Els amics de la Federación Anarquista de Gran Canaria, tenen un dels seus membres a la presó per lluitar per les llibertats del poble i la possibilitat de tenir una vida digna. Des de l’underground.cat ens sumem a la causa i en fem reso explicant el cas.

“Ens notifiquen que el pròxim 24 de març el nostre company Ruymán Rodríguez serà jutjat. “Casualment” fa poc més d’un mes que tornem a donar canya per xarxes. La fiscalia li demana 1 any i 6 mesos de presó (i 770 € de multa) per un infundat delicte “d’atemptat a l’autoritat”.

Les posem en antecedents del cas. Finals d’abril de 2015. Ruy es disposa a anar al seu lloc de treball (cuidant gent gran) quan dos guàrdies civils de paisà li aborden a la parada de guagua. Sense identificar-se tan sols, el segresten i el porten a la caserna. Allà comença la sessió d’insults, amenaces de mort, vexacions i finalment les bufetades, els cops i l’estrangulació… Només paren després de fer-li escopir sang. Ruy es nega a declarar, exigeix l’Habeas Corpus, assistència mèdica i que s’informi a un advocat de la seva confiança. Els amenaça a més amb denunciar públicament les tortures. Com finalment ho va fer:

És llavors quan als guàrdies civils els entra la por. No han detingut a algú indefens i sense capacitat de reacció. D’aquí neix la imputació d’atemptat contra l’autoritat, de la necessitat de justificar les lesions de Ruy. L’acusen d’haver donat un cop de peu a l’engonal al guàrdia civil que el torturava a la sala d’interrogatoris. La imputació d’atemptat contra l’autoritat, un “delicte” posterior a la detenció, és un intent també de justificar les actuacions policials. És llavors quan la Guàrdia Civil activa la seva maquinària: envien mails als antics llocs de treball de Ruy per “notificar-los que ha estat detingut” en un clar intent de desprestigiar-lo. Atribueixen el segrest a la necessitat d’identificar Ruy perquè segons ells s’havia negat a identificar-se. ¿I per què era suposadament necessari identificar-se?

Per una denúncia d’una persona que es va colar en un habitatge de la Comunitat “La Esperanza”, sense lliurar documentació ni complir els requisits, i que va denunciar a la totalitat de la Comissió de Reallotjament que va anar a retreure la seva actitud. Els requisits: AQUÍ

En total van ser denunciades 6 persones per “coaccions”. Cap, lògicament, va ser detinguda. Ruy, l’únic que no estava present durant els fets, l’únic a què la denunciant deia conèixer només pel nom de pila és, “casualment”, l’únic detingut.

Creuen que el disbarat va quedar aquí? Quan Ruy és detingut feia dies que la denunciant, a la qual ja se li havia pogut explicar el protocol de reallotjament, HAVIA RETIRAT TOTES LES DENÚNCIES. No hi havia cap motiu per identificar Ruy, ni per retenir-lo, ni per aturar-lo.

La realitat és aquesta: des de 2011 la FAGC havia desenvolupat una activitat en habitatge que el sistema no podia assimilar. Centenars d’expropiacions i reallotjaments i centenars de desnonaments aturats. Hem ajudat a accedir a un habitatge a més persones que cap institució canària.

La Federación Anarquista de Gran Canaria també han impulsat el projecte de socialització habitacional de l’Estat: 76 famílies, 200 persones, majoritàriament nens, vivint en autogestió a “La Esperanza”. Actualment hi ha altres 10 comunitats de similar naturalesa només en aquesta illa.

“La Esperanza” causava malestar a la Guàrdia Civil de Guia. Un municipi vetust, amb alt nivell de vida, però amb escassa activitat social i cultural. Segons la Comunitat creixia augmentava la fustigació policial.

Durant els seus gairebé 24 hores detingut els guàrdies civils van deixar anar a Ruy coses com: “Estás llenado Guía de chusma, toda la basura de Jinámar o La Feria la estás metiendo aquí”. També: “Vete a Las Palmas a quemar contenedores y deja ya esa mierda de los realojos”. La aporofobia policial i institucional, la preocupació governamental que un anarquisme incipient a Canàries contactés, després de molts anys d’automarginació, amb famílies sense recursos, migrants, sense llar, és el marc real que s’enquadra la detenció de Ruy.

Volien tallar d’arrel el que després seria un potent moviment d’habitatge d’influències llibertàries que acabaria cristal·litzant amb el Sindicato de Inquilinas de Gran Canaria. Volien tallar això:

“Demanem a tots els col·lectius socials, mitjans contrainformatius, etc., que facin seva la nostra reclamació de #RuymánLibertad i que estiguin disposades a donar la veu d’alarma si la situació judicial del nostre compa s’agreugés. Sense solidaritat estem abocades a la derrota”.

Reclamen presó per als que protesten, lluiten i qüestionen, per als que, com en aquest cas, s’han limitat a ajudar a famílies pobres a tenir un sostre sobre el seu cap. Estem immerses en una escalada repressiva a la qual només podem fer front si estem unides.

Volen castigar Ruy perquè creuen que així desmantellaran el que portem gairebé una dècada aixecant en aquesta illa: un anarquisme de barri de pobres per a pobres. No comprenen el que suposa enfrontar-se a un projecte social que sorgeix des de la base.

Són molt ingènues si creuen que permetrem que ens aixafin. Ni amb totes les seves mordasses podran impedir-nos seguir cridant: A baix els murs de les presons! ‘Polítiques o socials, totes al carrer! I per descomptat: #RuymánLibertad