Novetats discogràfiques
ANAÏS VILA ens presenta el seu nou disc “Ara Sempre”

Anaïs Vila fa gairebé una dècada que trepitja els escenaris catalans interpretant els seus temes propis que s’engloben en una cinquantena de cançons publicades, dins de quatre discos i alguns senzills, en les que s’hi inclouen col·laboracions amb artistes com David Carabén (Mishima), Mazoni, Clara Peya, Pantaleó o Manu Guix. Un projecte autogestionat que el 2021 rep una de les Beques de Composició que atorguen conjuntament SGAE i Cases de la Música i que, juntament amb un procés de micromecenatge, ajuden a cofinançar aquest nou àlbum.
“Ara sempre” (Temps Record, 2024)
“Ara sempre” és un àlbum acústic, poètic i madur, on la senzillesa i la profunditat discursiva es mesclen en una producció acurada, amb la veu i les guitarres com a elements essencials. Anaïs Vila fa un retrat de les barreres i els anhels dels qui ara viuen la dècada dels trenta, a través del seu quart llarga durada. L’emergència climàtica, l’ansietat, la vida frenètica, les relacions de parella, les ruptures i els desitjos ocults conviuen amb la recerca d’esperança davant d’un futur amb poques sortides i amb la necessitat d’una connexió constant amb la naturalesa. Onze cançons de pop independent, amb pinzellades de folk, que s’allunyen de qualsevol artificiositat.
Anaïs Vila és una compositora i cantant catalana nascuda a Santpedor el 1988. Ha publicat 4 LP de temes propis: “Entre els dits” (Temps Record, 2015), “Fosc, cançons per veure-hi clar” (Temps Record, 2017),“Contradiccions” (Temps Record, 2020) i “Ara sempre” (Temps Record, 2024). Ha actuat en escenaris importants del nostre país, com el Teatre Kursaal de Manresa, al Festival de Guitarra de Barcelona (maig 2015), al Festival Strenes de Girona (abril 2016), a les Vesprades de Fonollosa (juliol 2016), al Festival Barnasants (2017, 2018 i 2020) o a l’Altacústic (2019). Finalista dels Premis Descoberta i dels Enderrock com a artista revelació i millor cançó d’autor per “Entre els dits” el 2016, Vila ha presentat, també, les seves cançons a Liverpool, el desembre del 2017. Anaïs Vila ha tret a la llum, també, un EP digital juntament amb Gerard De Pablo, líder de Pantaleó, titulat “Epíleg” (Temps Record, 2019) on han revisat a guitarra i veus alguns dels seus temes més emblemàtics.
Paral·lelament al seu projecte com a cantautora, Vila ha format part de les Wom’s Collective, un projecte musical liderat per Clara Luna i Laia Fortià i, juntament amb Magalí Datzira i Gessamí Boada, grava veus i guitarres al primer àlbum d’aquest grup el 2018. A més a més, ha participat en les produccions “Existència paral·lela” (performance de música i dansa) i “Homenatge a Llach”, al costat del pianista Mateu Peramiquel, i ha posat veu a HESSE, un projecte de música electrònica de Pep Soler, amb el que han editat dos àlbums (“Prometeu” i “Febre”). Actualment i des d’inicis del 2022 la podem veure fent gira amb Joan Dausà, com a guitarrista, teclista i corista.
El procés de composició
“Ara sempre” comença a gestar-se com a projecte conceptual a finals del 2022. No obstant, algunes de les cançons són creades amb anterioritat per Anaïs Vila a Terrassa, ciutat on resideix actualment. Vila firma les lletres i la música dels onze temes i, juntament amb els músics i productors Andreu Moreno i Pep Soler, treballen col·lectivament durant la primera meitat del 2023 en els arranjaments i la sonoritat del nou treball. El quart llarga durada de la cantautora santpedorenca comença el procés d’enregistrament a finals de juliol del 2023 i es masteritza a l’octubre del mateix any a Barcelona.
Col·laboracions
David Carabén és la principal col·laboració d’aquest disc. El cantant de Mishima i Anaïs Vila comparteixen duet a “Desert”, un crit a la incomoditat davant de l’emergència climàtica.
Vila també compta amb tres veus de luxe als coros d’”Ara sempre”. Enric Verdaguer (Henrio) a ‘Coda’, Gessamí Boada a ‘Com una flor’, Gerard de Pablo (Pantaleó) a ‘Un vici’, i tots tres junts a ‘Autoconfinament’, ‘Cendres’ i ‘Loop’.

