Novetats discogràfiques

Panellet treu single d’avançament del nou disc “Sayonara”

Publicat fa

3 anys concretament

14/12/2023

Per

Arni

Panellet és la banda de punk-dolç en català, que sempre ha trencat esquemes dins de l’escena nacional, demostrant que “el Punk no està sempre emprenyat” i que també pot ser divertit i romàntic.

La banda integrada pel Pau Del Toro, el Xavi Garcia i el Ramon Reina (El Galtes), va néixer com a Power Trio a Terrassa el 2016, l’any de publicació del seu el primer LP “Aloha” (Autoeditat, 2016) un primer àlbum debut molt fresc i “ramonero”. El 2018 van llençar el seu segon LP, “Sputnik” (HFMN, 2018), on sense perdre l’essència, les seves cançons van demostrar una clara evolució cap a una nova maduresa com a banda, tant en el so (sota el segell d’Ultramarinos i la producció d’Eric Fuentes) com en les lletres.

Aquest 2024, després de 5 anys i amb una pandèmia mundial de per mig, Panellet torna amb molta força llençant el que serà el seu tercer LP, “Sayonara” (Tropical Riot Records, 2024). Un treball on la producció encara va més enllà, evolucionant cap a noves sonoritats on s’integren recursos electrònics i sintetitzadors, donant lloc a una proposta que tot i allunyar-se relativament dels seus orígens, aconsegueix mantenir l’essència tan especial que caracteritza a la banda.

Aquest nou LP que s’ha aconseguit des d’un lloc molt bonic i personal : l’autoproducció. El Pau del Toro ha posat la veu, la guitarra i les cançons, el Xavi Garcia les bateries i El Galtes, el baix i la producció dels temes. Han comptat amb la col·laboració d’en Berni Sanchez als teclats i per suposat, amb la gran tasca de l’enginyer de so Marc Bòria, que apart de gravar-los al seu estudi de Terrassa (Labedoble), s’ha fet càrrec del mix i el master del disc.

En definitiva, com diu el títol, “Sayonara” és “tal com ha de ser”: Un disc fresc, deliciós i necessari per a omplir un espai dins la música catalana del moment.

Aquest 15 de desembre ja podrem escoltar el primer avançament “La Cançó d’Un Funeral”. Una melodia que no ens podrem treure del cap i que ens convidarà a conviure amb l’alegria i la tristesa alhora. Perquè estar trist és tan vàlid com estar alegre i Panellet ho vol demostrar fent-nos ballar i plorar en una mateixa cançó.

Temes relacionats:elspanellet hfmncrew punk

Novetats discogràfiques

PABLO Y LOS CIERVOS DORADOS s’uneixen a Humo Internacional i presenten “Vino”, el seu nou single

Published

6 dies ago

08/07/2026

Arni

De vegades només importa les cançons. I les cançons de Pablo y los Ciervos Dorados tenen alguna cosa diferent de tot el que ens envolta. En un mar de música genèrica, les cançons d’aquest trio pontevedrés són una àncora per aferrar-se. Parteixen del folk rock i de l’slowcore, de Red House Painters, de Lisa Germano o de MJ Lenderman, però el porten a un altre lloc. Perquè les seves cançons són alhora expressives i totalment lliures, de vegades desmesurades en la seva durada, de vegades simples esbossos de cançó, però sempre emocionants.

Nascuts a la calor del llegendari espai DIY que és, ha estat i serà el Liceo Mutante, els Ciervos Dorados han tingut diferents iteracions i han provat diferents gèneres, educant-se musicalment al voltant del post-rock i de l’electrònica experimental. És en aquesta última forma en què les cançons de Pablo han acabat aterrant en allò intimista i en allò narratiu, funcionant com una mena de practicant victoriós d’una forma de cançó d’autor poc habitual en la música espanyola: la dels fills (néts ja) de Neil Young: aquest folk impulsiu, entre allò emocional i allò violent. I és que el gran mèrit d’aquestes cançons és la capacitat de convertir allò quotidià en èpic, de ser absolutament sinceres i de funcionar a un nivell emocional molt profund.

“Vino” és el primer avançament de l’àlbum debut de Pablo y los Ciervos Dorados, un treball de vuit temes que veurà la llum aquest any amb Humo Internacional. Produït a Terraforma per Ibán Pérez (Fantasmage, Pablo und Destruktion), el disc sona cru i honest, tan pur com les seves cançons. Cançons de les que et poses en un autobús de matinada, cançons de les que sonen en un bar tancat. De les que t’acompanyen i, sobretot, de les que et creus.