Veus del punk
Bon viatge Raül aka Cloroxboy!
Pels qui éreu amistat amb en Raül aka Cloroxboy, sabeu que li apassionava la música, sobretot la música alternativa, independent, underground.
Bé, jo fa dies que volia fer un post amb tota la correlació de programes que en Raül havia vingut convidat al El Frenopàtic RadioShow. Que no en són pocs, però la feina, la mainada i el temps se m’en va volant que dóna gust. Així que aquest post l’escric per recordar la nostra passió per un grup que vam descobrir cadascú pel seu propi peu, en Raül possiblement abans que jo, com no, jeje!! Estic parlant dels nordamericans de Chicago PEGBOY. Una formació amb components molt mítics, i que encara que donàvem per perduda la possibilitat de tornar-los a veure, resulta que fa uns anyets que van fer alguna tornada i l’any passat el senyor Maurici, els va poder veure al Rebellion Punk Music Festival de Blackpool, UK. No sabeu pas les ganes que en Raül i servidor teníem de veure’ls, potser tingui la sort del veure’ls, però no podré gaudir-ho amb algú que li flipaven. Quina llàstima.
Bé, les dues samarretes que veieu, tenen una història molt xula i molt “do it yourself”, tant com en Raül, es dedicava a fer-ne per molta gent a qui admirava i apreciava. Una bon dia, va venir al pis del meus avis a SAlt disposat a fer samarretes fetes per un/a mateix/a i aquell dia, va ser genial, vam acabar fent-ne 3, una de les quals veieu. Recordo com li deia, “Raül, vols dir que amb 2 capes el groc agafarà bé sobre el negre??” i no content amb dues capes, n’hi vam fotre 2 més, 4 en total, podeu veure la diferència amb la meva i la seva, però contents com nens petits amb una piruleta, ja teníem les nostres samarretes de Pegboy fetes per nosaltres mateixos amb una plantilla. Aquell dia se m’ha quedat gravat per sempre més.
Aquesta foto, és del sisè Actitud FEST de Vidreres. Ara no recordo si la foto ens la va fer l’Anna o en Gerard, però com podeu veure, estàvem a ful de felicitat per una nova edició d’aquest petit i genial festival.
Com que m’agradaria que puguéssiu tornar a aquest post sovint, a sota els comentaris, us aniré linkant els programes que havia vingut a fer-me a n’el El Frenopàtic RadioShow de Ràdio Celrà. Així, serà una manera que els i les que vulgueu tornar-li a escoltar la veu, ho pugueu fer. En són una bona pila, alguns en solitari, d’altres els vam fer conjuntament. Però sempre amb aquella il·lusió de venir a la Ràdio a donar cultura musical i ha passar-s’ho d’àllò més bé. Així doncs us deixo amb el 1r especial que va venir a fer, com us dic, aniré posant el flyer i l’enllaç perquè pugueu escoltar-lo, ja que ara mateix es feina buscar-los tots de cop!! Salut i per molts anys puguem anar recordant aquesta gran persona que ens ha emplenat les nostres vides d’una manera o altre!! Bon viatge company!!
per Jordi Comas (en Crusty)
Veus del punk
Les cinc regles per crear una banda
LA COLUMNA DE L’UNCLU
Any 1979. Tenia 14 anys. Ja feia més d’un metre vuitanta, però només pesava 70 quilos i tenia el cap ple d’idees que m’estaven tornant boig. El Rock havia entrat a la meva vida dos anys abans. El punk un any abans. I totes aquestes idees que tenia, jo (el ruc sempre davant) i els meus amics, la majoria giraven al voltant de formar un grup.
Ens impulsaven la més pura de les emocions: l’odi. Odiàvem absolutament tot el que sonava a les llistes d’èxits. A la música s’havia d’agafar de les solapes i fer-li un bon remeni. El punk així ens ho havia dit.
Així que, una tarda al local que teníem a Cal Cafeter, un espai infecte on Rai Gaddafi i l’Araña es dedicaven a fer salers de ceràmica i altres peces de cuina per a un artista local, ens vam asseure al voltant d’unes Xibeques i uns porrets, com solíem fer cada tarda, i vam redactar un conjunt de regles bàsiques. Cinc regles esculpides en granit, sacrosants i inviolables. Si seguíem aquestes regles podíem crear el grup perfecte.
Ahir, sense voler, rebuscant en caixes antigues a casa, vaig trobar la llibreta on aquell estiu del 1979 vam escriure les REGLES bàsiques per tenir un grup de Rock’n’Roll. Són aquestes:
1. Quatre o cinc membres com a màxim. Ni saxo, ni secció de vents, ni teclats, ni empollon amb sintetitzador Moog, ni coristes, ni res. Dues guitarres, un baix, una bateria i un cantant. Punt. Pensar en els Stooges, els Who o Ramones si sou quatre, i en els Stones o MC5 si ereu cinc.
2. El cantant es dedica a cantar. I punt. Res de penjar-se una guitarra del coll a mig concert i esquinçar uns quants acords de cowboy perquè vegin que ell també sap tocar, res d’asseure’s al piano a interpretar una o dues balades commovedores, i per descomptat, res de tocar la pandereta. I cagumdeu, res de sostenir-se sobre una sola cama xuclant una flauta i panteixant per ella com el rodamón aquest de Jethro Tull. Si no queda cap altre remei, una sacsejada de maraques, però només durant un fragment de cançó per després deixar-les de banda. Quan a un cantant no se li acut què fer amb ell mateix durant el solu d’un dels seus companys, hauria d’anar pensant a posar-se a treballar de caixer en un banc.
3. Unes bones grenyes és un requisit imprescindible i innegociable. Quan un dels membres del grup comença a tenir entrades, cal posar un anunci al Popular 1 immediatament. Si teniu una cabellera arrissada amb permanent, vergonya t’hauria de donar haver-ho ficat al grup d’entrada. Sobre aquest punt cal ser inflexible: els barrets no funcionen.
4. Res de pèl facial. Les noies, o almenys aquelles a les quals un es dignaria ficar mà, no es desmaiin veient els Grateful Dead. Jerry Garcia no és la idea de noi de calendari que tingui cap noia que s’hagi dutxat recentment i que estigui als seus cabals.
5. Res de núvies. Són cancerígenes per a l’esperit d’equip. Redueixen la vigència sexual col·lectiva del grup i són capaces de recargolar el cervell a un trist baixista fins a fer-li pensar que haurien de contractar-lo per gravar un triple àlbum en solitari i fer aparicions estel·lars a Las Vegas. Es pot resumir en dues paraules: Yoko i Ono.
En fi, segueixo considerant vàlides algunes d’aquestes regles, però, coses del destí, la majoria ens les saltem. Jo el primer.
UNCLU GARROT
Rascacordes a Zombi Pujol, Budellam, Againsters, Afganistan Yeyes i Culandra. Diu tonteries al Maximum Clatellot de Radio Pica. DJ Estraperlià.
-
Festival5 anys ago
El Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques5 anys ago
El Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques6 anys ago
Les Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible6 anys ago
Mercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga