Novetats discogràfiques
“Nos Extinguimos”, el nou disc de TIBURONA, un disc sense complexos que desafia les fronteres entre el garatge, el rockabilly i el punk
Fa un milió d’anys, quan els dinosaures poblaven la terra, hi havia uns senyors molt durs i autèntics fent sols de guitarra que no importaven a ningú. Després un meteorit anomenat postmodernisme els va extingir, i l’evolució de les espècies va produir noves formes de vida musical basades en exabruptes desafinats de dos acords que aviat van perdre la gràcia. Així, ben entrat ja el segle XXI, seguim preguntant-nos: De què parlem quan parlem de rock? nosaltres, de grups com Tiburona.
Quan l’ofici no està renyit amb l’enginy, surten cançons, que és l’única cosa que hauria d’aspirar el rock en aquest moment. Tiburona fan les millors i, com a esquales supervivents a les canviants aigües de la moda, han sabut seguir el seu instint i desenvolupar habilitats que els permeten nedar d’esquena en un altre mitjà, un de més pop, però no per això menys exigent.
El que és nou de Tiburona sona diferent i alhora estranyament familiar, penso en els Kokoshca de “Hay una luz” o en unes Hello Cuca hipervitaminades. No és que la Laura, la Rita i el Supercarmen hagin abandonat la seva zona de confort (el rock’n’roll clàssic, el garatge 60’s…), és que l’han ampliat i actualitzat, a través d’un tractament de so més contemporani i usant-ho el seu atribut principal: unes harmonies vocals a l’abast de molt pocs grups del panorama independent nacional. Alliberades de cotilles estilístiques i mantenint intactes les seves senyes d’identitat, han facturat una col·lecció de cançons que llueixen sofisticades i contundents com un guant de seda forjat en ferro.
Si a les fotos de promo del seu primer treball, “Sola y feliz” (Folc, 2021), apareixien a les portes d’una caravana, amb aquest segon àlbum, gravat i barrejat per Raúl Pérez i Borja Pérez a La Mina, i paradoxalment titulat “Nos Extinguimos” (Montgrí, 2024), haurien de començar a viatjar a Falcón des de ja.
Tiburona estaran presentant el nou disc a la Festa Montgrí que tindrà lloc a la Sala Upload de Barcelona el dia 2 de març amb Mourn i Dan Peralbo i El Comboi.
Imatge principal de Esther Galván

Novetats discogràfiques
La banda de hardcore punk de Boston, HAYWIRE, presenta un nou avançament del seu esperat àlbum, que veurà la llum aquesta tardor a través de Roadrunner Records
Haywire, una de les bandes més representatives de la nova generació del hardcore punk de Boston, la banda ens presenta “Interstate Love Affair”, nou single i un dels temes principals del seu proper àlbum, “I Don’t Wanna Say Goodbye”, que veurà la llum aquesta tardor a través de Roadrunner Records.
“Interstate Love Affair” resumeix bona part de la identitat de Haywire: la contundència del hardcore clàssic de Boston que es troba amb l’actitud de l’street punk i l’Oi!, donant forma a un tema directe, visceral i construït al voltant d’aquesta energia col·lectiva que defineix tant les cançons com els explosius concerts.
Sorgits dins de la nova generació que manté viva la històrica escena de Nova Anglaterra, Haywire han passat de fer-se un nom als circuits hardcore nord-americans a convertir-se en una presència cada vegada més habitual en escenaris internacionals, recolzats per una intensa activitat en directe i diverses gires internacionals.
El 2025, la banda va acompanyar Dropkick Murphys durant la seva gira europea, estrenyent encara més els vincles entre dues generacions del punk de Boston. Aquesta connexió es va materialitzar posteriorment a New England Forever, un llançament conjunt publicat al març de 2026 que reuneix vuit cançons entre temes originals, versions i col·laboracions, reivindicant les arrels obreres i la identitat musical de Nova Anglaterra.
Amb “Interstate Love Affair”, Haywire obren ara una nova etapa. El single serveix com a avançament de ‘I Don’t Wanna Say Goodbye”, un àlbum que veurà la llum aquesta tardor i que confirma l’aposta de la banda per portar el so, l’actitud i el sentiment de pertinença de Boston a una audiència cada vegada més gran.
El llançament arriba a més en un moment especialment intens per a Haywire. Després del seu pas per Sound & Fury, la banda viatjarà a Austràlia del 20 al 28 d’agost, abans de continuar amb una extensa agenda de concerts als Estats Units juntament amb alguns dels noms més importants del punk i el hardcore contemporani.
Entre les properes dates destaquen la seva actuació juntament amb Turnstile a Milwaukee, diverses dates amb Circle Jerks, així com la seva participació a festivals com Louder Than Life, Riot Fest, Four Chords Festival, CBGB Festival, Aftershock, Furnace Fest, Sick New World i Warped Tour.
Amb “Interstate Love Affair”, Haywire consoliden la seva posició com una de les bandes que estan portant el llegat del hardcore de Boston cap a una nova generació, mantenint intactes els elements que han definit històricament l’escena de Nova Anglaterra: cançons directes, actitud, comunitat i una identitat construïda a força de carretera i escenaris.

-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques8 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible8 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
