LA COLUMNA DE L’UNCLU
En més d’un i de dos concerts he vist com, pares o mares, o mares i pares, junts o per separat, han agafat el seu nen en braços, l’han aixecat i acostant-se a l’escenari l’han ofert al cantant o grup de torn, com fan els andalusos amb les verges i els sants perquè els toqui o alguna merda semblant. Resumint, és una pràctica que no em sembla gens normal, tant en un concert com amb els putos ninotets religiosos dels collons, tret que sigui com una espècia de sacrifici o d’homenatge al susdit artista perquè el nadó va ser concebut sota els influxos de la seva música. No sé, sigui com sigui, em sembla estrany. Sí és cert que hi ha certs músics, o més concretament, certes cançons, que sí que inciten al noble art del folleteig. Marvin Gaye n’és un i un dels meus favorits, és gairebé impossible escoltar “Let’s get it on” sense pensar en sexe. No vaig tenir mai la sort de veure’l en directe, però vaja, l’última cosa que em passaria pel cap és oferir-li al meu fill Roger a peu d’escenari, i menys a un tio que el va acabar matant el seu pare d’un tret. El que seria afecte paternal sembla que no en va tenir massa el bo d’en Marvin. Tot això us ho explico perquè moltes vegades sí que la música, el sexe i les relacions amoroses van lligades i et donen moltes pistes de com anirà tot o de què pot arribar a passar. M’explico.

La primera “nòvia” que vaig tenir a l’Institut es deia Elisenda i era de Granollers. Una salutació des d’aquí amb tot el meu afecte. No l’he tornat a veure mai més, no sé si amagava quan em veia o són casualitats de la vida. Sigui com sigui, espero que la vida li hagi anat molt bé. Era un any més gran que jo. Molt maca, tot sigui dit de passada. Ella feia 3er de BUP, jo feia 2n de FP. Branca administrativa. Un llumeneres vaja. Diguem que va ser la meva primera relació “seriosa”. Em va costar convèncer-la perquè sortís amb mi. Abans a les noies se’ls demanava per sortir, ara imagino que ja no es fa, no sé quin truc s’utilitza avui dia, però imagino que la frase “Vols sortir amb mi?” ja no funciona. Això espero. Doncs el que us deia, em va costar convèncer-la, suposo que el fet de ser jo un any més petit va influir, clar, com també va influir que ella estava sortint amb un tio més gran que ella, un grandot fortut que feia COU, tenia moto i a sobre jugava al juvenil de l’Handbol Granollers. NO diré el seu nom, no cal, tampoc no va arribar mai al primer equip. No m’estranya. Quan ho vaig saber vaig pensar que no tenia cap possibilitat amb l’Elisenda, fins que un dia, en un dels meus acostaments per parlar amb ella a la sortida de l’escola em va explicar una cosa sobre ell, un detall que em va deixar més tranquil i em va donar esperances per poder fer l’abordatge definitiu. El molt mamó l’havia portat a veure els Hombres G. La partida s’obria de bat a bat perquè jo jugués les meves cartes.

I així ho vaig fer al cap d’unes setmanes. A la Monumental de Barcelona tocaven POLICE, DR. FEELGOOD i XTC. Quan van sortir les entrades vam baixar un dissabte a Barcelona amb el meu amic Sisa per comprar-les. Encara la conservo, és la de la foto que acompanya la columna. Vaig pensar, aquesta és la meva, i vaig comprar dues entrades per al bolo, una per a mi i una altra per a l’Elisenda, és clar. En Sisa no entenia res. Reconec que va ser un risc, però havia d’arriscar, el premi era gran.

El dilluns següent, a la sortida de l’escola, em vaig acostar a l’Elisenda i la vaig convidar a anar al concert. Com a les pel·lis ianquis. Ella va flipar. Normal, on vas a parar, d’anar a veure els putos Hombres G a que et convidin a veure THE POLICE. No hi havia color.

Al final, al cap d’uns dies em va dir que no podia venir al concert, que els pares no la deixaven anar a Barcelona, ​​però, si em va dir que si volia anar a prendre alguna cosa amb ella. Això vam fer, va deixar el grandot i va començar “a sortir amb mi”. El pla havia funcionat. Això sí, la relació va durar només uns dos mesos, fins que va trobar un altre tio encara més gran, que a sobre tenia cotxe i era de casa bona. Però aquells dos mesos vaig ser molt feliç.

Moral: No siguis cutre i convida les teves parelles a veure bandes que valguin la pena.

PD: L’entrada de l’Elisenda se la va quedar el meu amic Ray Gadaffi. Apa que no vam gaudir tots tres al concert.

UNCLU GARROT
Rascacordes a Zombi Pujol, Budellam, Againsters, Afganistan Yeyes i Culandra. Diu tonteries al Maximum Clatellot de Radio Pica. DJ Estraperlià.