d’una pel·lícula de ficció, el rodatge de la qual s’iniciarà la tardor de 2025.
Els membres de BRIGHTON 64 volen compartir aquest comunicat, adreçat als seus nombrosos i fidels seguidors:
«Es fa difícil donar una notícia com aquesta, i tots els que ens coneixeu sabreu que per a nosaltres és doblement difícil, perquè la nostra identificació amb el grup ha estat absoluta des de temps immemorials. La trajectòria d’un grup acostuma a tenir un principi i un final, i creiem que aquest moment ha arribat per a nosaltres. La primera etapa de BRIGHTON 64 es va acabar de manera abrupta, amb un concert estrany a la plaça de toros de Tomelloso, l’estiu del 1989, i aquell final va ser el reflex d’una carrera plena d’alts i baixos, alegries i decepcions. La segona etapa, que va començar l’any 2011, ha estat més estable i gratificant, però també ha provocat un cert desgast, i sobretot, la sensació d’haver assolit uns objectius que mai no hauríem imaginat el dia que vam fundar el grup. Hem publicat dotzenes de cançons i hem fet centenars de concerts davant d’un públic que ha anat canviant lleugerament al llarg dels anys, però el nucli del qual són uns seguidors acèrrims que per a nosaltres han estat el veritable combustible que ens impulsava a tirar endavant. El fet que els concerts més recents hagin estat dels més apoteòsics de la nostra carrera, i la solidesa i el respecte musical i personal que hem aconseguit entre els cinc membres del grup ens ajuden a pensar que aquest és un bon moment per acabar: acabar mentre encara estem en bona forma.
Però en aquesta ocasió no volem marxar sense acomiadar-nos de tots els que ens heu seguit, estimat i protegit al llarg dels anys. I ens agradaria que aquest comiat fos especial. Especial, per a nosaltres, vol dir treure un últim disc amb temes nous, cançons que puguin fer companyia en el futur les cançons de sempre; i especial significa també tocar en directe a totes les ciutats que ens han acollit, perquè mai ens ha fet mandra sortir a la carretera i fer quilòmetres per trobar-nos amb la nostra gent. Esperem que es vagin confirmant una pila de dates al llarg dels propers mesos i que ho puguem celebrar junts.
BRIGHTON 64 ha estat per a nosaltres una forma de vida, i tenim nombroses proves, inesborrables i constants, que per a vosaltres també ho ha estat. Per aquesta raó, no podem estar més contents. Moltes gràcies i fins aviat».
Ricky Gil, Albert Gil, Jordi Fontich, Eric Herrera, David Abadía.
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga