Connect with us

Novetats discogràfiques

Montgri reedita en format vinil el darrer gran disc de Manos de Topo

Publicat fa

el

Aquell grup que va acumular a parts iguals fílies i fòbies, legions de detractors i fans. Aquell grup que narrava, millor que ningú, els fracassos, les frustracions i les misèries de la teva patètica vida sentimental. El grup del tipus que li cantava a l’amor ploriquejant, des de la tragicomèdia, rient-se de tu a la teva cara i d’ells mateixos una vegada i una altra. Formats a Barcelona el 2006, van gravar quatre discos amb una enorme personalitat que, sense pretendre-ho, han acabat sent referencials per a les noves generacions de músics desacomplexats. Manos de Topo, sens dubte, va ser una de les estupideses més brillants que han existit a la música pop d’aquest país.

A “Caminitos del deseo”, com en els seus altres treballs, van cantar a l’amor i les relacions humanes, però també a la recerca de nous camins ia la possibilitat de crear senders diminuts al marge de les rutes “sentimentals” oficials.

La reedició també estarà en plataformes digitals, on han pogut afegir algunes cançons addicionals gravades en directe a la seva última gira: “Un cerebro lleno de recuerdos inútiles”.

Edició limitada de 300 còpies verd neó >> AQUÍ

Novetats discogràfiques

“FUM”, la primera mossegada de l’àlbum debut de ZESC

Published

on

By

La cançó desplega el so més emboirat de la distorsió de les guitarres i alhora el so més lluminós dels teclats. És com la llum que es filtra a través del fum, un fum que al final de la peça es va espessint fins que pesa.

El tema que sortirà publicat el pròxim 18 de setembre, està compost amb una guitarra dinàmica i un riff repetitiu d’acords oberts; els teclats són la contundència clara de la cançó: nets, però a la vegada colpidors; la bateria sona per dins com mil mamuts galopant; i les veus, una simbiosi entre el trencament i el crit.

La mentida, com a tema central, vertebra la lletra. L’engany crea una ferida oberta i sagnant que amb el pas del temps s’esvairà com el fum.

Nascut al Baix Vallès, el trio és format per Judit M. Gené (teclats i veu), Francesc Gil (guitarra i veu), Olek (bateria). La banda es forma a partir del projecte personal de Cesc el 2019 i des de llavors ha publicat dos EPs, “Seth” i “Ferida”, i un single doble, “Impàs final”.

Des del seu naixement, han estat presents a l’escena local del Baix Vallès i rodalies. Han portat el seu soroll a grans escenaris com l’Heliogàbal, Paral·lel 62, Sala Vol, el BIS Festival i a les Festes Majors de Gràcia. A prop de casa, han actuat al festival FUSIÒNICA i al MINIBEAT de Granollers; i, cal no oblidar, que en les seves múltiples excursions, també han tocat en diversos indrets de Girona com el mític Ateneu 24 de juny i en concerts organitzats per la Jazz Cava de Vic.

Continuar llegint

El més vist

underground.cat # Espai de reflexió permanent sobre el putu underground i les seves conseqüències.