Novetats discogràfiques

Fetus publiquen el seu disc debut ‘L’epicentre del fangar’

Publicat fa

9 anys concretament

19/12/2017

Per

Fetus, la nova banda capitanejada per Adrià Cortadellas (Sanjays), publica el seu àlbum de debut ‘L’epicentre del fangar’. El disc es presentarà oficialment a Barcelona el 14 de desembre al Sidecar, en un concert on també actuarà Laura Crehuet de Les Cruet, i que serà precedit per una preestrena l’1 de desembre a la Jazz Cava de Vic amb Cala Vento.

Fetus desembarca amb força a l’escena garatgera catalana. La producció de Joan Colomo o la col·laboració de Guille Caballero (Els Surfing Sirles) apunten alguns lligams ancestrals amb sospitosos habituals del gènere. Les lletres descarades abracen la ironia i el sarcasme per narrar la quotidianitat amb frescura i immediatesa, o explorar conceptes des d’una certa abstracció, reservant sempre algunes pistes perquè l’oient acabi de completar la línia de punts. I embolicant-ho tot, un cuirassat rítmic trepidant de riffs de guitarra, jocs de veus i teclats, amb la mirada posada en les melodies i en la ferma determinació de regirar cossos i ànimes.

FETUS: LA GESTACIÓ

L’Adrià Cortadellas (veu i guitarra) estava embarassat i volia ser pare, però no podia educar un fill tot sol: necessitava un parell de progenitors més i va formar una família amb en Lluís Català (bateria) i en Jordi Anticó (guitarra). Fetus va passar a ser una família baixempordanesa amb tres tutors legals que ja tenien experiència en el món de la paternitat, amb projectes com Sanjays, 13th Magic Skull o Educators.

Vet aquí que l’Adrià, el pare biològic, tenia un grapat de cançons de punk rock de garatge escrites en català, i van decidir portar-les al món, educar-les i enregistrar-les al Teatre de Bescanó, amb en Joan Colomo fent de llevadora (producció i mescla), amb en Lluís Ferrer fent d’infermer (gravació) i en Víctor García fent la revisió postpart (masterització) a Ultramarinos Costa Brava.

A dins la placenta també hi han passat en Natán Arbó al baix, en Guille Caballero als teclats, la Martina Borrut a les veus i en Genís Bou al saxo. Des del març del 2017, elFetus ja fa gemecs en públic i en directe. Pel 24 de novembre han programat el part del seu primer disc: L’Epicentre del Fangar. Canapost-Punk i bon gèneru.

www.bankrobber.net

Temes relacionats:

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

1 dia ago

08/07/2026

Arni

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.