Novetats discogràfiques

TRICE publica nou EP el 8 de novembre amb Repetidor Disc

Publicat fa

1 any concretament

08/11/2024

Per

Arni

Després d’aquell explícit, descarnat i encertadament despietat primer àlbum, «Mudanza», el 2021 i després de publicar el meravellós disc de Burro (projecte a mitges amb Isasa) el 2023, Trice torna ara amb aquest artefacte col·laboratiu no mixt en forma d’epé . A «Huida de mí» Trice musica quatre poemes aliens, tot filant un bell entreteixit líric d’experiències que ens interpel·len des de vectors, arestes i punts en comú. És a dir, des de la confluència.

Amb el desig de transcendir la màscara i història pròpies per apropar-nos i comprendre les de les altres, en aquesta ocasió l’artista alacantina ha decidit treballar només amb dones i persones no binàries, allunyant-se amb això del reforç paternal masculí i projectant, al mateix temps, una autoexclusió que ens fa reflexionar sobre la identitat. En les seves paraules –El que escapa a la norma del sistema no viu, sobreviu, i jo com a dona he habitat la meva persona segons s’esperava de mi. Perquè quan una s’ha vist a si mateixa des de la mirada externa i ha entès el món sempre des d’allà, la vida no ha estat del tot pròpia. Alshores auto-excloure’s definitivament -és a dir, sortir d’aquesta narrativa de negació vital- és necessari per trobar-se una mateixa… i aquest disc parla bàsicament d’això. De trobar-nos (…).

Enregistrat a Tenerife amb Mariana Hernández; des de la portada de disc (amb la pròpia Beatriz Montiel Company de petita, jugant a ser maniquí per a les fotos artístiques de la seva germana), fins als quatre poemes escollits de Nuria Otero (Gesto terremotos), Virginia González (Oda a la migraña), Diana de Júpiter (Huida de mí) i María González Martín–Lorente (Roto); la consciència sobre lo aliè i el buit d’allò que és apropiat encenen la flama del dolor en la foscor, il·luminant el caos quotidià per relatar des d’allà mateix. Des del cor de la inseguretat i amb el gest per legítima defensa. Perquè al final la pregunta no és tant qui sóc, sinó sóc? I, a partir d’aquí, hi ha la possibilitat d’un som? A Trice li agradaria pensar que sí.

Temes relacionats:repetidordisc trice

Novetats discogràfiques

COMIC SANS personalitzen el seu midwest emo a “Cosas que salen mal” el primer single del seu nou disc amb BCore

Published

18 hores ago

23/01/2026

Arni

Combustible per aixecar el repte
Comic Sans tornen a la càrrega! El quartet donostiarra té ja llest el seu tercer àlbum, “Cosas que salen mal”, una nova referència al segell barceloní BCore després de “Éramos felices y no lo sabíamos” i l’EP “Ojalá fuera mi cumpleaños”, i avui avancen el seu primer single: “Cosas que salen mal”. Un tema que tracta un dels assumptes més universals de la humanitat, el desamor, però des de la perspectiva única de Comic Sans, que barreja nostàlgia i aquest optimisme desafiant propi de la joventut que els segueix funcionant com a principal combustible. Així, sobre l’implacable galop de la seva fórmula midwest emo, el conjunt basc narra la ruptura d’una relació d’anys i com costa deixar de pensar en aquesta persona (“Creo que ya he conseguido olvidarme de ti”); fins que al final de la peça es confessa la seva superació: “Creo que ya he conseguido olvidarme de ti”.

Inspirada en referents clàssics de la banda com The Promise Ring, Get up kids o fins i tot Blink-182 i el so emo dels 90, “Cosas que salen mal” sona poderosa i fresca, com una dutxa revitalitzant. El seu ritme, ple de redoblaments, frenades i accelerades, ens ajuda a avançar en volades; i les guitarres, ben polides i carregades de riffs frenètics, ens condueixen pel camí de la sanació. Perquè a ningú no li senti malament una bona dosi de punk-pop per superar el duel i aixecar el vol.

“Cosas que salen mal” i el seu single d’obertura vénen a marcar una evolució dins l’estil perfectament reconeixible de Comic Sans. Sense abandonar els paràmetres del midwest emo, els donostiarres volen arribar a més gent i sonar més a ells mateixos que a les seves influències. Han madurat i es nota en una lírica més profunda, sense deixar de ser honesta i directa, i en una elecció més personal d’estructures, efectes i melodies. Tot més indie, vaja; entenent l’indie ja no com un gènere (que mai no ho va ser) o una qualificació relativa a la mida dels canals de difusió d’una banda, més mainstream o més underground, sinó com la voluntat d’allunyar-se dels cànons de l’estil en què van brotar i van fer els primers passos per desenvolupar allò genuïnament propi. El 13 de març es publica Totes les coses que ens van sortir malament, amb suport dels segells Stiff Slack (Japó), Through Love Records (Alemanya), Saltamarges (Girona) i Discos 17 Dolores (València), i comprovarem fins on han arribat en la seva evolució.

^{Imathe principal Jaime Rod}

Concerts presentació
16/4 – Málaga – CSA Las Vegas (+ Bernal + Vis Viva)
17/4 – Granada – Rockanrolla (+ Bernal)
18/4 – Murcia – TBA
23/4 – Donosti – Dabadaba (+ Bernal)
1/ 5 – TBC
2/5 – Barcelona – Sala Vol (+ Garbí)
15/5 – León – Babylon (+ Memocracia)
16/5 – Madrid – TBA
29/5 – Copenhague – TBA
19/6 – Vigo – Sala Radar (+ Bum Motion Club)
20/6 – Ferrol – Sala Urania (+ Bum Motion Club)