Novetats discogràfiques
“Nos Extinguimos”, el nou disc de TIBURONA, un disc sense complexos que desafia les fronteres entre el garatge, el rockabilly i el punk
Fa un milió d’anys, quan els dinosaures poblaven la terra, hi havia uns senyors molt durs i autèntics fent sols de guitarra que no importaven a ningú. Després un meteorit anomenat postmodernisme els va extingir, i l’evolució de les espècies va produir noves formes de vida musical basades en exabruptes desafinats de dos acords que aviat van perdre la gràcia. Així, ben entrat ja el segle XXI, seguim preguntant-nos: De què parlem quan parlem de rock? nosaltres, de grups com Tiburona.
Quan l’ofici no està renyit amb l’enginy, surten cançons, que és l’única cosa que hauria d’aspirar el rock en aquest moment. Tiburona fan les millors i, com a esquales supervivents a les canviants aigües de la moda, han sabut seguir el seu instint i desenvolupar habilitats que els permeten nedar d’esquena en un altre mitjà, un de més pop, però no per això menys exigent.
El que és nou de Tiburona sona diferent i alhora estranyament familiar, penso en els Kokoshca de “Hay una luz” o en unes Hello Cuca hipervitaminades. No és que la Laura, la Rita i el Supercarmen hagin abandonat la seva zona de confort (el rock’n’roll clàssic, el garatge 60’s…), és que l’han ampliat i actualitzat, a través d’un tractament de so més contemporani i usant-ho el seu atribut principal: unes harmonies vocals a l’abast de molt pocs grups del panorama independent nacional. Alliberades de cotilles estilístiques i mantenint intactes les seves senyes d’identitat, han facturat una col·lecció de cançons que llueixen sofisticades i contundents com un guant de seda forjat en ferro.
Si a les fotos de promo del seu primer treball, “Sola y feliz” (Folc, 2021), apareixien a les portes d’una caravana, amb aquest segon àlbum, gravat i barrejat per Raúl Pérez i Borja Pérez a La Mina, i paradoxalment titulat “Nos Extinguimos” (Montgrí, 2024), haurien de començar a viatjar a Falcón des de ja.
Tiburona estaran presentant el nou disc a la Festa Montgrí que tindrà lloc a la Sala Upload de Barcelona el dia 2 de març amb Mourn i Dan Peralbo i El Comboi.
Imatge principal de Esther Galván

Bolos
LAS ROBERTAS troben llum al present en el seu nou àlbum “All we need is now”
Durant els darrers mesos hem compartit alguns avenços com “Everything I wanted to be” i la pròpia “All we need is now”, però ara el disc ja està complet. Deu cançons que es mouen entre el britpop, la psicodèlia i el shoegaze, i que troben LAS ROBERTAS en un moment especialment honest i lluminós.
Hi ha alguna cosa que ens agrada especialment aquest àlbum. Mentre tot sembla empènyer-nos cap al següent, “All we need is now” proposa tot el contrari: quedar-se un moment on som; escoltar amb calma, perquè el present és lúnic lloc on alguna cosa pot canviar.
Amb un so que connecta la psicodèlia dels 60 amb les atmosferes del shoegaze, el Britpop i el rock alternatiu dels 90—en la línia de The Brian Jonestown Massacre, Lush o Slowdive—la banda captura la bellesa de créixer al costat d’una altra persona, on el pas del temps dóna forma a un amor que evoluciona.
I, com tot bon disc, “All we need is now” aviat deixarà de viure sol als altaveus. En els propers mesos, LAS ROBERTAS ho presentaran en directe per França i Espanya.

| LAS ROBERTAS All we need is now1. Everything I wanted to be 2. Like a Flower 3. All we need is now 4. Shifting to happiness 5. It’s alright (open your eyes) 6. Running free 7. Chained sadness 8. Garden 9. Live and let live |

-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
