Novetats discogràfiques
Cómo Vivir en el Campo ens presenten “Algo que nos haga felices” nou single ple de groove
A “Algo que nos haga felices”, Cómo Vivir en el Campo ens sorprenen una vegada més, canviant radicalment el paisatge musical i mostrant una nova faceta plena de groove i exquisida instrumentació.
Amb la companyia de la veu de Begoña Casado i el saxo de Costanzo Laini, que són convidats habituals a les gravacions, “Algo que nos haga felices” ens convida a gaudir d’un ball despreocupat, íntim i contemplatiu, reprenent la irresistible vibra contagiosa del “Por favor mátame” que ja van explorar al seu àlbum anterior.
No és la primera vegada que escoltem centelleigs d’aires a l’estil Fleetwood Mac en els temes de Cómo Vivir en el Campo, i alguna cosa ens diu que no serà l’última. El grup se segueix aventurant en terrenys musicals captivadors que ens donen més pistes de cap on es dirigeix el seu proper àlbum, que llançaran aquesta tardor amb El Genio Equivocado.
La banda segueix reservant-nos sorpreses com la seva versió del clàssic “I Wish You Love” que inclou el llançament, en què compten amb la magnífica veu de Begoña Casado i la col·laboració de BRCKTS. Una unió perfecta que es complementa amb la visió musical del grup.
“Algo que nos haga felices” és una proposta captivadora que ens acosta un pas més cap a aquest esperat nou treball de la banda.
BRCKTS, actualment establert a Itàlia, és l’àlies de Marcos Otura, sota el qual ha realitzat treballs, tant en solitari com en col·laboració amb Tiempo Libre, desenvolupant una electrònica plena de ritme, melodia i imaginació. Als 00 va ser bateria de Luca (visionaris del pop de guitarres en una època en què l’escena indie underground de Madrid era poc més que un solar) on va coincidir amb Pedro, amb qui tornaria a coincidir anys més tard a CVEEC, on va tocar la bateria en dues etapes diferents al llarg de la trajectòria del grup.
COSTANZO LAINI, saxofonista de dilatada trajectòria tant a Itàlia (Patracchini Big Band, Civica Jazz Band) com a Espanya (Bob Sands, Ogun Afrobeat, Black Market…), és un habitual de l’escena jazz de Madrid, i ha col·laborat a gairebé tots els discos de CVEEC.
BEGOÑA CASADO ha participat en nombrosos enregistraments i concerts de CVEEC durant els darrers deu anys, mentre prestava la seva veu també a altres projectes com Campió, Puzles i dracs, Ripoll o Rex Kramer. Guitarrista i baixista a més de cantant, va formar també part de bandes com Luc Deveraux, North Koreans o Nenazas on donava curs a la seva passió pel powerpop i el punk rock.

Novetats discogràfiques
PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single
De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.
Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.
“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
