Connect with us

Novetats discogràfiques

AMOR LÍQUIDO está de tornada amb “Delante del espejo”

Publicat fa

el

Tornen Amor Líquido amb “Delante del espejo”, un single amb què la banda aborda un tema espinós: la incomoditat d’enfrontar-se a la pròpia imatge. Sobre una estructura tensa i continguda, la cançó retrata el diàleg intern que apareix quan el reflex torna una versió d’un mateix difícil d’acceptar.

La repetició insistent i una atmosfera gairebé claustrofòbica reforcen la sensació de bucle mental mentre la veu i la instrumentació construeixen un clima que oscil·la entre contenció i confrontació. “Delante del espejo”, la primera cançó que comparteix Amor Líquido aquest 2026, està produïda per Sergio Pérez, conegut pel seu treball per a Joe Crepúsculo o Baiuca, entre altres projectes.

Amor Líquido s’acosta a l’extrem desafiador dins del pop: són l’adalid de l’art-punk en espanyol, la banda generacional més desllenguada dins de la seva escena i aquella amb el missatge més fresc i visceral. Sara (veu), Eva (bateria, cors) i Peral (guitarra, cors) no tenen pèls a la llengua i han fet dels problemes Z un discurs propi, biogràfic i fins i tot tendre.

La vocalista va ser l’artífex del projecte quan, amb la seva companya de pis Ali (exbaixista de la formació), durant la seva estada a Granada, va decidir donar forma a algunes idees lleugeres i amb pocavergonyeria: d’aquesta era pandèmica és el seu primer EP, “Por supuesto”, un treball irònic i generacional pel seu post-humor, sonoritat lo-fi. Amb les primeres pinzellades d’un llarg futur, guanyen el Mad Cool Talent i giren per mitja Espanya.

El 2024 el grup es desmarca d’aquests primers treballs més popers: amb el seu debut homònim sota el braç, publicat amb La Castanya, la formació continua representant la cinquena, però aquesta vegada a través de l’honestedat, la cruesa i la crida a l’acció. Mantenen el sarcasme i la frescor que els fa únics, però abandonen tot rastre de bedroom per convertir-se en l’alferes hispà de l’avant-punk angloparlant més crític. Sonen a Fontaines DC, Turnstile o Amyl and The Sniffers, deixant buit per als arranjaments nostàlgics de Muse o Cage The Elephant. “Amor Líquido” és un debut autobiogràfic i assembleari, on l’ansietat endèmica i el tedi generacional es combaten a través de la tendresa. Un treball desacomplexat en què reivindiquen que estimar-se és revolucionari.

Ja el 2025 Amor Líquido s’alia amb la banda amiga Las Petunias per facturar dos hits instantanis que combinen el talent i la personalitat dels dos grups per donar com a resultat un tot que és superior a la suma de les parts. Hi ha carisma, és clar, a dojo. També apareix la precisió melòdica a què les dues bandes ens tenen acostumats i l’enginy en lletres que parlen de combatre l’entorn amb entusiasme, com reivindiquen a la cançó “Baila”, o de les vicissituds de bregar amb la indústria musical, com descriuen a “No seré una estrella”: dues cançons que les uneixen dins i fora dels escenaris península. Els temes han estat publicats novament amb La Castanya, tant en format digital com en vinil de 7 polzades.

Aquest 2026 és el torn per a un nou capítol i, de moment, la cosa apunta maneres amb l’edició del single “Delante del espejo”.

AMOR LÍQUIDO EN CONCERT
27 març: Madrid @ La Riviera + Biznaga
15 maig: València @ Festikarrots
16 maig: Murcia @ La Yesería
22 maig: Cuenca @ Directo Cuenca
30 maig: Rábade @ Festival Entrepontes
Entrades aquí.

Novetats discogràfiques

AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN ens presenten el seu apocalipsis de guiris i zombies

Published

on

By

El segon single del nou treball de les pol·lens segueix sorprenent per la seva nova sonoritat indie a més d’allunyar-se de les seves temàtiques habituals, fent una crítica dels guiris i el turisme.

Apocalypsis nowel segon avançament d’Al·lèrgiques al pol·len arriba com un cop sec: un tema d’indie-rock punyent que abraça el nihilisme amb ironia dins d’un món en crisis.

La cançó dibuixa una Barcelona distòpica (o no tant) saturada de guiris i convertida en un escenari postapocalíptic on la resistència deixa de tenir sentit. Lluny de l’heroisme habitual del gènere, la veu protagonista rebutja el relat de supervivència: no vol ser l’heroïna, ni tan sols ser recordada. Vol desaparèixer abans que haver de resistir. “Jo només demano se m’emportin la primera”.

Amb una lletra directa i repetitiva que colpeja com un mantra (“No viuré per sempre / Tot se’n va a la merda”), el tema captura una sensació generacional: la fatiga davant d’un món que s’esfondra lentament mentre tot segueix aparentment igual. El contrast entre l’imaginari apocalíptic (“guiris i zombies”) i la quotidianitat (“em quedo al pis fumant”) reforça aquest desencant lúdic i irònic.

Musicalment, aposten per un so cru i immediat, amb guitarres tallants, tambors de l’apocalipsi i una energia que oscil·la entre la ràbia i la resignació amb una producció, de nou, amb Joana Subirats al capdavant. És una peça que no busca redempció, sinó assumir el caos amb sarcasme.

Aquest segon avançament consolida la identitat del grup: una veu pròpia dins l’escena indie-rock, capaç de convertir l’ansietat contemporània en un himne subversiu.

COM ESTAN LES POL·LENS?
Amb la nova gira estrenada amb tres sold out a Barcelona, la triomfada a la Telecogresca, i aquest cap de setmana a la festa de presentació de l’Embassa’t, estan més en forma que mai. Per aquesta temporada ja tenen més de 20 bolos tancats, en una gira d’evolució en què estan presentant el seu nou so, fent reversions de les seves cançons anteriors, presentant els nous singles, i estrenant temes inèdits, conseguint un directe tant magnètic com l’anterior, però més frenètic, rocker i fi.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.