Novetats discogràfiques

Irreverència y electropop: Ladilla Rusa torna amb “Madre mía el asco que me das”

Publicat fa

2 anys concretament

04/01/2024

Per

Arni

Ladilla Rusa està de tornada amb una rapapols en forma de cançó. “Madre mía el asco que me das” és una explosió de cinisme, mala llet i molt de sentit de l’humor, segell característic de la banda.

“Madre mía el asco que me das” és un altre d’aquests temes de Ladilla que amaga multitud de referències, tant musicals com de la cultura pop, i amb versos i tornades plenes de gamberrades i divertides formes de venjança. La cançó, produïda novament per Ignacio Miranda, i emmarcada en una electrònica més agressiva, conté guitarres amb melodies pop, influències de psicodèlia oriental i de spaghetti western, i serveix com una perfecta banda sonora a una història de venjança al més pur estil lladre.

El videoclip de “Madre mía el asco que me das” compta en la realització amb Luis Levrato, director també de “Kitt y los coches del pasado” o “Macaulay Culkin”. Inspirat en les pel·lícules d’acció i de superherois, veiem els Ladilla Rusa vestits com uns agressius venjadors en una trepidant jornada laboral en què duen a terme diferents (i algunes ridícules) formes de venjança.

“Madre mía el asco que me das” es converteix així en una cançó que funciona com un regal per a algú que s’ha portat malament, i que mereix que li posin els punts sobre les ies a ritme d’electropop.

Aquesta nova cançó segueix a l’exitosa gira “Menudas Zorras Estamos Hechas Tour”, un espectacle renovat va portar a Ladilla Rusa a més de 50 ciutats, amb la seva primera visita a Mèxic inclosa, reafirmant-los com una de les bandes amb un directe més potent de la escena nacional.

Des del seu inici com una broma entre dos amics, Tania Lozano i Víctor F. Clares, Ladilla Rusa ha portat l’humor i la festa com a estendards a la seva música. Amb èxits com ‘Bebo (de bar en peor)’ i ‘Macaulay Culkin’, la banda ha consolidat la seva posició a l’escena musical, amb ganes de seguir portant la seva proposta a nous nivells de diversió, crítica i provocació.

Pròxims concerts,
22/2 Porta Caeli (Foro de la Cultura) Valladolid Entrades
24/2 Razzmatazz (con FUTURACHICAPOP) Barcelona Entrades
20/04 Horteralia Wizink Center Madrid
03/05 Warm Up Festival Murcia
11/5 Sonoramex Festival Ciudad de México
25/05 Fulanita Fest Fuengirola
01/06 Spring Festival Alicante

Temes relacionats:elgenioequivocado ladillarusa

Novetats discogràfiques

BALMA desdibuixa el límit entre club i introspecció al seu nou EP

Published

3 setmanes ago

05/12/2025

Arni

Hi ha BALMA torna aquest 5 de desembre amb “Mous tot l’aire”, un EP que respira fred i melancolia. Un treball que sembla suspès en un punt intermedi entre el club i la introspecció, entre el pols del house i la vulnerabilitat que només apareix quan la llum baixa i la nit s’obre.

És el projecte més íntim que han signat fins ara: un petit laboratori de textures on el house, el UK garage i el downtempo conviuen amb sintetitzadors, pianos i caixes de rítme. Un disc fet per l’hivern, per escoltar amb auriculars quan el món pesa i l’aire es fa dens.

“L’electrònica emocional que talla fi: delicada, precisa i amb pes”

Les col·laboracions del disc amplien encara més aquest univers emocional, com el saxòfon d’Edu Pons que talla l’aire amb solos improvisats que conviuen amb naturalitat en el paisatge sonor del projecte. Els pianos deJolly Damper i les percussions deJoan Torné aporten una profunditat orgànica que contrasta amb la pulsació electrònica, i que revela un Balma que s’atreveix a expandir el seu llenguatge sense perdre identitat. Les veus, processades amb vocoder s’hi integren com un record difús.

Amb Mous tot l’aire, BALMA confirma que l’electrònica emocional no només existeix: és capaç de ser fràgil i contundent alhora, d’explicar històries sense perdre el pols de club. Un disc petit, però amb una sensibilitat que queda.

PROPER SHOW
Dijous 11 de desembre – La Nau (BCN) Final de gira