Connect with us

Imperdible

Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga

Publicat fa

el

ART EN VENDA
Dissabte 22 Desembre 2018 – a partir de les 17h
Konvent.0 (Berga)

MERCAT D’ART I FLAMENC
Un dels pals de paller de Konvent és donar visibilitat a artistes i cultura. Són molt conscients de la dificultat que tenen els artistes a l’hora de generar recursos monetaris. Si el desembre de l’any passat és preguntaven quin era el PREU DE L’ART, aquest any al Konvent generen un espai on podreu adquirir pintures, escultures, dibuixos, etc… directament dels artistes.

NIT DE FLAMENC
Especial concert tablao de flamenc. El 2018 ha portat cada últim dissabte de final de mes, un concert de flamenc de la personal curatòria d’Alba Mondéjar. I volen tancar-ho amb ni més ni menys que un grapat de músics, bailaores, cantantes, palmerus i el que faci falta. Junts, tots, passi el que passi, serà gran i irrepetible.

EL PREU DE L’ART
L’art, la cultura de terra endins, és aquella que s’acosta més a nosaltres mateixos. Ens mimetitza. Té tants matisos com cares, i la percepció que tenim d’ell mateix, d’aquesta cosa abstracta, es converteix en un fenomen preciós, gairebé sobrenatural i força màgic. Tant és així, que fer-ne una definició seria, com a mínim, un pur intent de pedanteria. I tampoc és el nostre objectiu. El debat, però, encara que sigui absolutament laberíntic, enriqueix. Sempre. I ho fa, encara més, si la crítica de la vivència l’acompanya.

L’art, com la poesia de dir les coses, moltes vegades no es pot explicar i, de la mateixa manera, sovint no té preu. Pot ser etern, valdre la vida, i alhora, tan eteri com material. L’art és un quadre, però també una paraula. L’art és una escena, però també un bon plat a taula. L’art és l’altra mirada, però també la quotidianitat.

L’artista té dret a viure de la seva creació, o aquest és un dels paràmetres. Però gairebé sempre, la realitat és una altra. L’art és tan pur, que es converteix en una de les coses més fàcils de pervertir. Galeries, mecenes, obres revaloritzades, frivolitat, peces d’espectacle, la sort o, simplement, la pura necessitat per viure. Quantes vegades una obra no ha valgut res i, poc després, ha passat a tenir un preu inaccessible ? Qui aplica aquests barems? Quin és el preu de l’art? Konvent no deixa de plantejar-s’ho cada dia.

L’art, ha de ser ART en majúscules. Ha de parlar i ha de créixer. Els seus mestres, les persones que el viuen i el senten, l’han de defensar, han de fer cultura i, en la seva base, també han d’educar. La nova exposició de Konvent vol tractar tots aquests aspectes, i ho vol fer des de dins, convertint casa nostra en Hiroshima. Una bomba nuclear. Un punt i apart en la manera que fins ara s’havia treballat. Una taronja exprimida fins a la pell. Bonic, valent i autodestructiu. Volem que l’art ens faci renéixer, tensem la corda i ens llancem al mar.

Des del 25 de novembre i fins a final d’any, Konvent prepara la seva última exposició de l’any. Un debat en veu alta entre artistes i persones dedicades a l’art, que hi aportaran la seva particular visió i experiència. I tot això, amb un punt de mira on disparar: el preu de l’art. Són casos particulars reproduïts mundialment. Víctimes, botxins, vagabunds, multimilionaris i l’IBEX 35. Merda que es converteix en or, i or que es valora menys que una merda. Un fenomen digne d’analitzar i, encara més, d’explicar. Artistes que són cambrers. Ets artista? I de què treballes? O aquell tan habitual: Vine a tocar, que et pagaré el sopar. Cremem-ho tot per pujar muntanyes. Però siguem conscients; quan gires la moneda, també hi ha l’altra cara. I els tòpics tornen: Els diners no són felicitat i l’art és, per a l’autèntic artista, molt més que el seu preu material.

Així doncs, quin és el camí? Quin és l’error dels gestors culturals i dels mateixos artistes? El problema és una societat de pocs valors? Hi ha algun camí per aprendre a valorar l’art? Nascuts entre patrimoni, natura i hostilitat, i com l’engranatge que no s’atura, Konvent ho té clar: ferms, cal sacsejar des de dins.

Imperdible

BCore reedita el llibre “HARTO DE TODO · Historia oral del punk en la ciudad de Barcelona 1979-1987” escrit per Jordi Llansamà

Published

on

By

Fruit de la col·laboració de l’editorial Males Herbes i BCore Disc, es reedita el llibre “Harto de todo”, descatalogat des de fa més de 10 anys i amb nou pròleg de Kiko Amat.

Sinopsi
“Harto de todo” és una història oral de l’erupció del punk a la ciutat de Barcelona durant els anys 1979 i 1987, i recull l’experiència personal d’una sèrie de pioners que van viure el gèrmen i l’evolució d’aquesta comunitat. A “Harto de todo” abunden les confessions dels primers grups de punk i hardcore comtal, però també dels implicats en fanzines, ràdios lliures, primeres botigues o locals autogestionats o, senzillament, els herois de carrer que van fer el pas pas de declarar-se punks a la grisenca Espanya del 1979. A través del testimoniatge honest i apassionat de tots aquests exploradors descobrim els seus descobriments: el seu primer contacte amb el punk rock; com es van fusionar la ràbia autòctona amb els preceptes d’un moviment juvenil anglès, adaptant-ne l’estètica i la ideologia al sentir quotidià dels nostres protagonistes; el naixement del Do It Yourself (o autogestió); la connexió amb altres franctiradors similars de tot el món i la creació duna xarxa dinformació a nivell internacional; el paper de les drogues (heroïna i speed); les primeres ocupacions dedificis; la progressiva conscienciació política dels punks i la seva evolució músical, estètica i ideològica cap al hardcore (i el paper que va representar la visita dels americans MDC en aquesta mutació), l’aparició dels skinheads i la posterior bifurcació en dues branques polítiques oposades, i un llarg etcètera. I, per sobre de tot això, la música: fera, veloç, intensa, rabiosa, feta per ells i per a ells.

“Harto de todo”, per tot això, un document vital que registra per primera vegada de manera seriosa i veraç l’eclosió i la història del punk i hardcore català. Realitzat amb patent amor i ple de detall, ple d’espectacular material visual d’arxiu i escrit amb sinceritat arrabassadora, aquest és un treball d’importància equiparable a zenits forans del gènere com “Por favor mátame” (una història oral del punk), Banned in DC, From the Velvets to the Voidoids o Hardcore Califòrnia, i no pot faltar a la bibliografia de cap estudiós/aficionat al gènere.

Inclou material inèdit Último Resorte, Frenopaticss, Attak, Shit S.A., Kangrena, Decibelios, Sentido Común, GRB, L’Odi Social, Subterranean Kids, Anti/Dogmatikss, Skatalà, HHH, Monstruación, Informe, Radio Pica, Kafe Volter, fanzines , retallades de premsa, fotos, cartells, flyers, entrades, discografia, etc.

PRE-ORDER

Autor
Jordi Llansamà (Barcelona, 1967) va començar a involucrar-se a l’escena punk de Barcelona com a adolescent. Des de llavors, la seva activitat dins l’àmbit musical no ha cessat. Des de l’edició de fanzins (Lo Kurkó de les Korts, Reptil Zine, Absolut Zine) a la seva col·laboració a la ràdio (Atac de Core, Ràdio Pica). També destaca l’organització a Barcelona dels primers concerts d’algunes bandes internacionals quan encara eren uns autèntics desconeguts (Green Day, At the Drive In, June of 44, Hot Water Music, Less Savy Fav, The Locust, Karate, etc.).

El 1990 va fundar el segell BCore Disc, ja amb més de trenta anys d’activitat. Sota aquesta etiqueta han editat els seus treballs bandes com Corn Flakes, Aina, Standstill, Unfinished Sympathy, Toquio Sex Destruction, New Raemon, Brighton 64, Delorean, Nueva Vulcano, Madee, Cala Vento, etc. Algunes referents del panorama independent musical actual.

També és destacable la seva tasca com a arqueòleg musical reeditant i rescatant de l’oblit enregistraments de la primera fornada punk i hardcore de la Barcelona dels ’80.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.