Art Visual
FineArt Igualada 2025 arriba a la seva 13a edició amb la dona com a tema central
Del 21 de febrer al 16 de març, FineArt Igualada tornarà a convertir-se en el gran epicentre de la fotografia amb una 13a edició marcada per la reivindicació del talent femení. Per primera vegada, la participació de dones fotògrafes supera la d’homes, i moltes de les exposicions giren entorn de temàtiques com la feminitat, la igualtat de gènere i la lluita pels drets de les dones.
Amb 36 exposicions en espais emblemàtics de la ciutat i dues noves ubicacions –els Horts Urbans del barri del Rec i la nau de La Capelleta–, el festival presenta un programa ambiciós que aposta tant pels grans noms de la fotografia com pel talent emergent.
Els grans noms del FineArt Igualada 2025
FineArt Igualada compta amb fotògrafs de prestigi nacional i internacional amb propostes impactants. Alguns dels caps de cartell són:
- Judith Prat – “Brujas” (Museu de la Pell), una mirada sobre la caça de bruixes als Pirineus entre els segles XV i XVIII.
- Núria López Torres – “Hijas de ningún Dios” (Sala Municipal d’Exposicions), una denúncia sobre la violència contra les dones a Mèxic.
- Pablo Tosco – “Un gesto ofrecido”, un recorregut per crisis humanitàries dels darrers 10 anys.
- Carmenchu Alemán – “Hispania Sacra”, una exploració de la iconografia del sagrat a Espanya i Portugal.
- Jordi Guillumet i Mònica Roselló – “De pedra”, una exposició interactiva on la imatge es transforma amb la presència del visitant.
El festival també dona visibilitat a fotògrafs internacionals de països com Argentina, Suècia, els Estats Units i Holanda, que aporten una visió global i enriquidora.
L’aposta pel talent emergent i les escoles de fotografia
A més de grans figures de la fotografia, FineArt Igualada aposta pel talent emergent amb la participació de diverses escoles de fotografia i disseny, que exposen projectes d’alumnes:
- Escola d’Art d’Olot – “Des de dins”, un viatge introspectiu a través de la imatge.
- Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol – “Arrels i mirades”, una exploració de l’origen i la identitat.
- Aula de Fotografia Lídia Carbonell – “La memòria oblida”, una reflexió sobre la fotografia com a eina per preservar records.
- Groc, Escola d’Arts Plàstiques i Disseny – “Mites congelats”, una reinterpretació visual dels mites universals.
- Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya – “Un verano español”, una mirada irònica sobre l’estètica del “cutrisme”.
- La Gaspar. Escola Municipal d’Art Gaspar Camps – “Novembre plujós”, una aproximació impressionista a la ciutat sota la pluja.
- El Observatorio – “Gritar hasta mezclarnos”, un treball col·lectiu que reinterpreta narratives visuals pròpies.
La participació d’aquestes escoles reafirma el paper del festival com a plataforma de llançament per a les noves generacions de fotògrafs.
Un festival que transcendeix la fotografia
FineArt Igualada 2025 no només ofereix exposicions, sinó també 27 activitats paral·leles, entre les quals hi ha taules rodones, visites guiades, tallers i el Mercat de fotollibres i fotografia. La ciutat es transforma així en un punt de trobada per a professionals, aficionats i nous talents, consolidant-se com un dels esdeveniments més importants de la fotografia a nivell estatal.
El director del festival, Ramon Muntané, destaca que “aquesta edició demostra la maduresa i consolidació del FineArt. L’èmfasi en la dona i la diversitat de propostes el converteixen en un referent cultural de primer ordre”.
El festival, organitzat per l’Ajuntament d’Igualada i l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, reafirma així el seu compromís amb la fotografia com a eina de reflexió i transformació social. El programa complet es pot consultar a www.fineartigualada.cat

Art Visual
ÚLTIM CAVALL comparteixen el mini-documental amb cançons gravades en directe amb que celebren els seus 10 anys de trajectòria: Últim Cavall, 10 anys d’un refugi
Quan Últim Cavall van publicar Records de Kyoto, el seu àlbum de debut, el 2017, ja feia un parell d’anys que existien. Aquell treball editat per Discos de Kirlian contenia cançons de pop emocionants que basculaven amb elegància entre el noise, el shoegaze i el dreampop. Potser en aquell moment ho ignoressin, però amb elles començaven a construir un espai que els serviria de refugi durant la dècada següent. Des de la base d’operacions a Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf, la banda va aconseguir enderrocar fronteres amb aquell primer disc guanyant el Premi Altaveu a la millor lletra i sent a més reeditat pel segell nord-americà Emma’s House Records.
Des de llavors Últim Cavall han publicat dos magnífics àlbums més amb Discos de Kirlian, Alaska el 2019 i Una altra primera vegada el 2024, dues referències més que fan de la seva sòlida discografia un poderós viatge entre la malenconia i la llum, i que no van passar desapercebudes per la crítica, que en diverses ocasions les van considerar entre els seus àlbums.
Editat també com a EP de cinc cançons (hi ha un bonus track!) i filmat a La Fàbrica Lliure de Barcelona amb David Casamitjana, Últim Cavall, 10 anys d’un refugi es va projectar en primícia l’octubre passat al Cinema Maldà en el marc de la 30a edició del Minifestival a Barcelona
Ara el 2025, aprofitant el seu 10è aniversari, la banda s’ha proposat el repte artístic de crear un disc tocat en directe, per a això han reimaginat i retocat algunes de les seves peces més estimades especialment per a l’ocasió. El resultat és “Últim Cavall, 10 anys d’un refugi”, un EP de cinc peces el títol del qual capta a la perfecció l’essència de la seva música, entenent-la no només com un espai de confort on les seves cançons poden respirar i créixer, sinó també de llibertat tant per a ells com per als seus oients.
Però no conformes amb això, la formació catalana ha aprofitat l’enregistrament de l’EP a La Fàbrica Lliure de Barcelona, amb la inestimable ajuda de David Casamitjana, per filmar una peça audiovisual en forma de minidocumental, dirigida per Ferran Vilanova d’Augura, que immortalitza l’esperit d’Últim Cavall. Perquè la música per a ells és un viatge i un refugi. És el que passa “quan la militància a la teva banda es converteix en un espai de confort i llibertat necessari per viure”.
L’EP es va publicar el passat mes d’octubre a totes les plataformes a través de Discos de Kirlian, encara que un dia abans, a manera de primícia, es va produir l’estrena de la peça audiovisual Últim Cavall, 10 anys d’un refugi com a obertura de la projecció del documental Nick Garrie, Lost and Found, tots dos previs a l’actuació del llegendà de la 30a edició del Minifestival a Barcelona. Avui ho comparteixen amb tothom obert a través de YouTube, perquè el seu espai de confort també pot ser el nostre.
Imatge principal x Cristina Casas.
-
Festival7 anys agoEl Salt Mortal sacseja les bases de l’underground amb el cartell de la seva quarta edició
-
Novetats discogràfiques7 anys agoEl Petit de Cal Eril publica el nou disc “Energia fosca”
-
Novetats discogràfiques7 anys agoLes Cruet anuncien el llançament del nou disc “Cérvols, astres” pel 22 de febrer
-
Imperdible7 anys agoMercat de Nadal i Flamenc al Konvent de Berga
