Connect with us

Novetats discogràfiques

aloud music edita el nou disc dels manresans Puput

Publicat fa

el

De totes les maneres d’afrontar un disc, Puput van triar la seva. Res no s’assembla a Puput i Puput, des dels seus inicis, no s’assemblen a res del que hagis escoltat anteriorment.

En el seu ja dilatat camí (és el quart disc), han ziga-zaguejat per camins sinuosos, boscos onírics i espais on l’amor i la mort es donen la mà. Sempre van sortir victoriosos, la travessia ha continuat fent créixer la seva personalitat i ha donat com a resultat el seu disc més orgànic, més directe i més potent. Dir “més personal” fregaria l’absurd en una banda que no té por de dir que la gran premissa que mai no han perdut de vista és que la seva música sigui un diàleg directe amb Déu.

Allunyats de les modes i sense res a perdre, Puput (2n treball homònim a la seva carrera) ha estat madurat a foc lent i gravat per Borja Pérez, qui aporta frescor i un so encara més cru i directe si és possible. És el primer disc on no hi ha guitarra elèctrica. El seu lloc, en comptes de trobar-se a faltar, s’omple de textures i sonoritats que aporten principalment l’acústica i els teclats/sintetitzadors. És increïble que sonin més consistents que mai. Les bases rítmiques són més dures, més presents i reals. La veu teixeix melodies impossibles que ens fan volar per dins. Teclats i sintetitzadors fan de coixí però són més protagonistes que en anteriors entregues. Juguen amb la veu, l’amaguen, sorprenen. El núvol de reverberació sembla deixar veure el cel més clar que mai.

Puput és un projecte que emana sinceritat i que demana una major atenció. La seva música no és de festa major, és aliment per a l’ànima. És amor, és mort, desig, por, obsessió, terra. Un batec orgànic, d’una puresa cristal·lina, amb mil matisos segons l’angle amb què aproximeu la llum. És l’arrel bruta de la terra i la fulla gronxant-se amb la brisa marina.

Novetats discogràfiques

“Tot és molt difícil”, avançament del nou disc d’en Joan Colomo

Published

on

By

Tot és molt difícil’ podria ser la típica cançoneta que vas cantant dins el teu cap cada cop que t’adones que no controles la majoria d’elements que configuren el teu dia a dia. Arribar a final de mes o entendre la pàgina web de la Renfe poden convertir-se en tasques d’una dificultat titànica. La revolució tecnològica suposadament ens havia de facilitar les coses, però la vida moderna és una gimcana que et posa a prova constantment. Amb un punt d’exageració i amb un embolcall acústic aquesta és la cançó que obrirà TECNO REALISTA, el nou disc del cantautor de Sant Celoni.

També sobre el pre-order de l’edició limitada de TECNO REALISTA, una preciosa edició en vinil i carpeta semi-envernissada. En aquesta ocasió, la discogràfica Montgri intentarà no enviar els discs per missatgeria o correu postal. Aviat donaran detalls de com recollir les còpies.

Joan Colomo és, sens dubte, un dels músics més prolífers, talentosos i carismàtics de la música catalana de l’última dècada. Segurament, també, és un dels escriptors de cançons més àcids i punyents que tenim a casa nostra. Un Ray Davies escorredís i de mirada capcota que, de mica en mica, sense fer gaire soroll i com qui no vol la cosa, ha anat acumulant un cançoner popular propi replè d’himnes atemporals que ens expliquen el dia a dia de la nostra crua i melancòlica realitat.

El podrem veure en directe el pròxim 5 de maig al Festival MiniBeat de Granollers.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.