GAF estan de tornada! Aquesta vegada sota la seva configuració Estrella de la Mort i amb un doble àlbum que s’endinsa en el còsmic desconegut. El prolífic projecte, capitanejat pel veterà canari Mladen Kurajica, explora els gèneres esotèrics del rock i, aquesta vegada, no perden el temps a l’hora de submergir l’oient en el seu nou i valent tipus d’space rock amb un viatge de profunda influència krautrock , de jamming dels setanta i exploració psiconàutica.

Gravat durant tres dies a l’espai cultural de El Tanque, Santa Cruz de Tenerife, en plena pandèmia Còvid de 2020 i durant un dels estius més calorosos fins ara, la banda va entrar a l’espai sense cap pla al cap, decidint en el seu lloc abordar les sessions d’enregistrament sense idees preconcebudes ni cançons precompostes. Nets d’influències externes i disposats a experimentar, van carregar amb tot l’equip disponible, inclòs un arsenal de sintetitzadors modulars, per crear un nou enfocament de la composició i donar cos in situ a algunes idees per a un àlbum futur. El procés d’aquesta cerca, a través de la pura improvisació i el jamming, es va convertir en l’àlbum que presentem aquí. No hi va haver enregistraments i edicions posteriors, excepte tall d’alguns temes perquè cupiessin a l’àlbum i que de vegades arribaven fins a 35 minuts.

Gairebé cinc hores d’enregistrament en total, per arribar finalment a un doble LP de set pistes i 69 minuts de durada. Tota la reverberació que s’escolta al disc és la reverberació natural de El Tanque, una reverberació natural de 16 segons de cua gravada amb diversos micros a diferents punts del Tanc d’uns 50.000m cúbics, 50m de diàmetre i 18m d’alçada. Es tracta del primer àlbum totalment instrumental amb el format Gaf i la Estrella de la Muerte, 7 músics en comptes dels 6 habituals, acompanyant-los per a l’ocasió el bateria de Gaf & Love Supreme Arkestra.

Resultat final una inspirada selecció de psicodèlia lliure, Kosmishe i música curativa per a viatges mentals. El títol “Pyramids” no només serveix com a porta d’entrada a allò desconegut, sinó també com a símbol exploratori de la voluntat de la banda d’abraçar lliurement els seus fluxos interns subconscients en un col·lectiu còsmic.