Des de la primera demo per allà 2016, Los Manises no han deixat d’experimentar i donar voltes a la “música de guitarres” que compon la base del seu so. La seva obsessió per trobar nous camins d’expressió s’apuntala en la varietat de les seves influències modernes (des de Tears for Fears a Mew passant per Talking Heads o Silver Apples), sent el Folk i el Genre World els seus dos pilars. Tot això dóna lloc a una proposta vibrant i inclassificable que transita entre escenes i gèneres de manera molt natural i orgànica.

Pel que fa a la lírica, Víctor i Rubén viuen còmodes en un discurs 100% autoreferencial que els serveix com a pretext per fer música junts. Entre el Chinchón i la Dama de Elche aconsegueixen portar totes les bromes internes a l’àmbit musical, arribant a resignificar-les ia generar interessants reflexions.

Després de la publicació de “Aristocracia y Underground” (Montgrí, 2020), un EP de 5 cançons el desenvolupament de les quals va quedar frenat per la pandèmia, tornen amb “Todas Son Correctas” (Montgrí, 2023), el seu primer disc de llarga durada al que, per primer cop, treballen la producció amb algú extern. I-Ace (Antifan, Agorazein) ha estat l’escollit per entrar al món de Los Manises. Un món que, tot i ser tan propi, ha pogut ser comprès pel productor a la perfecció. I de quina manera! I-Ace i la seva visió més propera al Hip-Hop i als sons electrònics ha estat totalment determinant en el resultat final del disc, sabent contemporitzar a cada moment quin de “todos los caminos son posibles” era el bo per a cada cançó.

“Todas Son Correctas” és una d’aquelles portes que només Los Manises saben obrir. Ara ballar, ara pensar. Ara matemàtiques, ara plàstica. Ara simple, ara complex. Ara estàtic, ara elàstic. Tots els camins són vàlids, totes són correctes.