Connect with us

Novetats discogràfiques

Da Souza ens presenta “Dies D’Atrezzo”

Publicat fa

el

La trajectòria de Da Souza ha dibuixat sempre un suau ascens sostingut. Si “Salsa agredolça” (2020) va significar en certa manera eclosió, amb el nou i disc “Dies d’Attrezzo” estan cridats a consolidar-se entre els grans noms de la nostra escena. No és casualitat que, després de tocar en festivals com el Primavera Sound o Vida, aquesta tardor siguin els encarregats d’obrir la nit d’Antònia Font al Palau Sant Jordi.

Aquest disc, però, no havia de ser un disc. Els mallorquins portaven uns mesos treballant en la banda sonora d’una pel·lícula quan, inesperadament, el projecte va caure i totes aquelles idees musicals va quedar orfes. Després d’uns compassos de dubte, van decidir reconduir-les i donar-los forma de cançons. Aquella essència inicial de banda sonora, però, acaba sobrevolant tot el disc, que es pot llegir també com una oda a les segones oportunitats. I potser per tot això ha acabat essent el disc més personal del Da Souza.

“Dies d’Attrezzo” és una obra coral on entren en contrast les personalitats de tots els membres la banda, que participen solidàriament en la composició i s’alternen a la veu principal. És un puzzle de peces heterodoxes que, miraculosament, encaixen. “Calor de juny” levita un pam sobre el terra mentre “24/7” balla amb ritmes llatins contemporanis. “Bomba de fum” i “Fotogrames” són grans hits d’amor, que trobarien el contrapunt malenconiós a “Diarro” (on col·labora Eva Fernández) o “Meravelles”. També hi trobem “S’ombra”, un somni on cremen desenes de xalets turístics. O la tercera aventura del Falcó, aquest cop emprenent el vol amb la veu de Joana Gomila i les atmosferes de Laia Vallès.

El nou material de Da Souza s’ha enregistrat a cavall entre dos estudis barcelonins (Can Sons i Angel Sound) i una autoescola de Llucmajor (Mallorca) on el grup va muntar el seu estudi portàtil. Mescles de Panxii Badii, màstering de Victor Garcia i producció de Pau Riutort (col·laborador d’El Guincho, Natalia Lacunza, Bad Gyal…), que torna a treballar amb Da Souza després de participar en alguns dels seus enregistraments més reeixits, com el disc “Salsa agredolça” (2020) o el single “Pep” (2021).

Da Souza són Lluís Cabot, Àngel Garau, Biel Stela, Xavier Hernàndez i Guillem Portell. Van debutar l’any 2013 amb l’energia punk “Flors i violència”, aixoplugats pel segell Famèlic, i des de llavors han avançat progressivament cap a un power-pop lluminós i preciosista amb “Gran salt endavant” (2016), “Futbol d’avantguarda” (2018), i l’aclamat “Salsa agredolça” (2020), a més dels EPs “Bossanova infinita” (2015) i “Boleros” (2021). Amb aquest “Dies d’Attrezzo” troben definitivament un so propi i reconeixible, un personalitat a prova d’estils i escenes.

Novetats discogràfiques

GU VO publiquen nou àlbum amb el Repetidor

Published

on

By

Amb un àlbum homònim publicat el 2022 i nombrosos concerts a l’esquena, en poc temps Gu Vo s’han convertit en una d’aquelles bandes la contundència de les quals ressona per l’escena gràcies al boca a boca. Ara, el trio de Sevilla format per Alejandro Ruíz (2020), Eduardo Escobar (Blacanova, Tannhäuser, Trisfe) i Raúl Burrueco (Combray, Tannhäuser) torna amb aquest segon treball d’estudi sota el braç, que es titula senzillament «II».

Enregistrat en directe amb Nacho García a Desmodus Sound, la foscor del motorik i el kraut de collita pròpia que ja esbossaven en el seu primer disc, evoluciona aquí gràcies a una tasca compositiva més intuïtiva, que parteix de curtes i insignes repeticions rítmiques, així com de patrons de sintetitzador amb els quals temps, preservar l’essència de la idea original. Tot, gràcies a un exercici de minimalisme, de dinàmica i d’aposta pel monolític que els fa millors: únics. Després ciència ficció, terror i alguna referència al món dels videojocs nodreixen unes línies vocals summament sintètiques, que esquitxen el llenç tímbric i conceptual d’aquestes cançons on l’atmosfera dels arranjaments i dels efectes està sempre al servei del múscul.

Inspirada en el film de William Friedkinse, l’aparent senzillesa de «Sorcerer» ens endinsa amb intriga al disc, fins que «Drill» ens dóna la benvinguda amb contundència. Tot seguit, la melodia de «Yukio» completa el primer tema amb veu i ens recorre el millor dels pessigollejos: Hipnosi, gràcies a les freqüències d’un acord pedal bellament granulat que recorre la segona meitat de la peça. Acabem la cara A gaudint d’alguns dels moments més envoltants i amb els plànols instrumentals més exagerats de l’àlbum, a la meravellosa «Martian Dust Devil». Cançó composta a partir d’un ritme que recorda llunyanament el dub i la dinàmica del qual és directament magistral. La cara B comença amb el patró frenèticament arpegiat de «601», abans d’encarar el tràngol que ens conduirà a dos dels temes més lluminosos del disc, «Penguin Land» i «Frog Rug». Cançons per a la inflexió que, ara sí, ens han preparat per a la llibertat i el desenllaç fosc d’«Ebb Tide».

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.