Aquesta obra de Kristin Ross és un diàleg entre tres temps: les comunes de 1789 i de 1871 en les quals va ser decisiva la transformació espacial i quotidiana per part del proletariat, les lluites de les dècades de 1960 i 1970 en unes relacions espai-temporals ja dominades pel capitalisme mundialitzat, i les lluites contemporànies en les quals la disputa pel territori davant la voracitat extractiva global és ineludible.

Ross, una de les millors i més lúcides coneixedores de la Comuna de París, entronca el pensament antiproductivista de Henry Lefebvre o Maria Mies amb les lluites dels pagesos japonesos contra l’aeroport de Sanrizuka, l’organització de l’autodefensa dels Panteres Negres o l’autoorganització zadista a França, per apuntar una hipòtesi sobre la relació entre comunitat, vida quotidiana i territori en els conflictes actuals.

La resistència implica que la batalla —si és que n’hi ha hagut cap— ja ha estat perduda i només queda intentar resistir desesperadament davant l’enorme poder que atribuïm a l’altre bàndol. La defensa, en canvi, dona a entendre que encara hi ha alguna cosa de la nostra banda que posseïm, que valorem, que apreciem i, per tant, val la pena lluitar per conservar-la.

La defensa del territori, la restitució de la terra, l’apropiació dels mitjans de subsistència i producció, la composició d’aliances entre subjectes diferents i la reconfiguració del temps davant del temps del capital, apareixen aquí com a eixos d’una tipologia de lluites en les quals allò local juga un paper fonamental: «Lluitar per un indret no és el mateix que lluitar per una idea. Les demandes, les prioritats i les aspiracions específiques d’un espai generen una situació política que convida a una decisió existencial clara».

Editorial: Virus Editorial
Col·lecció: Fora de Col·lecció
Traducció d’Anna Lirón Vilaró
ISBN: 9788417870409
160 págs.
17×12 cms.
Any: 2024
Format: Rústica
Idioma: Català

Kristin Ross (State College, 1953) Professora emèrita de literatura comparada a la Universitat de Nova York, es troba entre els qui han utilitzat de manera més fructífera les eines lefebvrianes sobre la producció de l’espai. Amb dues obres clau sobre la Comuna de París, Lujo comunal (Akal, 2016) i El surgimiento del espacio social (Akal, 2018), Ross ha situat al centre la relació entre la revolució de la vida quotidiana i la transformació cultural per part dels subjectes subalterns, com demostra a La forma-comuna (Virus Editorial, 2024). A més de la seva tasca al voltant de la Comuna, és autora d’obres com Fast Cars, Clean Bodies: Decolonization and the Reordering of French Culture (1995) —guardonat amb el Critic’s Choice Award i el Lawrence Wylie Award—, o Mayo del 68 y sus vidas posteriores (Acuarela & Machado, 2008).