Aixecar el peu de l’accelerador mai no ha estat una opció per a Medalla. Aquesta és l’única regla imperant i la raó de ser d’una banda que només en els seus primers 4 anys de vida ha publicat 3 àlbums i diversos singles alhora que no han deixat de girar de llarg a llarg de la Península.

Formats el 2017, el grup liderat per Eric Sueiro (veu, guitarra, sintetitzadors) amb Marc López (bateria, percussions, cors), Joan Morera (guitarra, cors) i Josep Peris (baix, trompeta) esgrimeix amb soltesa una proposta que beu de sons propers al rock progressiu, el heavy metall, la psicodèlia, el pop i el post-punk.

Una màquina perfectament greixada on la crítica i el neguit s’abracen en un univers ple de referències a l’edat mitjana. Una muralla de distorsió on la melodia i l’èpica emergeixen per empènyer-te a cantar a ple pulmó els seus himnes de puny alçat, com demostren a Leviatan, Velázquez o Guardià.

Frases lapidàries, gravades a foc i escrites amb verí. Una mirada crítica contra l’opressor que no fa concessions, ni s’espera que les faci, i que no per això anul·la la possibilitat de trobar llum a la distòpia a què ens enfrontem cada dia. O almenys intentar-ho.

Els seus incendiaris directes i els seus 3 àlbums donen fe del seu bon fer a l’art de la contundència. «Emblema y Poder» (2017, Primavera Labels), «Medalla» (2019, Primavera Labels) i «Arista Rota» (2021, Limbo Starr – 5è Millor Àlbum Nacional de 2021 per a Mondo Sonoro) són només una petita mostra del que pot arribar a fer la bèstia de 4 caps que és Medalla. Un preàmbul del que ha de venir i una invitació perquè t’uneixis a la causa de l’estendard de la ratapinyada: la causa del rock.