Tot i risc de sonar típic, “Montenegro” comença amb un nou despertar. No tothom va tenir la mateixa sort durant el caòtic període pandèmic recent viscut. Per Ànteros la mossegada va fer sang. La sortida de “…i en pau la foscor” (Aloud, 2020), escollit entre els millors discos de l’any per a Mondosonoro o Rockzone, es va veure enterbolida per la poca possibilitat de fer concerts de presentació, i és que el rock contundent va ser un dels gèneres més afectats per aquella moda passatgera (l’única via de salvació) de fer concerts per a públic assegut.

Per això, el despertar dura poc i la ràbia continguda s’apodera del missatge i explota en aquest “Culte al Foc” que crema de manera imminent. “Nada más temible que bestia acorralada”, crida Endika Pikabea (guitarra i veu) a “Frágiles”, segon tema i on ja ens trobem als Ànteros de sempre fent el que més els agrada: sonar contundents, abrasar amb les guitarres, remoure consciències amb els seus ritmes i donar llibertat a l’oient per interpretar unes lletres cada cop més precises i directes. Un missatge clar en fer les coses a la seva manera sembla ressonar a l’estrofa: “¿Quién te condena al fracaso? Vale la pena el sudor, sacrificio y evitar los atajos”. Destaca aquí la col·laboració de Rubén Ramos (Los Sanchos, Cohen).

Durant 22 escassos minuts, Ànteros signen una feina que bé podria ser un epíleg del seu anterior disc. D’això en parla “Cielo abierto”, dels camins ja caminats, de la sensació de repetició i sobretot, de les restes que deixa cada intent, cada pas, cada disc. Ànteros han sabut recompondre totes aquestes restes, ajuntar les peces, greixar-les i retrobar-se al local d’assaig. “Montenegro” ressalta totes les seves qualitats i d’alguna manera eleva a la seva màxima potència les virtuts de la banda.

Els jocs de veus, que es van fer patents al seu anterior disc, llueixen com mai a “La Hoguera” ia “Elurra / Heriotza”, on l’ambient torna a ser ombrívol i la foscor s’apodera una vegada més de la jugada. En aquest darrer tema, Endika dedica uns impactants versos a la seva basca natal a la seva amona, la seva àvia, morta fa poques dates.

Barrejat i produït per Carlos Santos i gravat principalment per Jorge Mur en diversos estudis catalans (Cal Pau, Maracas Estudio, Mursound i Siete Barbas), “Montenegro” no descobreix la pólvora però sí neteja qualsevol dubte sobre la vigència del missatge d’Ànteros, una banda la personalitat de la qual segueix a prova de qualsevol dubte i el futur del qual, més enllà de la foscor que sempre els envolta, sembla més lluminós que mai.

Pre-order “Montenegro” disponible
https://aloudmusic.com/producto/anteros-montenegro-vinyl/