Fins que surti el sol (Aloud Music/Saltamarges, 2024), el tercer disc de ROKO BANANA, és un treball coeditat per Aloud Music i Saltamarges. Està disponible en format físic, en una edició limitada en vinil de color vermell, i en plataformes digitals que podeu aconseguir aquí.

La seva presentació a Porqueres, l’11 de maig, va penjar el cartell de “no hi ha entrades”. Aquest estiu podrem gaudir del seu directe a Vidreres, a Actitud Fest, ia Flix, al Festival Pingüí.

“Fins que surti el sol” són set cançons que, d’alguna manera, ens fan preguntar-nos quantes emocions hi pot haver. Acabes d’escoltar-les i et planteges que hi vols tornar. Perquè d’alguna manera ja acabàvem de fer-ho amb els avenços, ara que prenien un altre sentit, en conjunt, amb la resta del disc.

Hi havia aquest somriure que ens sorgia amb “El cel“, perquè reconeixíem al nostre voltant aquelles persones que semblen fer-ho tot fàcil, que desfeien aquesta innecessària complexitat que hi és per costum. O la que buscava d’alguna manera “Un dinar dels que s’allarguen”, amb el seu missatge amable, que convidava a gaudir de les coses petites i quotidianes. Però també hi ha aquest estremiment que es produeix en escoltar “Fins que surti el sol“, que evoluciona segons la persona, el moment…

Sensacions que podríem fer les nostres, perquè ROKO BANANA parla d’aquesta solitud que d’alguna manera ens aguaita, en un ambient cada cop més deshumanitzat. En parlen, però no s’enfonsen, no es queden en la idea que qualsevol passat va ser millor. La seva aposta és mirar endavant, buscar alguna cosa millor, més justa, encara que l’esperança pugui ser una arma de doble tall.

Dubtes i contradiccions que no impedeixen que ROKO BANANA es plantegen les seves cançons com una forma de gaudir de la música de la manera més essencial, pel plaer de crear-les, de deixar-se emportar per certs arranjaments, per una melodia i un ritme que van fluint més allà de gèneres. Podríem dir que el que és seu és indie rock, des del sentit original, més primitiu del terme? Tenen alguna cosa d’aquella paraula, de quan va sorgir d’aquell rock alternatiu, tan sensible, de guitarres desenfrenades, que sense cap rubor es deixen endur per altres estils. Perquè sí,

Roko Banana pot contenir traces experimentals, d’emo, de math rock…

ROKO BANANA va gravar fins que va sortir el sol als Estudis Santa Pau i Olivera, amb Pau Brugada a la barreja i la producció, i amb Victor García (Ultramarinos) a la masterització.