Connect with us

Bolos

LAGARTIJA NICK celebra els 35 anys amb una gira molt especial

Publicat fa

el

En essència, la trajectòria de Lagartija Nick es pot definir amb aquell aforisme de Val del Omar: “Qui estima, crema. I el que crema, vola a la velocitat de la llum”.

La banda d´Antonio Arias ha desenvolupat una carrera tan brillant com temerària. S’han suïcidat diverses vegades. I sempre quan els anava bé. Han abraçat els extrems amb passió. Han trepitjat l’accelerador contra el mur per enlairar-se amb l’impacte. Arias diu que la seva universitat va ser 091, on ocupa la plaça de baixista als vuitanta. Eric Jiménez assajava al local del costat. Tots dos solien ajuntar-se per tocar temes de Siouxsie & The Banshees. Això passa el 1987: fa més de trenta anys.

El 1991, la formació, completada amb els guitarristes Juan Codorniú i M.A.R. Pareja planta les bases del seu llenguatge a Hipnosis, un dels discos de debut més excitants del rock espanyol. Tensió electrificada. Vici i paranoia a la veu-proclama d’Antonio Arias. Descàrregues de punk-rock artie, visionari i amfetamínic. Atmosferes futuristes. Flaixos pertorbadors. Riffs tòxics, entre Ron Asheton, Thurston Moore i John Cipollina. Un rampell d’idees a la ressacosa escena nacional de l’època. Un grup frontissa, com Surfin’ Bichos, Cancer Moon o Los Bichos. Però Lagartija Nick sempre ha estat un vers solt.

Bolos

LA INQUISICIÓN treu “Sombra y Luz”, el primer single del seu esperat nou disc

Published

on

By

La Inquisición presenta el seu tercer llarga durada, un disc gestat a foc lent a les catacumbes del punk barceloní. Un disc més profund i veterà que presentaran en una extensa gira durant aquest 2024 i part del 2025.

En paraules de la pròpia banda “Fer del dolor, una cançó, és sempre una tasca catàrtica i emocionalment esgotadora, abans de La Inquisición, teníem una altra banda que es deia Secret Army, amb la qual vam girar per tot Europa, dormint a qualsevol lloc, recorrent mil llocs. Plens d’una joventut tardana i gallarda que podia amb tot… Farà uns 3 anys, l’Edu, que tocava a Secret Army i amb qui compartim tots aquells moments del passat, ens va deixar d’una manera sobtada, no hi ha un sol dia que no hi sigui present nosaltres”.

El tercera llarga durada de La Inquisición, madura la fórmula que els ha portat fins a aquest món invisible, en què trobem deu temes de punk fosc amb rampells melòdics on destaquen les lletres fora del tòpic del gènere, línies de baix sòlides, contundència guitarrera i una bateria que asfalta tot això com una piconadora. Diuen que el tercer disc de qualsevol banda és el més difícil… I en aquesta ocasió La Inquisición ens agafen de la mà, per portar-nos al seu univers particular, ple de llums i ombres, però també d’honestedat, de redempció i de constància en una tradició musical en vies dextinció.

Un grup de col·legues, amb alguna cosa a dir de manera sorollosa, bella, agressiva i honesta. Perquè com ells diuen “La rabia, el ruido y la sangre… Nos salvarán”.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.