Novetats discogràfiques
MINIBÚS INTERGALÀCTIC, fes de la psicodèlia el refugi de la teva ment

Entre l’edició d’un disc i un altre, molts artistes aprofiten per tocar en directe, per compondre nova música o, senzillament, per viure. Minibús Intergalàctic, a més de tot això, també s’han proposat publicar un nou EP. Música Humana: Thalassa, que així es diu, és l’interstici que separarà Meditacions des dels Miratges Mercúrics, el seu àlbum de debut publicat fa menys d’un any, a l’abril del 2024, de la que serà la seva continuació, un segon disc que arribarà a finals del 2025 o principis del 2026, de nou sota el segell NEU!.
El quintet català, format a principis d’aquesta dècada a la ciutat de Girona, va aprofitar el premi del concurs Salt a la Fama que van guanyar el 2023, que consistia a gravar a l’estudi Soundclub de Salt amb el productor Lluís Costa, per rescatar idees musicals que, per un motiu o un altre, havien quedat excloses del seu acabat de publicar primer llarg. El resultat són quatre talls ben diferents entre si, però que destil·len i delimiten de manera succinta les seves coordenades estilístiques.
“Música Humana: Thalassa(NEU!) és un treball compost per quatre temes que destil·len les coordenades i referències estilístiques de la banda: pop 60s, acid folk i rock 70s sobre vernís psicodèlic“
Vam conèixer i ens vam enamorar de Minibús Intergalàctic per la seva explosiva barreja de rock psicodèlic, acid folk i pop seixanter; i això és, en essència, el que trobem a Música Humana: Thalassa. Partint del fet que el seu terreny de joc és la psicodèlia, toquen diferents pals acostant-se a les seves influències per amarar-se’n. Al jangle pop de The Byrds, a “There She Goes Again“ de la Velvet i al pop clàssic d’harmonies lluminoses a “No tinc temps“, per començar. Una cançó autoversionada que obria el seu primer EP, per cert. O al space rock psicodèlic de Spacemen 3 a “Tots els llocs són lluny (caminant amb Clopixol)“, aquella llarga i creixent cançó concebuda gairebé com un viatge que comença tranquil i acaba sorollós.
El tercer camp d’exploració estilística de Minibús Intergalàctic, el de l’acid folk, queda brillantment representat a Música Humana: Thalassa amb “Senyor artiller“, una peça amb arrels en el folk setanter britànic i en Led Zeppelin, però que es va desenvolupant amb ramificacions que treuen el cap en el protoheavy, en les balades metal o en la influència de bandes com Graveyard. Finalment, “Thalassa“ tanca l’EP oferint-nos un espai segur, oníric i psicodèlic on flotar i balancejar-nos al marge del món; un paisatge sonor que fins i tot podria recordar-nos al post-rock shoegaze de Mogwai.
Aquest últim fragment, totalment instrumental, resulta a més una materialització perfecta de la temàtica que subjau a l’EP: la construcció, gestió i utilització d’aquells espais mentals alternatius que ens allunyen de la realitat, tant per bé com per mal. Pot ser per fugir del buit existencial, per protegir-te d’un món que et sobrepassa, per enfrontar-te als teus propis dimonis o, senzillament, per procrastinar. Al final, parlem d’una forma d’evasió per a la qual, sens dubte, la psicodèlia és el millor combustible. Així doncs, puja a Música Humana: Thalassa i gaudeix dels llocs de la teva ment on et portarà!
Imatge x Jordi Paredes.

Concerts,
Divendres 21 de març > Salt @ La Mirona
Sábado 22 de marzo > Igualada @ La Bastida
Divendres 28 de març > Girona @ Festival Strenes
Dissabte 29 de març > El Prat de Llobregat @ La Capsa
Dissabte 26 d’abril > La Cellera de Ter
Dissabte 10 de maig > Vila-seca @ FiM
Diumenge 11 de maig > Granollers @ Festival MiniBeat
Dissabte 11 de juliol > Barcelona @ Festival Cruïlla
-
Festival6 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga