Connect with us

Novetats discogràfiques

“Nos Extinguimos”, el nou disc de TIBURONA, un disc sense complexos que desafia les fronteres entre el garatge, el rockabilly i el punk

Publicat fa

el

Fa un milió d’anys, quan els dinosaures poblaven la terra, hi havia uns senyors molt durs i autèntics fent sols de guitarra que no importaven a ningú. Després un meteorit anomenat postmodernisme els va extingir, i l’evolució de les espècies va produir noves formes de vida musical basades en exabruptes desafinats de dos acords que aviat van perdre la gràcia. Així, ben entrat ja el segle XXI, seguim preguntant-nos: De què parlem quan parlem de rock? nosaltres, de grups com Tiburona.

Quan l’ofici no està renyit amb l’enginy, surten cançons, que és l’única cosa que hauria d’aspirar el rock en aquest moment. Tiburona fan les millors i, com a esquales supervivents a les canviants aigües de la moda, han sabut seguir el seu instint i desenvolupar habilitats que els permeten nedar d’esquena en un altre mitjà, un de més pop, però no per això menys exigent.

El que és nou de Tiburona sona diferent i alhora estranyament familiar, penso en els Kokoshca de “Hay una luz” o en unes Hello Cuca hipervitaminades. No és que la Laura, la Rita i el Supercarmen hagin abandonat la seva zona de confort (el rock’n’roll clàssic, el garatge 60’s…), és que l’han ampliat i actualitzat, a través d’un tractament de so més contemporani i usant-ho el seu atribut principal: unes harmonies vocals a l’abast de molt pocs grups del panorama independent nacional. Alliberades de cotilles estilístiques i mantenint intactes les seves senyes d’identitat, han facturat una col·lecció de cançons que llueixen sofisticades i contundents com un guant de seda forjat en ferro.

Si a les fotos de promo del seu primer treball, “Sola y feliz” (Folc, 2021), apareixien a les portes d’una caravana, amb aquest segon àlbum, gravat i barrejat per Raúl Pérez i Borja Pérez a La Mina, i paradoxalment titulat “Nos Extinguimos” (Montgrí, 2024), haurien de començar a viatjar a Falcón des de ja.

Tiburona estaran presentant el nou disc a la Festa Montgrí que tindrà lloc a la Sala Upload de Barcelona el dia 2 de març amb Mourn i Dan Peralbo i El Comboi.

Imatge principal de Esther Galván

Novetats discogràfiques

“Tot és molt difícil”, avançament del nou disc d’en Joan Colomo

Published

on

By

Tot és molt difícil’ podria ser la típica cançoneta que vas cantant dins el teu cap cada cop que t’adones que no controles la majoria d’elements que configuren el teu dia a dia. Arribar a final de mes o entendre la pàgina web de la Renfe poden convertir-se en tasques d’una dificultat titànica. La revolució tecnològica suposadament ens havia de facilitar les coses, però la vida moderna és una gimcana que et posa a prova constantment. Amb un punt d’exageració i amb un embolcall acústic aquesta és la cançó que obrirà TECNO REALISTA, el nou disc del cantautor de Sant Celoni.

També sobre el pre-order de l’edició limitada de TECNO REALISTA, una preciosa edició en vinil i carpeta semi-envernissada. En aquesta ocasió, la discogràfica Montgri intentarà no enviar els discs per missatgeria o correu postal. Aviat donaran detalls de com recollir les còpies.

Joan Colomo és, sens dubte, un dels músics més prolífers, talentosos i carismàtics de la música catalana de l’última dècada. Segurament, també, és un dels escriptors de cançons més àcids i punyents que tenim a casa nostra. Un Ray Davies escorredís i de mirada capcota que, de mica en mica, sense fer gaire soroll i com qui no vol la cosa, ha anat acumulant un cançoner popular propi replè d’himnes atemporals que ens expliquen el dia a dia de la nostra crua i melancòlica realitat.

El podrem veure en directe el pròxim 5 de maig al Festival MiniBeat de Granollers.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.